Dia de pluja, fins gairebé al final, de nou a BCN.

Si, després d’un dia de feina marcat per la pluja, he baixat a Barcelona, aquest cap de setmana estaré a ciutat, per raons familiars.  Tenia que baixar al Pipa Club, a parlar del sopar de Nadal pels socis i així ho he fet, és clar que en un lloc diví com aquest el temps no està registrat i t’hi pots passar hores fumant, bevent i sobretot xerrant, això he fet.  He passat, més o menys directament al Ginger, unes copes de vi, uns espaguetini amb pèsols, crema de formatge i pesto, que feien revifar, cigaló dels meus i cap a casa.

De tornada m’he parat al Groucho, xupitos i demés, us poso una foto, millor dit un vídeo, que ho he fet amb el mòbil i ha sortit així, es veu que ho tenia posat des que ahir vaig volgué filmar la tempesta, no sé si ho podreu veure, ja m’ho direu.  Per gracia de Deu no plovia ara al final, es d’agrair.

Diada de tempestes, i la cursa del mal caçador.

Benvinguda sia la pluja, però podria venir menys de cop i sense tant vent.  Avui és sant Hubert, un dels patrons dels caçadors, antuvi es celebrava festa religiosa i era un dia en que hom s’abstenia de caçar, ja que duia malastruga.  Diuen que va ser tal dia com avui quan es va condemnar el mal caçador, que va matar una llebre, davant mateix de l’església,  just al moment en que el sacerdot aixecava l’hòstia a l’elevació.  Va ser castigat a córrer eternament darrera una llebre, cada set anys dona la volta al mon i passa per Catalunya en la nit d’avui, o sia que si sentiu gossos i un vent fort sabreu que és ell.  Pot ser que la nòmina d’ànimes en pena, hagi augmentat, ja que avui era dijous que és dia en que es permet caçar segons les normes oficials i de bon segur més d’un ho haurà fet, malgrat la pluja.  A la tarda m’he entretingut a posar en vinagre uns Bitxos de Girona que em va donar en Joaquim (d’Oix), que son verd-grogosos i no piquen.

El Cafè era tancat avui per festa setmanal i he fet la cervesa a casa, també m’he preparat el sopar, un aperitiu, mentre el coïa, de pa de llavors amb oli i pernil dolç.  He fet un puré de patata i porro, ofegant el porro en oli i mantega, afegint aigua i sal i patates, un cop cuit he colat el suc a un bol i he aixafat la patata i el porro en el mateix pot, amb una cullera, afegint un xic de brou per deixar-lo al punt de melós, el brou restant me’l he begut a tall de consomé. Per damunt del puré he posat unes tiretes de cansalada curada, ben torrades, amb el seu oli i l’he acompanyat amb dos talls de llom de dos colors que corrien pel congelador.  El vi que quedava d’ahir i poca gresca, que aquest temps que fa invita a posar-se al llit i dormir fins demà.    

Dimecres, al poble,per fi tranquil.

Poso el blog al dia, us ho devia, avui dia de treball, he anat a dormir al poble, per fi sol i tranquil, he passat pel cafè desprès de posar el blog d’ahir, érem, no quatre gats: tres! , la conversa (no sé perquè passa sempre que hi soc jo) ha derivat cap a la cuina, amb en Juanito i en Juan Manuel recordant olles d’escudella passades, que hem menjat al poble.  Quan ja me’n anava ha començat a ploure fort, i be, hem anat tirant de quintos, patates i olives fins que ha minvat i he anat a casa a fer el sopar.

M’he preparat una senzilla escudella, adequada al dia d’avui, plujós i gris, he sofregit en oli un porro grosset i quasi fet l’he regat be amb vi negre (un Ull de Llebre del país, que estic bevent), he afegit cansalada curada amb pebre, comprada ahir a Oix, tallada a tiretes petites, unes voltes i l’aigua suficient, en bullir una patata tallada a bocins (m’agrada que càpiguen a la cullera), l’arròs i els fideus, per l’olor he pensat que es notaria una mica d’acidesa del vi i he afegit una ceba petita trinxada molt fina, en prop de vint minuts a taula, amb el seu formatge ratllat, me’n he menjat un parell de plats, que estava força bona, i a llegir una mica abans d’anar a dormir.  

TOTS-SANTS, tornada a casa.

Amades ens explica que no sols es menjaven panellets i castanyes el dia d’avui, a altres indrets del país es menjaven bunyols, coques diverses (algunes antropomòrfiques), i també es feia ofrena de pa als difunts, evidentment son restes de cultes antics, molts d’ells d’origen celta. Actualment la festa força buidada de sentit místic funerari i omplerta de “monstres” al estil americà (en realitat la festa és celta i d’origen irlandès) es celebra la nit anterior com tots sabeu. Al mati, amb una certa ressaca, després d’esmorzar amb la Judith i l’Albert, acomiadar-nos i passar pel cansalader del poble a comprar algunes coses, hem marxat cap a casa.  Hem parat a dinar al Bedorc, a casa, on he fet un arròs senzill, tipus milanesa.  A la tarda hem baixat cap a Barcelona, per posar-nos en ordre abans de començar a treballar demà.

Per sopar he preparat una crema de carabassa amb la ceba sofregida amb una mica d’oloroso, la carabassa i la patata corresponent, en passar-la pel pimer, una cullerada de miso i al damunt un raig de crema de llet.  De segon m’he fet una mica de pa amb tomàquet, per tastar el bull negre (bisbe) que he comprat al matí, una mica de vi de Ribera de Duero (del bo) que quedava a la nevera i a dormir aviat, que demà cal matinar.  

Dilluns, bolets i penellets.

Segueixo pel moment amb la meva mala costum (que ja s’acaba) de posar el blog amb un dia d’endarreriment, ho sento però les circumstancies ho han fet així.  Al matí, no pas massa d’hora, hem anat amb la Teresa, l’Albert i en Raúl (que és un amic del poble) a cercar bolets, encarà que no estàvem gens convençuts de trobar res, però la nostre paciència i perseverança han estat premiades i hem trobat una mica de tot, principalment llenegues, també alguns rovellons i un bon grapat de fredolics, si més no en quantitat suficient per fer una bona cassola, amb botifarra, per dinar (he fregit ben daurada la botifarra, trossejada, uns alls laminats i els bolets, fins que han reduït el suc) el plat ha quedat exquisit.  A la tarda festa infantil, encara pel aniversari de la Martina, i una mica de descans abans d’anar al sopar popular-castanyada del poble.

A taula amanides, pa i porrons de vi negre, el plat de cos: una cassola de carns varies (conill, costelló, pollastre, mandonguilles) cuinades amb bolets, força bona.  Les postres els inevitables panellets, ben regats amb vi ranci, moscatell i cava, mentre veiem torrar les castanyes en directe i la sobretaula era animada i riallera.  Encara hem tingut un moment, ja a casa abans  d’anar a dormir, per tastar la ratafia que ha portat en Joaquim, molt ben aconseguida per cert, que ha ajudat a dormir a fons abans d’encarar el darrer dia de vacances.