Dia de molta feina culinaria i, paradoxa, per poc no sopar.

Avui tocava fer un pica-pica per a l’empresa que treballo, es tractava d’un tast tècnic, de vins, al que assistia un bon nombre d’enòlegs, i en acabar se’ls obsequiava amb un berenar-sopar, tot en el marc força agradable de l’Osteria Ibai de sant Pere de Ribes, porto ja uns dies treballant, per oferir aquest refrigeri: pernil de aglà (Jabugo), salmó fumat marinat amb salsa romesco, tàrtar de ceps, terrina de foie, que vaig preparar fa uns dies, amb ou filat i torrades amb panses, formatges artesanals, Valdeon (de la part lleonesa dels Picos de Europa), Arzua-Ulloa (de Lugo) i torta de La Serena (Extremadura), acabant amb la contundència del plat calent: una olla aranesa, feta amb totes les regles del art.  Cal afegir, que a mes cada producte tenia el seu maridatge vinícola, des de un Chablis amb els formatges, fins a un Muscadelle amb el foie, passant per reserves de Chianti i un excel·lent negre del Languedoc,  cal dir que en aquestes ocasions es trien vins de fora, per que ningú pugui sentir-se ofès, ja que els enòlegs assistents elaboren tots ells vins de molta qualitat a casa nostre.

He plegat tard i m’ha anat pels pels de quedar-me sense fer un darrer mos en arribar al poble, que el Cafè tanca molt d’hora, per sort encara he pogut optar a un bikini (fet amb baguette), i un parell de cerveses.  Amb un carajillo per rematar-ho, ja he estat a punt per escriure tot això i anar a dormir tot seguit, que de cansat n’estic força i demà cal tornar a la feina habitual.   

La primavera triomfa ja, i jo pencant a mans plenes.

A les vinyes ja es veuen clarament els brots, que la primavera prodiga ha posat arreu, el cicle s’ha acomplert de nou, ens ha estat donada la gracia de que la vida continuï, gairebé un miracle, que de tant vist ja no commou a ningú.  La vida continua, però per mi no ha parat en cap moment, tota la tarda treballant (a casa) pel càtering de demà, trinxant, adobant etc., gairebé fins l’hora de sopar.

He anat al Cafè, la Mari ens havia fet una panada de bacallà força bona, amb això, el vi negre de la casa i un poc de formatge per postres ja he estat arreglat.  Us sembla poc?, 5 a 1 a favor del Barça, que ha estat lo millor del sopar: la maneta, el waka-waka, un joc de pel·lícula, en fi les millors postres de qualsevol sopar.  Acabo el blog a casa en Jordi, que es qui em va introduir en aquesta tasca feixuga d’explicar-vos cada dia el que he menjat per sopar (i alguna coseta mes), i haig de reconèixer, i a mes ho faig públicament, que ha aconseguit enganxar-me totalment. En fi poso punt i final, que demà tinc que matinar i m’espera un dia de molta feina, ja us en faré cinc cèntims.   

Viatge llarg i sopar a corre-cuita.

Es pot dir que avui m’he passat el dia al cotxe, per raons de feina he tingut que anar fins al país Basc i tornar, es clar he arribat a les 11 de la nit a casa, força cansat, el Cafè ja era tancat per anar-hi a fer un mos i he optat per relaxar-me i menjar quelcom apetitós i obrir-me una ampolla de vi, ha estat un Cabernet del Penedès, cap cosa de l’altre mon, però que passava bé.

He posat a l’olla brou que tenia congelat i en arrencar el bull he afegit un grapat de cigrons i una bona porció de macarrons, en ser cuits, he tirat tot remenant un ou batut amb un raig de llet i una bona porció de formatge ratllat, emmental.  A taula una empolsinada de pebre negre recent molt, m’he quedat ben tip, que es plat que fa coixí.  He llegit una mica i cap a dormir, que la feina continua i demà cal matinar. 

