Tast de vins i la festa continua.

El tast de vins i caves ha estat força bé, un bon grapat de gent tastant els vins i gaudint d’un dia preciós, amb un solet agradable i una temperatura adient per estar al carrer.  Els organitzadors hem dinat, un cop acabat l’acte a la mateixa plaça, ahir la nit ja vaig deixar fet el sofregit i acabar de coure la cassola d’arròs amb bolets ha estat un moment, ha quedat, diuen, força bo, i l’hem acompanyat amb la resta dels vins, amb postres de pa amb oli, sucre i xocolata i el que quedava d’un pa de pessic, regal d’una senyora del poble.  Paral·lelament al tast hi havia un concurs de truites que han servit per acompanyar els magnífics vins de que disposàvem.

Com que havien sobrat embotits i pa suficients hem acordat fer un sopar comunitari al cafè, els hem acompanyat de pa amb tomàquet i unes amanides que ens han preparat els del bar, i també amb les seves glorioses croquetes.  Amb el vinet de la casa (sant sifó) i el carajillo habitual ja m’he sentit feliç, i disposat anar a dormir una bona estona, que aquesta setmana entre naps i cols no he dormit gaire.      

De recapta i compra, sopar al cafè.

Pel matí de nou a la comarca, he passat per un parell de cellers a recollir les aportacions que generosament ens ofereixen pel nostre tast de vins i caves, que tal i com us vaig explicar ahir es demà dissabte, al matí.  He dinat al Celler de l’escalivada de S. Jaume ses Oliveres, un d’aquells llocs autèntics, on el foc i la brasa estan a la vista de la gent, al mig del menjador.  Per la tarda de compres, pel tema dels “montaditos” que oferirem demà en el tast, que cal fer coixí, per que hi hauran molts i bons vins per tastar.

Avui en pujat la Teresa i la Gemma, com que han arribat tard i a mes ens hem parat a comprar per casa, se’ns han fet gairebé les nou i hem anat a sopar al cafè, m’he partit una pizza amb la Gemma (encara que son congelades, son primetes i es poden menjar), el dinar a l’Escalivada, escudella barrejada i buti negre a la brasa amb mongetes, m’havia deixat desganat.  Amb el vi habitual de la casa (amb sifó , es clar) i el carajillet habitual, m’he quedat be i avui poca festa, que hem quedat a les vuit i quart del matí per començar a muntar el tast de vins.

Pensant en les olives i crema de porros.

Llegia a l’Amades la part que parla de la collita d’olives que s’acostumava (i s’acostuma) a començar al Novembre.  Explica que a les valls de l’Anoia i les contrades Montserratines s’acostumava aprofitar quan es collia per caçar mussols, que es menjaven amb samfaina.  Es deu tractar d’una costum força antiga doncs no me’n ha arribat cap referència oral, ja se sap que els mussols tenen preferència per les oliveres, hom diu que es per vigilar que s’engreixen les olives i hi hagi força oli, doncs es creença força estesa que els mussols es beuen l’oli de les llànties.  El mes curiós es la forma en que els cassaven, posaven al vespre una portadora plena d’aigua a sota una olivera important on acostumessin a veure que hi anaven els mussols, l’endemà en trobaven un d’ofegat, segons sembla el mussol es posava al voral de la portadora i en veure’s reflectit a l’aigua es pensava que era un altre mussol i l’atacava caient a l’aigua i ofegant-se.  Si no es veritat està ben pensat o potser es que no menjaven realment els mussols en samfaina.

Sopar a BCN, he preparat una crema de porros amb toc oriental,  En una olla he ofegat el porro trinxat en oli un cop tou he afegit un poc de patata i el líquid necessari, he aromatitzat amb cúrcuma, coriandre sec, canyella i un poc de tandori, així com una cullerada de miso i un poc de salsa de soja.  He fet bullir 30 minuts i en passar-ho pel pimer he afegit una mica de mantega de vaca.  De segons he fregit unes croquetes que ja tenia fetes i congelades i les he acompanyat amb pa amb tomàquet i un vi negre de Rioja que he trobat a la nevera. I avui a dormir que demà cal matinar per anar al poble.

