Darrer dia de vacances, ja us podeu imaginar els ànims.

Avui és la Mare de Deu d’Agost, com en diem aquí, l’Assumpció, Amades dona infinitat de dades d’aquesta festa, una de les més esteses de Catalunya, molts pobles fan avui la Festa Major i ell hi veu una reminiscència pagana, de culte a la Mare Terra.  De fet és un moment de l’any en que la terra dona un poc de repòs a la gent del camp, acabades les feines de la sega i no començades encara les de la verema, es doncs possible que molt antigament ja es fessin festes per aquestes dates, al cap i a la fi és el bell mig del estiu.  Per dinar un bon aperitiu i uns macarrons que he preparat tot sofregint ceba i carn picada i afegint, un cop fet, la resta de la samfaina de l’altre dia, un xic d’aigua amb farina deixatada i un poc de miso, cinc minuts de cocció i a punt.  Els macarrons bullits i barrejats amb aquesta salsa i gratinats al forn amb formatge ratllat, de postres una síndria de cal Biel força dolça i una mica de vi del Penedès.

Com que a la tarda he tingut que anar a BCN per assumptes personals, he arribat tard i he anat al Cafè a menjar un bikini ben torrat, una cervesa i una camamilla de postres que encara em cuido, per si un cas, i res més, em sembla que no hi ha mes remei que anar a dormir i matinar demà, que la festa ja s’ha acabat.

Avui diumenge, bon dinar i sopar aviat pel Barça.

El sant del dia: sant Aeci, tant desconegut que l’Amades sols l’hi dedica 13 mots, sembla que era el quart bisbe de la ciutat de Barcelona.  En fi, m’he llevat força restablert de salut i encara que sense passar-me he fet vida normal.  Per dinar desprès de l’aperitiu que incloïa un tàrtar de tonyina salada (els ganyims de Falset, dessalats, trinxats fins a ganivet i adobats amb ceba, olives, cogombres en vinagre i oli abundant, servits sobre torradetes), com entrant un rotllo de pasta filo amb samfaina, el plat de carn, un rostit de vedella,de postres síndria i galetes varies que varem portar del Montsant, acompanyant el tast de la confitura de mores d’esbarzer, que aquest matí hem preparat amb en Dani.

Sopar de restes, he menjat un bol de crema d’api, freda, amb afegit de crema de llet, que estava força bé.  També he picat una mica de trinxat amb allets que ha preparat la Teresa amb la resta de verdures d’ahir, altres han menjat gaspatxo i els rotllets sobrants del migdia.  De segon els panadons que havíem congelat fa poc, que agraden a tots.  M’he permès, avui sí , de beure una mica de vi negre del Penedès.  I ràpid a veure el Barça al Cafè, força animat de gent, el resultat del partit a la vista del arbitratge i amb el partit de tornada per davant, ha estat tot un èxit, Visca el Barça!.  

Va de terrissaires el dia i sopar a casa.

Avui és Sant Hipolit, patró dels terrissers catalans, en les seves tres branques: ollers, escudellers i gerrers, aquests estris que ara semblen una mica passats de moda, eren pràcticament els únics que es feien servir, antuvi, a les cuines i cases. L’ importància d’aquests oficis era doncs molt alta.  Mati de compres i tarda de sofà, que no em trobava gaire bé de la panxa, el meu arròs bullit habitual en aquests casos, per dinar i una sessió d’acupuntura d’en Dani, m’ha deixat en condicions de sopar una mica, però sense passar-me.

De primer verdura bullida, de patata i mongeta tendre del hort de la Luci, la Teresa ha preparat una salseta passant pel pimer tomàquet cru, all, alfàbrega i nous, amb oli i sal, per acompanyar-la.  De segon he fet uns calamarsets i cloïsses, amb salsa, per fer el sofregit he triturat ceba abundant i tomàquet amb el pimer i els he posat, amb oli en una cassola, a mig coure una mica d’alfàbrega trinxada i una cullerada de Marie Brizard, un cop reduït he afegit farina i pebre vermell, aigua i el suc de obrir les cloïsses, en bullir he posat els calamarsets encara una mica congelats a bullir uns deu minuts i afegir la closca, uns minuts mes i a punt, hem sucat pa a la salsa a pleret, que ha quedat força bona.  Per beure, avui aigua i una camamilla de postres, ara una bona dormida que espero hem deixi com nou i acabi amb els problemes d’estomac.  

Dia tranquil, dinar de malalt, sopar a casa.

La Teresa no estava fina d’estomac avui i per dinar he preparat l’arròs bullit amb farigola i all, , l’arròs a la Badorquina tradicional que en diem, ja que era el plat que podies preparar com últim recurs a qualsevol casa del Bedorc, si anaves tard i les botigues eren tancades.  Aigua, farigola, alls, oli, sal, en arrencar el bull , l’arròs i si no és per medecina que el prens hi pots posar formatge ratllat i és una exquisidesa.  He mirat les fotos del dimecres i m’he enamorat de la del far de la punta del Fangar, us la poso. 

