Dissabte tranquil, sopar senzill.

Al matí encara al poble, amb una certa ressaca, vaig recollir i transvasar l’oli a casa en Xavi, una part per casa i també per la Jan que sempre en compra i amb les dues garrafes vaig baixar, ja a migdia cap a BCN.  No vaig tenir que cuinar el dinar, la Teresa havia fet ja els macarrons i amb un bon aperitiu i postres va estar enllestit l’àpat.  Tarda de migdiada i lectura, desprès vaig anar fins el Ginger a portar l’oli a la Jan i en Pep, ja he parlat altres cops d¡aquest oli que es fa en aquest indret de la vall de l’Anoia i que és d’una notable exquisidesa i un sabor molt atractiu, és d’oliva arbequina i darrerament el trull, que s’havia quedat petit s’ha traslladat a Piera, a un polígon, en fi que ara ens estalviem l’enrenou de tractors, remolcs i camions en els estrets carrers del poble, però sento com si haguéssim perdut quelcom.

Per sopar, un xic tard, que vaig passar també per l’Ascensor i l’Antiquari, he preparat una escudella barrejada de lo més clàssic, brou congelat, cansalada, botifarra negre i en bullir l’arròs i els fideus, en estar llesta he afegit uns bocins de bròquil ja cuit que havia fet la Tere per sopar.  Las sopa amb el seu parmesà ratllat m’ha semblat deliciosa i l’he arrodonit amb un ull de llebre- cabernet sauvignon de la D.O. Catalunya.     

Dia de Reis, mig a BCN, mig al poble.

Dia relaxat, per sort la resta de la família tampoc es lleven massa d’hora, repartiment de regalets com cal (la segona entrega de Cuinetes d’en Fermí Puig i un bufador de cuina han estat el regals relacionats amb la teca), entre altres coses.  Dinar de festa un aperitiu amb coses per untar el pa (un gorgonzola de la Rivali impressionant, el paté de sardines...), una mica de las pizzes ràpides (És el darrer invent: la base és pa de pita partit pel mig en horitzontal, al damunt sofregit de tomàquet barrejat amb tonyina de llauna, orenga i farigola, formatge de fondre per sobre i un bon raig d’oli del Bedorc, poca estona de forn i estan realment bones).  El plat fort unes mandonguilles amb arròs bullit i amanida per acompanyar.  De postres el tortell de reis amb les seves sorpreses.  Un xic de migdiada i cap el Bedorc.

Directe al Cafè, on tard o d’hora veus a tothom, ja he quedat amb en Xavi per demà (temes d’oli) i he sopat (és un dir) un entrepà de truita de xoriço, copes per un tubo amb tota la colla i els més resistents, hem acabat a casa en Josep Mª, a fer la última, amb un bon cava, que a més ha estat amanit amb coses per picar.  En definitiva: un dia perfecte.    

 

Dos dies distrets, barça i Cavalcada de Reis.

Dimecres vaig anar, per raons de treball al Bages, vaig aprofitar per retratar el pou de glaç, mig partit, que hi ha a Horta d’Avinyó, a peu de carretera.  Es curiós pensar que en aquests dipòsits subterranis s’emmagatzemava la neu al hivern per disposar-ne en les èpoques de més calor, en carros ben protegits amb palla i viatjant de nit, el glaç arribava fins a les ciutats per a us de la noblesa i gent rica, per refredar begudes i sorbets, les coses eren ben diferents abans de la invenció de les neveres i el gel industrial.  Vaig fer dinar a Avinyó, a la Fonda, un dinar d’aquells de poble: sopa, albergínies farcides, bacallà amb samfaina, postres i cafè, un bon tip. Al vespre es clar no tenia gana i vaig picar una mica de tàrtar de tonyina al Ginger, compartida amb en Joan i desprès varem anar a gaudir del magnífic joc del Barça al Mesón Burgalés, amb la gent del barri.  

Ahir tenia família a casa, a veure la Cavalcada de Reis i com no, a fer el berenar sopar, embotits, pa amb tomàquet, pizzes ràpides, patés diversos i força vi, jo no vaig picar gaire, que havia quedat amb l’Angel i en Jordi pel sopar tradicional de Nit de Reis al Gelida, vaig menjar unes llenties estofades molt ben posades i el fricandó de la casa, que és una gloria, una darrera passada per les paradetes de la Gran Via i cap a casa, a deixar els regals a punt per l’endemà.

Compres i preparatius, un sopar curiós.

He anat a comprar vitualles varies pel darrer àpat amb la família, que hem queda pendent, el berenar (sopar) de la Cavalcada del Reis. Es veu des del balcó de casa i la família porta els més petits a veure-la, i és clar els poso berenar per xics i grans, i com que és després de les 8 de la tarda ja serveix de sopar.  Tenia la Gemma a casa, que avui es queda a dormir i s’ha trobat amb les rampoines lúdiques de Fi d’Any que s’ha posat mentre m’ajudava a la cuina.  Hem estat preparant un parell de patés per al berenar, un d’ells de sardina de llauna, he fet un sofregit amb ceba, farigola, concentrat de tomàquet i vi blanc, adobat a més amb pebre vermell i un poc de canyella, un cop ben fet i encara líquid he posat un poc de pa ratllat per eixugar-lo i les sardines de llauna sense pell ni espines, ho he passat tot pel pimer i l’he passat a un bol per posar-lo a la nevera.