Barcelona, la “nuit”

Per algun problema informàtic, no va ser possible ahir posar el escrit habitual, en fi ho faig ara, mes val tard que mai, diuen.  Com us vaig prometre poso les dades exactes del tast de vins:  El proper dissabte 6 de Novembre “XII tast de vins i caves i trobada de plaques de cava” al Bedorc.   A partir de les 10 del matí la trobada de plaques i a partir de les 12, mes o menys el tast de vins,com sempre hi haurà un tiquet degustació amb copa gravada, la placa commemorativa, quelcom per picar, etc. etc.... en fi allà us espero.

 Després d’un dia mogut, vaig baixar a BCN, de primer al Pipa Club, per ajustar el tema del sopar de Nadal que com de costum tinc que fer jo, un parell de pinxos, i una cerveseta amb la sempre agradable conversa que hi ha amb els socis habituals.  Vaig passar a veure l’Angel a l’Ascensor i em va fer anar al Tales, amb l’excusa d’unes gambes salades, que em va jurar eren del dia i certament ho eren, bones i a mes a bon preu, ens varem acabar les que hi havia i de nou a l¡Ascensor en va preparar un entrapà de llom ibèric realment bo. Amb aquest coixí vaig passar pel Ginger, on hi havia en Joan. Que acabava de fer els 61 anys, felicitats i que segueixis tan ben conservat com fins ara.  Al poc em van avisar de que tornes al ascensor, motiu: xerrar una estona amb unes bones amigues del Pipa Club l’Anna i l’Aurora, i amb elles la darrera copa que demà cal seguir recollint vins, a diverses caves, pel tast de dissabte.

Bolets, molts bolets, i alguna cosa per sopar.

En Xavi m’ha passat un cistell de bolets de cara al dinar de dissabte, pels col·laboradors del tast de vins i caves que organitzem al poble, varem decidir fer un arròs i jo em vaig oferir a fer-lo i en Xavi a posar-hi els bolets.  Dons bé, han estat tres hores en solitària comunió amb els bolets: rovellons, llenegues, algunes llengües de bou i uns pocs camagrocs per donar color, la llenega venia molt plena de pinassa i ha donat feina a rentar, en fi que m’ha anat de poc avorrir els bolets.  Desprès ofegar-los, que fessin aigua i la reduïssin un xic, i quan siguin freds els congelaré. 

Per sopar poques ganes de treballar, m’he escaldat una sopa de pa amb el brou de l’altre dia, tot posant formatge ratllat entre capa i capa de pa i pel damunt, un cop abocat el brou l’he deixat covar, com acostumo, amb un plat al damunt.  De segon, com que tenia els bolets ja ofegats he pensat que calia tastar-los, no fos cas que no haguessin quedat be o n’hi hagués un de verinós, en cassos així jo sempre estic disposat a sacrificar-me per la comunitat.  N’he posat un grapadet amb oli a la paella, ben trinxats, i he tirat l’ou debatut amb cebollí trinxat fi, per tal de fer una truita  a la francesa, un xic crueta com a mi m’agrada l’he acompanyada amb pa torrat, lleugerament fregat d’all i amanit amb oli.  Com que amb això del tast de vins (demà us daré les dades exactes) estic engrescat, m’he obert un cabernet del Penedès, criança del 2001, que m’ha ajudat a recuperar forces per anar a dormir.

Dia de conserves i sopar fàcil.

Avui he convertit part de les verdures, que vaig recollir el dissabte al hort, en una samfaina, he posat ceba trinxada, el pebrot verd i vermell i l’albergínia, tot tallat a trossos en una cassola gran amb oli i sal.  Ho he deixat fer a foc baix, afegint simplement una mica de vi blanc, fins que han estat ben cuites totes les verdures.  Quan la preparo per fer conserva no l’aromatitzo amb res, ja que es pot emprar per diverses coses, tampoc la faig coure massa, que després haurà de tornar a coure al esterilitzar.  A la tarda l’he posada en pots i els he fet bullir 25 minuts, ara estan reposant a dins l’olla fins dema que seran freds.  També he preparat un mica de codonyat amb els codonys que vaig collir de terra al hort, estaven un xic tocats però encara ha sortit força polpa aprofitable, ha quedat un codonyat fosquet , pel sucre de canya, i força compactat.

Per sopar m’he acabat la sopa de bolets de l’altre dia, i de segon he passat per la paella dos rodanxes de pilota del brou de dissabte amb una mica de samfaina que no cabia als pots, m’he acabat l’ampolla de vi del Cinca amb unes castanyes torrades i ara em falta el carajillo al cafè.