Dia de poca feina i altre cop festa.

Ahir a la tarda vaig sortir a fer unes compres i després em vaig dedicar a fer la ruta de bars habituals i alguns no tant (l’Antiquari, el de la Katring a Dagueria, l’Ascensor i el Ginger.  Vaig arribar tard a casa i amb ganes d’anar a dormir, a més no havia sopat res i no tenia massa a explicar.  Havíem fet dinar de festa, un arròs amb fredolics, regal d’en Xavi del Bedorc, que va quedar d’allò més gustós i m’havia quedat una nica tip, sense ganes de menjar de nou.   Avui el dia ha estat tranquil, molts estaven ja de festa, i ha passat sense pena ni gloria.  He pres el meu bany relaxant de sals de l’Himàlaia i he quedat a punt pel cap de setmana.

Com que durant el dia havia menjat poc, el sopar tenia que ser una mica normal.   He preparat una escudella posant a sofregir un poc de cansalada d’Oix amb porro trinxat, he acabat d’ofegar-los amb un xic de vi blanc, després he afegit coliflor i patata convenientment trossejats, miso, l’aigua suficient i, en bullir, l’arròs i els fideus corresponents, l’he amanit a taula amb formatge ratllat.  De segon he preparat uns petits panadons, farcits amb... ¡rodanxes de croqueta! que he trobat a la nevera ja cuites. Han quedat be i les penso millorar de cara al aperitiu de Nadal.  M’he encetat una ampolla de Ribera de Duero de les que em regala la sogra (l’estada a Sant Andreu de l’altre dia va ser profitosa).  

Un bon vi, ben acompanyat.

El dia ha passat fàcil, la sensació que dona això de que demà torna a ser festa, és força agradable, no dona temps a caure en la monotonia depressiva de qualsevol feina.  També el fet de tenir un berenar sopar aparaulat hi donava encant al dia.

I és que havíem quedat amb la família (en petit comitè) per beure una ampolla de vi que havien regalat al meu pare.  Es tractava d’un Ribera de Duero del 2005 de alta gama.  Tots hem portat quelcom per picar i hem acompanyat el vi amb pernil, foie i un bon repertori de formatges (des de Camembert de llet crua a Parmesà, el vi els ha aguantat tots impecablement), el vi era realment bo i lògicament ha sortit a la conversa, si hi havia paritat entre el sabor i el preu, ningú no n’estava gaire convençut, jo fins i tot em pregunto si el fet de saber que cada glop val uns quants euros no condiciona l’apreciació sensorial, en fi, de tota manera el soparet ha estat força bo i tranquil, mentre fèiem ja, plans cara als àpats nadalencs.    

Dia de viatges, sopar curiós a casa, al Bedorc.

He aprofitat el dia de festa per portar coses del poble a BCN i de Barcelona al Bedorc, no m’he llevat pas d’hora, he esmorzat una mica al Cafè i vora migdia he baixat cap a ciutat, dinar de família, a la tarda després de passar per Sant Andreu (també a portar i recollir coses) he tornat cap el poble,  m’he parat a Sant Jaume Sesoliveres, a veure la Jan i en Pep, m’han regalat un areng fumat recent portat d’Anglaterra, res a veure amb les nostres arengades (és un peix més gran) ni amb els arengs fumats que jo coneixia i que és poden comprar a Barcelona, que son secs, això és un peix fumat fresc, del que he gaudit menjant-lo per sopar.

Seguint les instruccions de la Jan l’he posat en una cassola amb aigua bullint, he submergit el peix i després d’un minut he tancat el foc, l’he deixat allà 5 minuts.   L’he acompanyat amb patates bullides, amanides amb mantega, al més pur estil anglès.  El peix era exquisit i d’un sabor que mai abans havia tastat, quan en aquestes alçades de la vida tastes una cosa que no es provat mai, te’n adones de la immensitat de sabors existents que no coneixes i et quedes com extasiat davant el fet.  He anat al Cafè a acabar la jornada amb els habituals, i prendre el carajillo, allà me assabentat del bon paper del planter, en el partit del Barça, que com el feien per sistema de pagament no hem pogut veure.  Un dia rodó i ple, com cal.     

Dilluns animat, sopar d’habituals, a casa en Jordi.

Son dies estranys, avui treballes demà és festa, això és genial, perquè gairebé no te’n adones (ei! de la feina, és clar).  Avui tocava sopar a casa en Jordi, com tots els dilluns, jo només he portat vi (un parell de vins del país, com toca), que en Paco portava mongetes estofades, i quines mongetes!, un xic picants, pel xoriço, però hem tirat avall amb tot, amb la ceba amanida (la faci qui la faci pica la tira) i les galetes i xocolata, que no faltin. Hem estat els de sempre, més tard han vingut en Xavi i en Cisco, a donar la nota, que feia falta.