També hem anat preparant el sopar: de primer una sopa que feia la meva avia, coent en brou unes cullerades de tapioca.  Un cop treta del foc i deixada una estona hi afegia un ou batut amb mostassa fines herbes, d’aquella fosca que era l’única que es trobava en aquella època. La sopa és curiosa i a més ha quedat molt bona, per que el brou que he emprat era el de coure el fiambre de llengua, força carregat d’espècies, que havia congelat. De segon he cuit uns talls de llom fumat en la resta de salsa de la bourguignon de Nadal, en fi un sopar de congelador tot plegat, però força agradable, per beure, ja mentre cuinava i anava fent aperitius improvisats, amb la Gemma, m’he obert una ampolla de de la D.O. Navarra, Ull de llebre, Carinyena i Cabernet del 2006, que no està gens malament.

Retorn a la normalitat, sopar de restos.

De nou la monotonia del treball diari, el dia ha estat ventós i les nuvolades corrien força creant formes estranyes, veieu la foto, cap a l’esquerra sembla haver-hi un cap d’animal, he recordat que l’Amades recull un bon nombre de noms que es donaven a determinats núvols, de corrent aparició i que sempre es referien a persones, llegendes i animals mítics, no se si ho coneixen els socis d’aquesta associació internacional d’amics dels núvols, que vaig veure casualment, l’altre dia a la tele.

Per sopar he fet sopa de peix, enrossint una mica el pa sec amb, oli a la mateixa olla i afegint el brou sobrant de fer el consomé, amb una mica de pebre vermell, un cop bullit uns 10 minuts he trencat el pa amb el batedor de varetes i he afegit la resta de consomé, amb bocins de gamba a dins i una cullerada d’allioli remenant be amb les varetes.  De segon hem pres uns talls de la terrina de llom fumat de Fi d’Any, amb les salses i demés. I a dormir aviat, que encara no s’ha acostumat el cos a llevar-se d’hora.      

Diumenge, Cap d’Any, fi de vacances.

Tot lo bo s’acaba i amb el nou any, cal tornar a la feina, demà.  Com us podeu imaginar no m’he llevat pas d’hora, he aprofitat per dormir, però m’he llevat a temps per fer un arròs a la milanesa per dinar, darrera el qual hem menjat unes costelletes de cabrit arrebossades i fregides, no m’he pogut estar de menjar de nou la mousse de xocolata d’ahir per postres.

A la tarda he reconvertit el fiambre de llengua en un guiso per la setmana, he preparat un sofregit amb escalunyes, porro, api i tomàquet, amb ajuda de un bon raig de brandi tipus francès i arrodonit amb un poc de suc de rostit, he afegit xampinyons laminats, pebre vermell i al cap de poc farina, donar uns tombs, aigua i vi blanc.  He deixat coure uns 20 minuts abans de posar-hi la llengua tallada a talls fins i l’he deixat fer xup-xup uns deu minuts més. M’ha servit de segon plat per sopar, de primer un bol de la crema de gambes d’ahir amb uns daus de pa fregit, he seguit amb el Ull de Llebre del Penedès i poca gresca més que demà cal matinar.

Dissabte, fi d’any, un bon sopar i tot això.

Després d’un dia mig atrafegat a la cuina, va arribar l’hora del darrer sopar de l’any, a part d’en Dani i l’Ana, varen venir en Joan, la Laura i en Isidre, amb la Tere i jo érem 7, o sia que força tranquil·litat i bons aliments: uns canapès de foie i salmó amb un cocktail de cava per obrir la gana, després venia un consomé de peix i gambes, continuava amb una quiche de cols de Brussel·les força curiosa i que va encantar (les cols bullides i passades per la paella amb un sofregit de porros i pernil ibèric, pasta brisa al motllo i un cop ben ple de les cols, els ous batuts amb crema de llet i formatge emmental, 30 minuts de forn i llestos). 

Després d’un “trou normand” (xupito de calvados begut d’un glop) per ajudar a la digestió, vam atacar les carns: fiambre de llengua de vedella, fred amb maionesa d’alfàbrega i una terrina de llom fumat amb gelatina, amanit amb maionesa de mostassa, per beure entretant cava i un Ull de llebre del Penedès.  Per postres una deliciosa mousse de xocolata que havia portat la Laura i que l’hi surt increïblement bona, acompanyada d’un moscatell de Setúbal.

Varem prendre el cafè i licors mentre esperàvem les campanades i varem saludar l’any nou amb els raïms i xampany habituals.  Després encara vam estar una bona estona xerrant i bevent i finalment ens arribarem, amb en Joan, a fer les últimes copes al Antiquari de la plaça del Rei, que era força animat, es clar vaig anar a dormir força tard.