divendres, 11 de gener del 2013

Per fi divendres, un sopar diferent.

Després de tants dies de vacances, tornar a treballar es fa una mica dur i l’arribada del divendres (tarda) és inspiradora, no se com ha estat però en algun moment del dia m’ha vingut al cap una preparació que feia temps que no elaborava: les patates Dauphinoise, en la meva particular versió d’aquest clàssic francès, el que cal fer és untar una safata de forn amb mantega i anar posant capes de patata tallada amb mandolina (ben fina, com per fer patates de xurreria) ben adobades amb sal, pebre, nou moscada i formatge emmental (o qualsevol altre de fondre) acabant amb una bona capa de formatge, mantega i ruixant el conjunt amb una barreja de llet i crema de llet. Cal coure al forn cosa d’una hora fins que el líquid s’ha evaporat totalment i la superfície queda torradeta.  El plat original, per tenir contents als puristes i segons recepta d’en Raymond Oliver, suprimeix el formatge, unta amb all la safata i canvia la nou moscada per farigola. El plat és bo de totes dues maneres.  L’he acompanyat amb unes escalopes de galta de porc fregides a foc molt suau, per que quedessin meloses i un vinet negre de bon cos que tenia per casa. També he aprofitat per posar el brou per la setmana, dintre de poc estarà llest i tinc pensats un parell de bons plats per demà, que serà un altre dia, un bon dia : dissabte.    

dimarts, 1 de gener del 2013

Un bon any: 2013



Ens varem reunir tretze, per brindar pel any 13, que ens durà bona sort a tots plegats i és clar abans del brindis un bon sopar, un sopar com cal. Uns entrants per picar: salmó fumat amb mantega de romesco, pissaladiere, gentilesa de la Jan, lacón (del fet meu per Nadal, que tenia congelat) amb pebre negre, oli del Bedorc i vinagre de Mòdena i unes culleretes amb amanida de api-rave i api fresc amb maionesa i pebre negre, decorat amb esferificacions d’arengada (vulgarment conegudes com succedani de caviar). El primer plat era doble, per a tots els gustos: cols de Brussel·les saltejades amb all i porro i un estofat de cigronets de l’Anoia amb cap de vedella, que varen triomfar en tota línea (sofregit d’all, ceba, tomàquet concentrat,  julivert, pebrot sec un poc de bitxo i un cop ben reduït afegir aigua i els cigrons, en ser cuits afegir el cap de vedella i coure el conjunt deu minuts). Acabat això varem fer el Trou Normand, consistent en un bon glop de Calvados, que serveix per ajudar a pair i seguir menjant com si res, ens faltava encara el plat fort: llamineres de porc amb salsa de bolets i cebetes del platet i un deliciós pastis de xocolata que havia fet i portat la Laura (l’estaven esperant com cada any i no em varen donar ni temps a fer la foto). No podien faltar els preceptius raïms i el brindis amb Cava. Del beure ni en parlo ja que entre bons vins i caves sortirem a ampolla per cap com de costum.  Aprofito per desitjar-vos un bon any gastronòmic i culinari a tots plegats, que si un menja a gust la resta de les coses es veuen amb mes bons ulls.