  Força abans havia gaudit d’una magnifica posta de sol, que us poso en foto. L’he maridat amb un escumós negre de la meva amiga Pamela, que he begut en solitari deliberadament, la posta s’ho mereixia.

He acabat a casa meva amb en Xavi, que com sempre tenim moltes coses a explicar-nos, que no ens veiem sovint, compartint primer vi, mentre em  posava l’ordinador a punt, cosa que agraeixo, i més tard, després de força xerrera, amb Whisky i ves a saber com acabarà.   

Diumenge tranquil, aniversari i sopar lleuger.

El dia ha estat tranquil, a migdia dinar d’aniversari pel Dani, amb un bon aperitiu de seitons fregits, humus i algunes delicadeses que vam comprar ahir a la fira: foie d’Avinova, formatge (Coeur de Normandia) d’en Vila  (Vinateca), un pastis de cap i llengua de vedella.  El foie l’he servit amb una reducció de mel i soja, damunt de torradetes.  De primer uns cigronets de l’Anoia, cuits amb verdures: primer he fregit ben daurats uns daus de costelló de vedella, després he posat a ofegar ceba, porro, pebrot, pastanaga i api, el cigrons ja remullats amb el bicarbonat i aigua suficient. A mig bullir uns brots de bròquil i uns daus de carbassó.  Ha quedat molt gustós.  De segon conill amb alls tendres i de postres el pastis de fruites que ha preparat la Teresa i que ha quedat molt bonic a més de bo.  Felicitats! .

Per sopar, es clar poca gana i he bullit uns fideus gruixuts en brou que quedava a la nevera, un cop cuits he afegit uns cullerots dels cigronets de migdia i ha quedat una escudella no massa potent, que he amanit amb formatge ratllat. Un plàtan de postres i per beure la resta d’un negre francès , un Mâcon del 2009, que he encetat a migdia i que no m’acaba’t de fer el pes.   

Un saló suculent i sopar a casa.

Ahir vaig sortir a fer la ronda pels bars habituals, vaig arribar força tard i cansat, sense ganes d’explicar que havia sopat tan sols una brandada de bacallà al Ginger.  Avui ha estat un dia aprofitat, l’hem passat al saló Barcelona Degusta, menjant i bevent tota l’estona, no hi havia gaire gent i es podia moure i tastar les coses sense cues i entrebancs. A destacar la bona concurrència de productes ecològics tant vegetals com animals, un excel·lent formatge, que casualment en el procés de curat intervenia la cervesa artesanals d’uns amics, una crema de garotes exquisida, escudella de galets i mandonguilles d’una marca de brous preparats força bons i fins i tot els canelons del programa de la TV3 “la Riera”, en fi una amplia gama de productes a tastar i uns bons contactes per comprar.

Per sopar m`he preparat una escudella de arròs i fideus amb el brou que hi havia a la nevera, i de segon un pa amb tomàquet amb unes croquetes que he comprat preparades en una xarcuteria, per beure un Beaujolais Nouveau, que havia encetat ahir.   

Mal de queixal, això condiciona el sopar.

Ahir tenia un fort mal de queixal i poques ganes d’escriure res, com us podeu suposar, ho sento.  De tota manera l’únic que vaig poder menjar va ser una sopa de pa, bullit en brou, i desfet amb el batedor de varetes, a la que vaig afegir pernil dolç trinxat molt fi i un ou batut amb formatge, que vaig afegir tot batent i que va ajudar a fer una crema espessa, no estava mal, però no hi havia humor per gaudir-ho.   Avui ha minvat el mal (gracies a la combinació d’analgèsics, desinflamatoris i demés) i la cosa ha estat un xic més suportable, però lluny encara de la normalitat.

He posat les verdures de fer el brou (porro, pastanaga, nap i xirivia en una olla i he afegit brou, un raig d’Oloroso i unes fulles d’api fresc trinxades, després de coure uns 15 minuts he afegit una cullerada de mostassa i ho he passat pel pimer. Al plat he afegit ou dur trinxat i la resta del farcit dels panadons de carn de l’altre dia.  M'he acabat el Cotes-du-Rhone, amb un bocí de formatge Caprice des Dieux que es tovet i no molestava al queixal i a dormir, per encarar amb ganes el divendres i el cap de setmana.