El temps i sopar a casa.

Encara a Barcelona, tenia coses que fer a casa i no he anat al poble, aquí la calor inusual per l’època es nota encara més, aquesta ciutat ha estat sempre humida i el grau de xafogor és realment alt, tothom està desitjant que marxi la calor d’una vegada i faci un temps més...tardoral, que és el que toca.

Per sopar, avui tenia la Gemma a casa , he preparat pels dos unes patates guisades, en la cassola amb oli a foc baix he posat pernil curat i xoriço, tallats a daus petits, en ser un poc rossos he afegit all trinxat, que just comencés a torrar, afegint a continuació ceba, pebrot vermell i api també trinxats fins.  He deixat fer el sofregit lentament, afegint un bon raig de oloroso, ja fet , les patates escairades i desprès d’una estona l’aigua i sal necessàries per just cobrir-les.  A foc baix, ho he tingut mitja hora i per menjar-ho he posat un ou ferrat al damunt i una bona empolsinada de pebre llong, que podeu veure a la foto, és una espècie medieval que s’està recuperant (apareix en el llibre de Sent Soví i estava com desapareguda del mercat, aquesta que tinc ha vingut de França).  Vi de la Ribera de Duero que em va portar la sogra i un plàtan de postres, estic menjant plàtans pel tema del potassi, que m’han dit que va be per evitar les empipadores rampes que m’agafen sovint de matinada.  

Encara a BCN, sopar a casa.

Dimecres de feina tranquil, la verema és pràcticament acabada, a casa m’he pres un bon bany relaxant amb sals de l’Himàlaia, que m’ha deixat com nou.  Com que encara tinc algunes senyals de l’empatx de diumenge, he decidit fer-me una sopa Bedorquina, és a dir un arròs bullit amb farigola, oli i alls, bé en realitat he fet una variant personal, que porta a més una mica de miso, que dona color i sabor, a taula l’afegit de formatge ratllat converteix la sopa en una delicadesa.  

A tall d’aperitiu he menjat uns rostillons de bacallà (pell de bacallà fregida, que queda amb textura similar a les “cortezas” de porc).  Eren de la festa del diumenge, per que, no se si us ho vaig dir, en acabar l’àpat en Pep Salseta ens tenia preparades unes caixes de plàstic hermètiques, i va insistir en que ens emportéssim a casa el que ens agradés.  I tant que ho varem fer, el segon plat avui ha estat una mica de cassola de festa major, del diumenge (pollastre, costella de porc, botifarra, bolets, fruites seques), realment deliciosa. Un bon vi negre de garnatxa i carinyena fet al Penedès i un plàtan de postres ha tancat un bon sopar.

Nit en blanc.

Ahir dimarts, vaig assistir a la plaça Sant Just, a un acte cívic, degut a un luctuós fet, un veí del barri ha mort apunyalat per interferir en el robament d’una bicicleta.  Tot plegat em va deixar força deprimit, penso que alguna cosa veritablement important està fallant en la nostre societat i ningú no fa res per evitar-ho.  Em vaig quedar pels meus bars habituals bevent i xerrant amb uns i altres i se’m va fer força tard.  Vaig arribar a casa encara ensopit i sense esma de fer res i vaig anar directament al llit.

Avui dilluns, toca sopar al poble.

No en tenia prou amb el tiberi d’ahir, que avui feia jo a casa el sopar habitual dels dilluns, m’he liat a fer arròs de pagès, tal com els avia promès, primer fregir les carns. cap de costella, botifarra, conill. Al damunt el sofregit: ceba, api, pebrot sec,  al cap d’una estona bolets.  Ja pròxim el moment de servir he afegit el bròquil, els espàrrecs verds i cigrons ja cuits.  L’aigua corresponent i una mica de pebre vermell, en bullir i quan ja eren tots a casa l’arròs corresponent, per poder repetir com hem fet.

Mentre esperàvem i d’aperitiu amb la cervesa unes gambes salades i quiche de carn de l’altre dia.  En Jordi ha portat un negre de Rioja que es bevia força bé i que ha servit per remullar els carquinyolis que junt amb el xocolata hi havia de postres. Vetllada tranquil·la, avui no més érem sis (Juan Manuel, David, Josep Mª i Joan, a més del Jordi i un servidor).  Sobretaula acurada i poca gresca més que demà tots ens llevem d’hora i jo començo a portar ressaca acumulada i em convé dormir.

Festa de jubilació d’en Pep Salsetes i poca cosa més.

