Dia de pluja, altre cop. Sopar senzill al poble.

Ahir un dia solejat, avui ben moll, sembla que l’alternança de la lluna d’octubre, encara dura i a bon segur durarà fins al maig (“set llunes cubre”).  He tingut que portar el cotxe al taller, a Piera i m’he esperat una bona estona l’autobús per tornar al Bedorc, no m’he esperat al carrer, sinó als Arcs, berenant un xic i bevent cervesa, mentre acabava de llegir un llibre de novel·la policíaca sueca (de la Mari Jungstedt) forca apassionant.

Ja a casa m’he preparat una sopa de verdures, amb verdures liofilitzades, d’aquestes que ja venen barrejades.   De primer he ofegat a l’olla amb oli: all tendre, trinxat, i un poc de tomàquet concentrat. Cap al final hi he posat un bon raig de vi negre (Montsant), que estava prenent, mentre feia tot això.  Desprès les verdures i l’aigua corresponent, que ja havia barrejat al principi per que s’anessin hidratant, un pessic de sal i una mica de pebre negre. Als 25 minuts d’ebullició he posat fideus de cabell d’àngel, per fer-la mes consistent, a taula es clar l’inevitable formatge ratllat.  De segon m’he fregit unes croquetes de bacallà, que havia congelat i les he acompanyat amb un bon pa amb tomàquet i oli del bedorc.  Ara, com que els dilluns el cafè es tancat, aniré una estona a donar la tabarra a casa en Xavi i la Rosa, que  sempre tenim bona conversa.

Dia tranquil i de repòs, escudella al vespre.

El matí ha estat curt, que varem anar a dormir tard ahir, amb el ball de carnaval, al final fins i tot em vaig disfressar.  El dia esplèndid, s’agraïa el solet desprès d’entomar aigua tot el dia ahir.  Dinar d’aperitiu, arròs de verdures, amb calamarsets i gambes, xai a la graella, hem dinat al pati amb el dia que feia i ha estat de meravella.  A la tarda he parat a Sant Jaume, a l’Escalivada a xerrar una estoneta amb la Jan i en Pep, que eren encara de sobretaula.

Per sopar, encara que no fa massa fred, m’ha vingut de gust una escudella senzilla i he descongelat brou ja fet, i l’he posat a l’olla amb l’inevitable botifarra negre, un poc d’api, patata a bocinets i l’arròs i els fideus de rigor.  Me l’he menjada amb el formatge ratllat, com sempre i acompanyada d’un vi negre, Montsant 2009, bàsicament de garnatxa amb un poc de samsó i syrah. I cap al cafè, a fer el carajillo i veure que fa avui el Barça.

Molta pluja, Calçotada i ball de Carnestoltes.

Els responsables de l’associació de veïns del poble, avui s’han posat un deu, matricula d’honor, amb el dia que feia, sense parar de ploure, han estat capaços de servir-nos una calçotada com deu mana, els calçots al punt i les carns a la graella, de llenya, per descomptat. Tot estava al punt i érem una bona colla, un d’aquells dinars populars que s’haurien de fer sovint, al país, doncs generen una veritable fraternitat entre veïns.    A la tarda he fet a casa una bona foguera, per escalfar i que la Teresa ha aprofitat per fer unes carxofes a la brasa.

El sopar, ha estat quelcom mes, de primer he preparat una sopa de verdures ofegant a l’olla amb bon oli del poble: ceba, api, pastanaga, nap, xirivia, carabassa, i bròquil. Amb un bon raig de vi negre i l’aigua corresponent (sal i pebre, per descomptat) i mitja hora de ebullició ha estat a punt per passar-la pel pimer.  Després hem menjat les carxofes, exquisides,  crec amb tota devoció que la millor manera (per no dir l’única) de menjar una carxofa, es a la brasa i això entenc que pot arribar a ser una religió o com a mínim una secta. A mes per no perdre el ritme havia comprat al cafè un parell de racions de calamars farcits, que ha preparat la Mari, absolutament bons, i com que el jovent (Arnau i Alba) encara tenien gana he fregit unes croquetes de bacallà que he comprat fetes.  Ara, amb tota la calma, faré el carajillo al cafè, mentre penjo el blog i després, tornaré a casa a posar-me la disfressa pel ball, doncs molt a darrera hora he decidit participar de ple en la festa.