Avui sopar en directe, a casa en Jordi, al Bedorc.

Assistents: en Paco, en Juan Manuel, en David, en Marc, en Josep Mª, en Jordi, i un servidor, acabem de sopar, embotits, pa amb tomàquet, formatge, xocolata del país basc, es un sopar habitual per ells, els dilluns, que el cafè es tancat, avui de forma casual m’han convidat a acompanyar-los.  Fa estona que estem esbrinant si l’ampolla misteriosa de Whisky d’en Jordi, es una gerra de ceràmica negra,  es una marca coneguda o no, els vins han estat força be, una ampolla del negre de l’amiga Pamela, que sempre entra bé, i unes quantes mes d’un “cosechero” de Somontano que entrava amb tota normalitat.  Que mes us puc dir, mai sabrem que hi havia a l’ampolla negre, en Jordi es capaç de deixar-se torturar sense dir-ho, i nosaltres no ho farem.  Ja ho veieu les nits al poble a cops donen força de sí, i es que quan hi ha un lligam d’amistat qualsevol sopar es gloriós.  Haig de dir que em sembla que hem acabat amb les reserves de Oporto i Banyuls d’en Jordi i en Paco ens ha convençut de fer sabó a partir de l’oli d’oliva, be del de fregir peix jo crec que no.  Al final o gairebé, ens hem fet la foto del dia. Ja veieu, a vegades tot es possible.

Diumenge tranquil, sopar de reciclatge.

Ahir, se’m va passar per alt sant Urbà, patró i advocat del vi (sembla que n’hi ha mes d’un), a qui veneraven els qui conreaven la vinya i també els boters.  Sembla ser que se’l invocava perquè el vi no fes mal en beure’l.  He passat un dia tranquil al poble i a la tarda he tornat a BCN, per posar un xic d’ordre a diverses coses, ja que aquesta setmana no es fàcil que hi torni, que tinc feina al poble.

Per sopar m’he fet uns fideus caldosos amb la resta de patates amb sípia que havia fet a migdia, les patates les he fet molt senzilles, ofegant primer la sípia i afegint després ceba i porro trinxat, una mica mes tard, pebrot vermell sec i xampinyons, finalment patates trossejades i aigua, i a coure fins que les patates han estat toves.  Per fer els fideus amb el sobrant, m’he limitat a afegir aigua, sal i miso, i tirar els fideus quant bullia.  Després m’he fet un bikini suau, sense formatge, amb pernil d’aglà i bull negre, per beure m’he acabat el blanc Alemany de l’altre dia i apa a dormir aviat, que demà es dilluns i la feina serà forta la propera setmana.  

Visites varies, un bon dinar i per fi la tranquil•litat del poble.

Aquest matí amb l’Associació d’enòlegs hem visitat el monestir de Poblet, no se si les visites habituals funcionen igual, però el primer que ens han mostrat es per on es realitzava antigament l’entrada de raïm i a continuació el celler, cosa que donades les circumstàncies de l’època, es lògic que estigués en lloc fàcilment abastable, per tal de facilitar la feina.  Després hem visitat el petit celler elaborador, que hi ha dins el recinte i que verema les vinyes interiors a mes d’altres. 

Allà hem tastat un Pinot Noir, excel·lent.  La comitiva ha anat cap a Montblanc, a visitar les muralles i demès, jo, que ja les tinc força vistes, m’he quedat fent la cervesseta i llegint el diari, en espera de l’hora de dinar.  Hem dinat al Molí de Can Mayol, uns canelons de bolets amb tòfona, botifarra amb mongetes i crema catalana, els vins i caves de la zona, han estat com una mitja dotzena, tots de força qualitat.

