BCN, sopar a casa sense feina.

Finalment la pluja s’ha materialitzat de forma puntual, però a molt diversos llocs i sobretot les temperatures han baixat si més no momentàniament, això ajudarà a una maduració lenta del raïm, però donarà més feina als soferts pagesos, que de nou hauran de sulfatar les seves vinyes, amb més humitat al sol, més possibilitat de que es manifestin diverses plagues.

Per sopar m’he trobat que la Teresa havia fet ahir una vichyssoise, que estava tan fresqueta a la nevera, tots sabeu que es fa amb un bon sofregit de ceba i porro abundant en mantega, s’afegeix patata i brou lleuger, un cop tot cuit es passa pel pimer i s’afegeix llet i crema de llet posant-se a refredar a la nevera, per servir-la ben freda.  He estat llegint el que explicava Nestor Lujan d’aquesta coneguda sopa, i sembla ser que és una creació moderna, variant de l’antiga crema de porro i patata francesa, que es servia calenta, però no va ser a França on es va fer el canvi, sinó a Nova York, això sí de mans d’un cuiner francès, allà pels anys cinquanta del segle vint.  De segon la Tere ha preparat un fetge de cabrit amb all i julivert, que l’hi surt bordat i és un plat que m’agrada i hi suco pa. Un préssec de postres (vingut de Sant Jaume) i tot regat amb un ull de llebre envellit de la Terra Alta.  Amb tot això ben posat estic a punt per sortir a fer la copa al Ginger.    

La tranquil•litat es la base del poble, i potser del mon.

Els amics de 10sentits han posat una entrada que d’alguna manera completa la meva d’ahir de forma molt més tècnica, és clar la pluja també comporta l’aparició de plagues força perilloses pel bon tarannà de la vinya, us recomano la seva web, on a més parlen del seu projecte de enguany, força interessant, sobre una varietat poc habitual, la montonega,  en fi ja ho veureu.  I parlant de adreces web, en sembla que no us vaig passar la dels tomàquets, de la historia de recuperació d’en Salsetes, es rururbal.eu/barcelona.  En fi val més tard que mai. 

He estat preparant coses de cara a dissabte, que tenim festa familiar i es clar, no tenia masses ganes de fer-me el sopar... cap el Cafè, he sopat amb la Silvia, que en Jordi ens ha fallat avui, hi havia uns boquerons fregits, amb llesquetes de pa amb tomàquet, els peixets, frescos i fregits al punt, certament gloriosos, m’he decantat pel vi blanc de la casa, cosa no habitual, que es podia beure i crec que no hem donarà un mal despertar, com fa el negre.  M’he passat amb les postres, un gelat de xocolata, be el carajillo i alguna cosa més i cap a dormir que tan sols estem a mitja setmana.   

No acaba de ploure. De les vinyes i sopar a BCN.

Tot el dia ennuvolat, i no hi ha agut pluja, sinó una forta xafogor, cada cop més insuportable, tant de bo, plogués i sobretot baixessin una mica les temperatures, en especial les nocturnes, això ajudaria a una maduració més lenta de la vinya, que en alguns casos va realment avançada.  Com veureu a la foto algunes d’elles presenten els raïms ja crescuts, en cosa de tres o quatre  setmanes caldrà començar a collir-les i és que aquestes varietats continentals, primerenques tenen cada cop més problemes i encara en tindran més els anys a venir, si el clima es comporta segons les prediccions de canvi.

Per sopar, avui encara a Barcelona (demà m’escapo), amb poques ganes de pencar, he tirat de gaspatxo de pot del que compra la Tere, això si, sempre afegeixo oli, sal i el meu caprici particular:  un raig d’oloroso sec, acompanyat amb daus de pa torrat, ha estat un bon entrant.  De segon hi havia botifarra de rovellons, les compra la Teresa a la Boqueria i asseguren que son de vedella (la veritat és que no ho semblen i estan força bé).  Seguin el meu costum l’he obert i aplanat al màxim (deixant-la com una coca), i ruixada amb vi ranci i oli abundant l’he posat a la planxa fins que ha estat ben torrada.  L’he menjada en entrepà, amb pa amb tomàquet  i acompanyada del Ull de Llebre, Cabernet d’ahir ben fresquet.  De postres un tall de Brie, que corria perdut per la nevera, per seguir amb el vi mentre he posat el blog.  