Per fi divendres i al poble, sopar al Cafè.

Aquest cap de setmana si que serem, per fi al poble, demà hi ha prevista calçotada popular (ja veurem com acaba la cosa, que ve una bona llevantada i diuen que hi haurà pluja a dojo), en fi espero que els organitzadors ho tinguin ben previst, tot plegat. El que està assegurat es, al vespre,  el tradicional i irreverent ball de Carnestoltes (en plena quaresma, com ha recordat en Jordi mentre sopàvem), en fi com diu la Silvia potser masses coses en un sol dia.

La Mari del Cafè ens ha preparat una panada especial, per indicació d’en Jordi, totalment vegetariana (duia ceba, pebrots, tomata, carxofes, pastanaga, xampinyons), la massa fineta i al punt, en fi excel·lent.  Lo millor de la nit la queixa de la Silvia, per que al igual que a mi, la Panada ens agrada de porc (llom, xoriço, etc) i es clar quan en Jordi, que fa un mig regim pel colesterol, ha demanat, amb el cafè,  una magdalena i croissant, que ens hem partit, a tall de postres, es clar ha saltat.  Amb tot això la Teresa (que Oh! Miracle! estava allà) feia el seu regim estricte d’amanida i sípia a la planxa).  Uns quants xupitos, l’inevitable vi de la casa, i una bona xerrada per cloure una nit, que es una mica de compàs d’espera per la festa de demà.

Avui tocava portar-se malament, que voleu deu ser la pol•lució.

El dia ha començat fred, si mes no al poble, on m’he llevat.  Però ha acabat força calorós, ens sobrava roba al migdia.  Amoïnats com estem tots plegats per la llei antitabac, ara que vaig i vinc del poble, quan soc a BCN, me’n adono de la qualitat del aire i les seves conseqüències als meus pulmons i penso:  com ens estant enganyant!.

Be , la cosa ha estat de primera parada al petit bar de vins de la Katering, al costat de la seva formatgeria (la Seu), al carrer Dagueria, una garnatxa ni mes ni menys que de Sevilla, un negre interessant.  De seguit al Ginger, amb vist i plau del Truc, el cadell de la Jan i en Pep, on volia fer una tapa i he acabat fent sopar complert: Tàrtar de salmó i alvocat, un clàssic ja, que no em cansa de repetir, i unes mini-hamburgueses amb salsa de formatge i ceba, que eren com un homenatge al estil americà, però amb una qualitat fora de context.  He tastat el vi del mes, un cupatge d’Extremadura, que no s’assemblava a res del que he provat a la vida, potser en Parquer el puntuaria. I no n’he tingut prou, cervesa al Ascensor i el darrer xupito al Groucho, que estava força animat

De nou al poble, la tranquil•litat, i un bon sopar.

El dia ha començat nuvolat i fred i ha acabat, encara fred, però ben solejat. Be avui, pels del ram, Sant Joan de Deu advocat per la collita de les patates, cal avui beneir els solcs, per que tot vagi be. Avui he aconseguit quedar-me al poble, he tingut una estona de tranquil·litat abans d’anar cap el bar a sopar, d’aquelles que s’agreixen, he contemplat les velles parets, els mobles de fusta corcada i antiga, els infinits “gatgets” que he anat reunint amb els anys i m’he adonat que estava a casa, al meu lloc i envoltat de les coses  que estimo. Per suposat penso romandre molt temps en aquest indret. 

El sopar al Cafè, amb la Silvia i en Jordi (que estava força refredat i no ha piulat gaire), la Mary, avui s’havia lluït, ens ha preparat un plat especial, una mena de ¿creps?, amb formatge fresc a dins i pernil curat a fora, amb una salseta de pebrot, que l’hi han quedat força bons, els hem acompanyat amb un picar d’amanida i el inevitable vi negre de la casa, sobretaula també amb en Joan, de cal Valls, tot mirant encara el futbol (no era el Barça) i poca cosa mes, la darrera copa i a dormir, que una de les avantatges del poble es que la vida nocturna tant sols existeix de tant en tant.