Per sopar he preparat una crema, una més, he sofregit ceba, tomàquet i api, un cop fet el sofregit he posat la patata habitual, el raig de vi ranci i l’aigua corresponent, en passar-ho pel pimer he afegit all cru i alfàbrega fresca, trinxats.  De segon he pres un pa amb tomàquet amb ganyims, que en diuen a Falset (a la resta del territori el que us venen amb aquest nom és la sorra, ventresca de tonyina salada, semblant al bacallà, demà us explicaré una mica més aquest tema), Garnatxa per beure, que la sal de peix fosc crida vi negre, un xic de formatge i cap al Cafè.  Avui s’han començat a notar els preparatius de la competició de truc, el joc estrella del poble, cara al concurs de la Festa Major, us poso les fotos, no sia que us ho perdeu

Del Delta a la muntanya pregona, de l’Ampolla a Gratallops i més.

Aquest matí ens hem acomiadat de la Iolanda i en Marc, agraint la magnifica estada a casa seva, a L’Ampolla i hem agafat carretera cap a Tortosa, hem parat a Benifallet a fer un cafè, i boig com soc, m’ha semblat veure en marxar un vell amic, en Juan de los Espíritus, que vivia al nostre poble i que sé que ara viu allà, m’ha semblat veure’l assegut en una taula del cafè del poble, no m’he parat a comprovar-ho, a cops més val deixar el passat com està.  Hem seguit ruta fins a Mora d’Ebre i Falset, on hem comprat vi i llaminadures i una mica de “sorra” o ganyims, com en diuen allà (tonyina de ventresca, salada).  Més carretera i just abans de Gratallops hem parat a dinar, a la Cassola, feia un grapat d’anys que no hi anava i m’ha alegrat veure que seguien igual, amb les seves racions monumentals, de qualsevol cosa i el seu servei casolà. Aprofitant que hi havia aire acondicionat, m’he tret el mono d’escudella que m’agafa cada estiu i he repetit fins i tot un parell de cops,de la sopera personalitzada que et serveixen.  I hem continuat pel sempre sorprenent paisatge del Priorat: Torroja, Porrera, fins al Coll de la Teixeta, on ja tot és tirar milles fins a Reus i encara m’he negat a agafar l’autopista: La Secuita (de bons records vinícoles i gastronòmics per mi), Bràfim, Vilarrodona  i ara sí autopista fins a casa, al Bedorc.

El sopar ha estat senzill, gaspatxo de pot, com sempre i uns seitons fregits, que ens ha donat temps de passar a comprar en arribar.  Carajillo al Cafè, i més amb els habituals, que al cap i a la fi demà no cal que em llevi d’hora.   

Excursió fins al Delta, que ha estat mes llarga del que esperàvem.

Hem anat al matí, fins a l’Ampolla, on comença el Delta, a veure en Marc i la Iolanda, haviem quedat amb ells, que son allà d’estiueig, per anar a dinar. La cosa ha començat amb una volteta amb la barca d’en Marc, que corria força, era còmoda i ens ha permès de veure la costa fins al Cap Roig i cap al far de la punta del fangar, en fi una volteta agradable que ens ha obert la gana i hem començat a un xiringuito del poble, amb xapadillo d’anguila, croquetes, seitons en vinagre. Llavors hem marxat cap al restaurant que era la fita del dia el: Vascos, al començament de la Platja de la Marquesa. Un dinar cabal, una mariscada per picar (us poso la foto, que era preciosa), després una paella, vi blanc, en fi em quedat tips.

De tota manera ja teníem el cuquet del marisc i a la tarda abans de fer la remullada a la platja de Cap Roig, hem passat per la peixateria i el super, el sopar ha consistit en ostres obertes, navalles a la planxa, cloïsses amb salsa (un sofregit de ceba en oli, fet directament a l’olla, una mica de pebre i vi blanc i en bullir les cloïsses fins que s’obrin, cal tapar l’olla per un bon resultat i sacsejar de tan en tant, un blanc de Muscat d’Alexandria i Gewürztraminer, fresquet que ha estat una delícia, amanida que ha preparat la Teresa i desprès xerrada de terrassa, amb els gintònics que ha preparat en Marc, acompanyats també de na Mercè i en David, perquè com ja deveu suposar ens han convençut per quedar-nos a dormir.

Trobada tomaquera, un dinar com cal i sopar a casa.