Del Sant d’ahir, sopar a casa, Barcelona.

De nou els guiris ocupant els carrers a vora casa, la gentada habitual.  De la Placa Catalunya ni en parlo i l’he tingut que creuar per anar a buscar vins al súper.  Ahir va ser Sant Cristòfor, bé al menys antuvi es celebrava ahir, llegeixo que era entre altres coses advocat de l’aviram i era costum menjar pollastre, llàstima saber-ho tard, l’any que ve caldrà tenir-ho en compte, però caldrà que cerquem un pollastre de debò, engreixat com deu i sant Cristòfor manen. Més que advocat de l’aviram deu ser advocat dels qui en crien i dels que en mengen.

Tenia dèria de sopa i he posat a ofegar ceba amb oli en un cassó, desprès he afegit mongeta tendre tallada fina i pèsols congelats, un  grapat de cada, unes voltes i un raig de vi ranci,  aigua, un brot de farigola, un bocí de pell de taronja, en bullir una culleradeta de miso.  He deixat bullint uns 15 minuts i ho he abocat en un bol gran, en que ja havia preparat capes alternades de pa sec en llesquetes fines i formatge Emmental ratllat.  Ho he deixat reposar una bona estona, que refredés i he afegit la resta de brou al dur-ho a taula.  De segon una truita de xoriço, en entrepà de baguette i tot regat amb un D.O. Catalunya, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, criança 2008, molt agradable. 

De la D.O. Penedès, dinar de diumenge i sopar al Cafè.

Llegeixo a la Fura que han nombrat president de la D.O Penedès a en Josep Maria Albet, un dels pioners dels vins ecològics a casa nostra, felicitats!.  En el mateix article, es comenta la seva proposta de crear fins a cinc subdenominacions dintre de la D.O., ¡ja era hora!, una denominació tan amplia com el Penedès, per força ha de presentar una diversitat de vins molt ample i que identificades igual, no son una bona orientació per el consumidor.  L’hi desitjo molta sort en la seva gestió, sé que serà encertada, i convé en aquests temps que corren que hi hagin idees atrevides que contrarestin la crisi.

Hem fet dinar de diumenge, malgrat la calor, aperitiu, amanida de patata i xai al forn a la provençal (en una safata de forn poso ceba a tires, al damunt els talls de carn salpebrats, damunt els talls, unes rodanxes fines de tomàquet i per sobre, ben espolsat, una barreja de pa ratllat, all trinxat i herbes, que vaig variant, avui he posat alfàbrega i cebollí, a cops poso herbes seques (orenga, farigola...). Tot ben ruixat d’oli del Bedorc i cap el forn, primer foc a sota i desprès grill, que quedi ben torrat, acompanyat amb tomàquets del pati amanits amb sal i oli.  Es clar poca gana per sopar i he anat al Cafè, he imitat la Silvia i en Jordi i he demanat un bikini i una cervesa, carjillo i cap a casa que demà es dilluns i cal matinar (per poc temps, que s’acosten les vacances!).  

Fruita de temporada, migdiada i sopar fresc.

Hem començat el matí anant a buscar prunes a casa d’en Salvador, que feia dies que ens insistia i és que la seva prunera ha fet aquest any una superproducció.  De compres a Sant Sadurní, verdures i fruites i en tornar cap el Bedorc, hem parat a S. Jaume Ses Oliveres a comprar préssecs a ca la Maria, que feia temps que no hi anàvem. Ja hem quedat que a partir d’ara hi anirem sovint, que tot just ha començat la temporada del préssec i es que jo durant l’any gairebé no tasto la fruita i en canvi a l’estiu, que la fruita és en saó i com aquell que diu la aconsegueixo recent collida i amb tot el seu sabor, m’encanta menjar-ne. A la tarda m'he quedat fregit i he dormit a gust una bona estona.