Avui estàvem convidats a la festa que en Pep Salsetes feia amb l’excusa de la jubilació, per a tots els qui en un moment o altre havíem col·laborat en els seus càterings, en fi que ens hem aplegat una bona colla, de bons menjaires, però el que ens havia preparat en Pep, sobrepassava qualsevol imaginació, prop d’una trentena de plats, i no qualsevol cosa, intentaré no deixar-me’n cap:  amanida de l’hort d’en Pep, salsa romesco, gaspatxo, sopa de peix amb pilotilles de llamàntol, pells de bacallà fregides, croquetes de carbassó i menta, pa de fetge de la Cerdanya, brandada de bacallà, allioli de codony, greixera de sobrassada, greixera d’albergínia, petxines de rap, botifarra de pebrot,canelons medievals, cigrons amb llagostins, mandonguilles amb most, vedella amb peres, cassola de festa major. I les postres: flam de galleda, flaó, fruita variada, crema de llimona, arrop.  Convenientment regat amb vins excel·lents.  Els assistents l’hi hem regalat una auca, amb els fets de la seva vida i l’hi hem cantat els versets, tots plegat dirigits per en Jaume Arnella, autor també del text.  

Haig de confessar que m’ho he pres amb calma i he menjat de tot, sospito que ha estat possible gracies ha que he buidat també una ampolla de vi negre del Bages, que tenia al costat (la resta al voltant meu no bevien vi), la digestió això sí, una mica pesada i llarga, tan és així que avui no he sopat, ja que tant sols tenia set, i era incapaç per totes, de fer un mos, els excessos es paguen sempre.    

Un bon dia, passejada inclosa, un bon sopar.

A la tarda hem fet una bona passejada amb la Rosa Maria i en Joan, fins a la Pineda i més enllà, a veure el nou centre de hípica que està muntant la Ilenia, fantàstic.  Els sants del dia son absolutament desconeguts, al menys per mi i no aporten res interessant: Sant Alcí, sant Isop, sant Remí.  El que si és per prendre nota és que a dia d’avui (1 d’octubre) era costum  encendre el braser i també començar a menjar llegum per sopar, i diu Amades que en aquest dia els comerciants de llegums les venien cuites “ a més bon preu que per coure, puix que cuits pesen més, fins al punt que tot i vendre’ls a preu més baix, deixen encara bon marge de guany”.   Jo diria que ara no és pas així la cosa, és a dir el marge de guany és encara més alt, com passa amb el bacallà que comprem remullat.

Per sopar he fet de primer una sopa, amb verdura liofilitzada, a la que he afegit ceba i api frescos, tot trinxat i la verdura remullada en l’aigua de coure, un raig d’oli, sal, miso i en ser mig cuita un poc de pasta de sopa: pistons, a taula un poc de formatge ratllat.  De segon he fet la quiche de carn i porros habitual, ja n’he parlat en altre ocasió, i com que agrada repeteixo si puc, l’hem acompanyat amb els darrers tomàquets de cor de bou del patí, que segueixen sent com molt gustosos.  Les postres eren obligades: figues, que com deia ahir ara son mel.  He obert una ampolla del país, com un “clarete” és a dir ni rosat ni negre, era força bo.    

Els detalls de la tardor, els esquirols, encara al poble.

De bon mati les boirines en el paisatge de sol ixent, son con una mena de garantia de que som a la tardor, també ho son els pàmpols d’algunes vinyes de color granat exultant, i poca cosa més, i és que la calor de migdia desmenteix les fresques nits, en fi el temps, ja ho saben, és diferent cada any.  Avui, 30 d’octubre és sant Jeroni, en el seu honor es feien els darrers aplecs de l’any, que el temps ja fresquejava i no convidava a sortir d’excursió.  Curiosament el sant és patró dels savis i dels filòsofs, i més tard dels llibreters, vaja, un sant de cultura.  També és patró dels corbs i d’un animal de gran predicament gastronòmic (encara que avui prohibit): l’esquirol, vegeu sinó el que en diu l’Amades: “...avui la gent de muntanya havia sortit a caçar-ne per menjar-se la poca carn que té aquesta bestiola boscana, conceptuada com a molt gustosa.  En medecina popular hom menja sopes d’esquirol per curar les corrípies o diarrea”.

Per sopar la Teresa s’ha fet sopa d’api, seguint el seu règim i jo m’he escaldat una sopa de pa, amb brou bullint, amb el afegit d’oli, formatge ratllat i un xic de pebre vermell.  De segon hem compartit truita d’alls tendres (frescos, per suposat, que els de pot que solen servir a molts llocs son un altre historia), unes figues de postres i el vi habitual, per cert, les figues al igual que el raïm (com apuntava ahir) per sant Miquel , son mel.