De camí cap al poble he recollit la Tere i la Gemma, que pujaven amb tren des de BCN, parada per fer la compra i finalment a casa a preparar el sopar, abans d’anar al Cafè a fer la cervesa de la tarda i xerrar amb els amics, que avui hi eren tots.  Per sopar he preparat una crema tot ofegant en l’olla ceba i porro amb oli d’oliva i un raig de vi negre, desprès carabassa a daus i l’aigua corresponent, un bon grapat de llenties, ecològiques, que havia comprat a Montblanc i un polsim de curry. 

Ho he deixat a foc baix mentre anava al cafè i en tornar ho he passat pel pimer.  De segon truita per les nenes, que la Xao Min, sopava a casa i per la resta uns sipions amb salsa, que he comprat al Cafè, i a veure el Barça, amb una certa tranquil·litat, però el gol de Waka-Waka ens ha deixat d’allò mes bé, que les genialitats sempre triomfen en aquest mon.   

Esparrecs de marge, cocktail, vins, tot en un monestir.

He arribat a Poblet a primera hora de la tarda, això m’ha permès instal·lar-me sense presses a la meva cel·la, que aquesta hostatgeria es dins el recinte del monestir.  Es el primer cop que en una habitació d’hotel hi trobo dos exemplars de la bíblia.  He sortit a donar un tomb, res, mitja hora i ja duia un grapat d’espàrrecs a la mà.  He anat al Hostal Fonoll, el de tota la vida enfront el monestir i en Miquel, que es músic i cuiner savi, ha entès perfectament la jugada, en pocs minuts tenia el meu berenar en forma de truita d’espàrrecs, amb el seu punt just d’all i el seu pa amb tomàquet, simplement gloriós el berenar a la terrassa.  

 Bé, tenia que preparar el cocktail de benvinguda, per la Nit de l’Enologia i això he fet, la base era una barreja a parts iguals de Tarragona Vell i Vermut Negre, amb una mica de melmelada de gingebre, a la copa, tipus flauta, calia posar dos dits de la barreja amb una rodanxa de gingebre i un bocí de pell de taronja.  Al moment de servir s’acabava d’omplir la copa amb escumós rosat de Sumoi: es el “Sumoi Cup”.  Ha agradat força a tothom, fins i tot m’han dedicat una forta ovació.  

El sopar, allargat, ha estat més aviat un exercici de tast de vins, de tots els guardonats i alguns altres, mes de deu vins diferents, que han acompanyat un pica-pica, seguit d’un bacalla amb allioli de codony i potser el mes destacable, les postres, una mousse de farigola amb coulis de xocolata, francament deliciosa. I a dormir, ja força tard, que demà la festa continua.      

Preparant la maleta i sopar de restes.

Don si, he estat preparant la maleta, ja que demà dormiré a l’hostatgeria de Poblet, on te lloc el congrés anual de l’Associació Catalana d’Enòlegs.  Es celebra al vespre la Nit de l’Enologia, on es lliuraran diversos premis, amb que l’associació distingeix cada any la tasca de diferents enòlegs, prèvia votació popular dels associats.  M’han demanat que prepari jo el cocktail de benvinguda als assistents, així ho faré i per l’ocasió he creat un cocktail que du per nom Sumoi Cup, la base del qual es un espumós rosat, elaborat amb aquesta varietat: el Sumoi o Sumoll, varietat que després de ser eliminada gairebé arreu, ara està despertant gran interès, gracies a esforços concrets d’alguns enòlegs, que han sabut elaborar-lo amb tota correcció.  En fi demà espero poder-vos explicar com ha anat el sopar.

Avui amb força mandra m’he preparat una sopa amb brou de pernil, que havia congelat i un petit resto de cigrons estofats, no ha estat necessari posar-hi botifarra negre, que els cigrons ja en duien, i amb arròs i fideus ha quedat d’allò mes bé, a taula el seu parmesà. Per beure m’havia pres d’aperitiu un vi blanc alemany, un poc dolcenc, un Rheinhessen i amb la sopa m’he acabat el Penedès negre d’ahir.  I a dormir ràpid que demà cal estar descansat.