Per sopar he preparat un empedrat de llenties amb un toc oriental, que era per mi i per l’Arnau i l’Alba, que els hi agraden aquestes coses, la Tere ja sabeu, verduretes a la planxa seguint el seu règim.  He barrejat les llenties (que he comprat ja bullides) amb daus petits de ceba tendre, tomàquet, pebrot, cogombre, ho he amanit amb oli del Bedorc, sal i una mica de curry.   En una paella he posat oli i he ofegat ràpidament la part verda d’una ceba tendre i he posat desprès unes cues de llagostí, pelades i una bona cullereta de curry, ho he deixat saltejar un parell de minuts i ho he barrejat amb les llenties, ha quedat força interessant el plat.  He picat una mica de Gorgonzola, que he comprat a Cal Miqueló, per recomanació d’en Salvador i que era excel·lent, totalment al punt. Unes prunes del dematí, boníssimes, dolces i saboroses i algunes cireres que he comprat, ja les darreres de la temporada, molt madures, El vi de la Vall del Cinca (em sembla que ja os vaig dir que estava d’oferta al súper) i cap al Cafè, a fer les darreres copes a la fresca de la terrassa.      

De les herbes aromàtiques i sopar al Cafè amb bona companyia.

Ja sabeu que tinc algunes torretes (aquí al Bedorc en diuen així dels testos) amb herbes aromàtiques, les de temporada. Menta, sajolida, alfàbrega, cebollí, orenga, etc.  Sempre associo la cuina d’estiu a la possibilitat d’emprar aquestes herbes, algunes realment m’encanten, ja ho sabeu que per mi l’alfàbrega es la reina i segurament em passo emprant-la, però es que tinc molt clar que tan sols la podré gaudir uns dos mesos i poc més. Duia l’idea de sopar a casa, però com que la família pujava tard, i en vista del panorama m’he quedat a sopar al Cafè.

La taula la composaven la Silvia, la Olga, la Pilar i la seva mare, i la Xiao Min, per la part masculina a part d’un servidor hi eren els dos Jordis, la barreja ha estat realment explosiva, la conversa d’allò més enlairada, hem tocat tots els temes legals i il·legals, bàsicament sexe i cuina.  Jo m’he pres una torrada de bacon i formatge, amb el vi de la casa, carajillo, i cubata mentre escric el blog, que veig que la festa va per llarg.  A més ja em veig a venir el matí de demà, compres, amunt i avall, a cops penso que no val la pena tenir festa de la feina, per que acabes treballant més.   

Algun tomàquet més (la Silvia em perdoni) i sopar al Cafè, força lluït.

La tomaquera del pati ha agafat embranzida, de cop i volta maduren uns quants tomàquets, el cap de setmana serà llaminer.  Trencant amb la costum he anat de tarda al Cafè, en un moment donat tothom parlava de lo que creixia al hort, albergínies, tomàquets, fruites varies, és normal, en aquesta època, tota la natura frueix com no ho fa la resta del any.  Després d’una dutxa relaxant i refrescant, que la calor es fa notar, i una bona ruixada amb repel·lent de mosquits, que encara es noten més, he tornat al Cafè a sopar amb ses noies, que és dijous, hi eren la Silvia, la Neus, la Olga i la Xiao Min,

El sopar i ho haig de dir, no ha estat mal, un platet de Patates braves, amb maionesa no més, que la salsa picant no és bona, sols és picant, per picar tots, jo he pres uns ous ferrats amb tomàquet a la planxa, que han estat bé, el inevitable vi de la casa, carajillo i xupito que la conversa s’ha allargat, que ha vingut en Jordi (un altre Jordi, que no ve sovint però és força animat). La conversa ha derivat en molts temes diversos i ha estat força instructiva, m’he quedat sorprès, per que al dir de tots, quan tens una certa edat és gairebé obligat tenir determinades malalties, vaja que t’ho has de fer mirar.  I jo soc dels que si res em fa mal, ¿que haig de mirar?.