Teníem avui dinar a casa, concertat amb tast de tomàquets, amb en Pep Salsetes i la Rosa Maria i és clar hi havia més gent convidada, en Jordi, pels temes del blog, la Nuria i en Jep de Sant Jaume, en Xavi i la Rosa, la Mar vegetariana de pro i un dels paladars més fins del País, en Pep del Ginger, la Tere i un servidor.  La cosa ha començat amb un tast de tomàquets, tothom havia aportat varietats diverses, conreades en diferents llocs, hi havia Montserrat, Pare Benet, Pometa de dos llocs diferents, cor de bou (del país), Sant Joan, de dos llocs diferents i segurament em deixo quelcom.  També hem tastat cigronets de l’Anoia i alguns embotits.  El plat fort: l’arròs, que he preparat de carns i verdures (han dit que estava molt bo, ves per on).   Per la Mar que no en menjava he fet una crema freda de remolatxa i una dauphinoise de verdures.  De postres un raïm que ha portat en Jep i algun préssec, i sobretot un magnífic pastis de la Nuria, vins  blancs, Xacolí, Penedès i Chardonay del Cinca, negres del Penedès i Ribera de Duero, cava rosat fantàstic amb l’arròs, cafès, whisky.  Hem acabat la sobretaula a les 7 de la tarda, no cal dir més.

Per sopar, amb la família hi havia bufet lliure, és a dir que cada un s’espavilava a escalfar-se  (o no)el que l’hi venia de gust: la crema de remolatxa, la dauphinoise, l’arròs, estofat..., en fi també un festival, en el que no he participat (he tastat la crema i les verdures, en petita quantitat, que no fos dit), que el dinar m’ha deixat ben tip, i atenció! demà anem d’excursió (petit comitè, la Tere i jo) cap al sud del País, amb ànim de menjar bé.       

Excursió a Vallbona (de les Monjes), sopar de restes a casa.

Hem sortit a mig matí cap a Vallbona de les Monjes, hi hem arribat creuant la Conca de Barberà, que sempre és un lloc agradable de contemplar, el tinc per un dels paisatges més ordenats de Catalunya, la distribució dels diferents conreus semblen un jardí.  Hem fet visita al monestir i he comprat la gerra de vi de la ceràmica local, amb motius blaus, per a la meva col·lecció de gerres víniques.  Hem dinat, ja de tornada a Pira, al cafè del poble, un senzill menú de gaspatxo i mandonguilles, tot força casolà.  No us vaig comentar que ahir m’havien passat uns tomàquets, força macos, aprofito per il·lustrar-vos, si mireu la foto el de l’esquerra es un Montserrat, el de la dreta un Sant Joan, pareu atenció a la diferencia de tonalitat (exagerada pel flaix), que és el que els distingeix, el de sota és aquella varietat que us deia l’altre dia, que encara no te nom.  De tota manera demà tenim trobada a casa amb en Pep Salseta i altres experts i ja us en faré cinc cèntims.

Per sopar, tocava buidar nevera: raviolis de bolets, amanida Waldorf, fideus a la cassola amb suc de fricandó, estofat amb bolets, en fi cada un s’ha escalfat el que ha volgut i jo feliç, perquè no he tingut que treballar, no tenia gaire gana i m’he servit un platet petit d’amanida i un plat de fideus amb força formatge.  He quedat a punt per anar a fer la darrera copa a la barbacoa dels dilluns d’en Jordi, que com sempre era força concorreguda.   

Es diumenge, tant se val, estic de vacances.

Podria parlar-vos dels sants del dia, Sant Albert de Sicília, patró de les coses relacionades amb l’aigua i força venerat antuvi a Barcelona, també Sant Gaietà, patró dels pobres de solemnitat, i fins i tot Santa Anastàsia, segons l’Amades, tortosina (costa de creure), dona rica i benestant que ho va donar tot al pobres i es va dedicar a captar i repartir encara el que obtenia entre els que tenien menys (soc optimista i crec que encara hi ha al mon gent capaç de fer això). Però no em semblen gaire interessants i passo a explicar les coses del dia.  Hem tingut dinar de celebració, l’aniversari de l’Alba, amb aperitiu, amanida Waldorf, canviant el pollastre per salmó fumat (deliciosa) i un estofat de vedella amb bolets.  De postres macedònia de préssec i meló Chanteloup, aromatitzada amb menta fresca i un pastis de formatge, amb melmelada de fruits del bosc i praliné, que a més anava decorat amb “trufes” de xocolata. Un dinar com cal, que de tant en tant s’ha de fer.

Per sopar amanida de tomàquets (Pare Benet, Sant Joan,...) i uns fideus a la cassola fets simplement afegint aigua, sal i fideus, a la resta del fricandó de l’altre dia, que ja havia fet amb força suc, amanits amb una mica de formatge ratllat (Parma) estaven de nassos, per beure l’Ull de Llebre habitual.  Gelat i carajillo al Cafè i a córrer, que fa son.