Diumenge tranquil, bon dinar i sopar lleuger.

No m’he llevat pas massa d’hora i la resta del matí me’l he passat a la cuina, fent el dinar; aperitiu amb croquetes i guacamole, una sopa de peix, força gustosa i un rostit de vedella amb xampinyons saltejats, de postres: formatges, macedònia i el tortell que han portat els avis, en fi un dinar de diumenge com cal, hem begut el vi del Pays d’Oc, que acostumo a comprar i hem tastat un Jumilla negre de fa 27 anys (1985), que vaig obrir per cuinar convençut de que estaria massa evolucionat i malgrat tenir ja uns tons un xic oxidats, era perfectament bevible.

La tarda ha passat entre llegir i “meditar” (fer la becaina) i per sopar poca feina, amb un tassó de la sopa de peix com entrant (era tipus caldereta, amb picada per espessir i la resta l’he allargat amb el brou de peix sobrant) i una torrada amb una truita de formatge ja he fet. la truita l’he fet pel procediment de coure la truita (ben rodona) per una sola banda, afegir el formatge emmental ratllat al damunt i encara un poc sucosa doblegar-la simplement pel mig, aquesta cremositat interna que fan l’ou i el formatge fos -es una delícia, amb la resta de vi del migdia ja soc a punt per anar adormir, relativament aviat i encarar el dilluns amb bona cara.

Any nou xinès, fira i sopar, un dissabte distret i substanciós.

A la tarda hem anat a la fira xinesa del Moll de la Fusta, res de l’altre mon, però si hi era l’alcalde de Barcelona, alguna importància deu tenir, dic jo, alguns xiringuitos d’articles xinesos i forces de menjar, us poso la foto d’un drac fet amb pasta de fregir (arrebossar), hem vist el drac ballant i alguns espectacles més i xino-xano cap a casa a fer temps per anar a sopar.

El nostre restaurant xinès predilecte (em resisteixo a dir-ho, no sigui que me’l esgarrieu) és el Zhao Yang (Còrsega,391) un restaurant modest i sense la decoració de plàstic habitual, ¿que te d’especial? A part del molt bon tracte que ens dispensen (fa anys que hi anem), es un lloc on van a menjar els xinesos i això ho diu tot.  El sopar especial de cap d’any constava de 7 plats diferents, i que no trobareu a les cartes de plats habituals, molts dels quals eren peces rodones, símbol de monedes, de diner, de prosperitat pel nou any (del drac d’aigua), i les postres tradicionals: les pastes dolces fregides, una d’elles sempre m’ha semblat la versió xinesa de la cinta de Moebius. He arrodonit el sopar brindant pel nou any amb un aiguardent d’arròs, xinès, de 60º d’alcohol, una mena d’orujo realment bo.  Val adir que no ens hem acabat tot el menjar (el jovent no es el que era), però com és un lloc casolà, ens en envasat les restes per dur-les a casa, perfecte.

Ja ha començat el cap de setmana i promet.

Ahir divendres, no hi va haver manera de connectar-me a Internet, de tota manera no més us podia explicar que em vaig dedicar a fer la pasta de croquetes amb la carn del brou, amb el seu sofregit de ceba, mig en paella mig en la termomix.  En vaig fer unes quantes per sopar la Tere i jo.  Vaig aprofitar per llegir una estona i no anar a dormir massa tard.

  El dissabte ha estat més interessant, hem anat a comprar quatre coses de menjar i he preparat un plat de pasta, amb una recepta Siciliana, que feia temps que volia provar, ha quedat impressionant .  Per una banda es bull bròquil, al dente, amb aigua i sal, tallat a brots petits.  En una cassola amb oli es fregeix all trinxat i s’afegeix el bròquil donant uns tombs, es posa pebre negre i un bon got de vi negre i es deixa fer una estona. Paral·lelament en una paella també amb oli es posen unes anxoves trinxades es donen unes voltes i s’afegeix concentrat de tomàquet uns toms i s’afegeix una mica de farina i unes olives negres, poc després s’afegeix aigua de cocció del bròquil i es deixa coure uns minuts abans d’abocar-ho a la cassola del bròquil.  La pasta bullida a part amb aigua i sal al punt, es barreja amb el preparat i es serveix, amb parmesà (o similar) ratllat, de fet la recepta, que és plat casolà allà a la zona de Caltanissetta a Sicília segurament empra formatges de l’illa.  Cal emprar una pasta curta, per tal d’homogeneïtzar be el plat.

Ara, a la tarda, comença la festa, tenim fira xinesa al Moll de la Fusta i sopar al nostre restaurant predilecte amb menú especial d’any nou xinès, comença l’any del Drac d’aigua.  Més tard us en faré cinc cèntims de tot plegat.

Dos dies més passats i demà divendres.

Agraeixo el comentari de Cuina 5, de l’altre dia i ànim endavant amb el teu blog, que un cop comences no és tan difícil, ja avisaràs.  Ahir ens van fer patir, encara que si mirem el final resulta que un Barça a mig gas va poder amb el rival, que no va estalviar provocar lesions i jugar a rugby.  He tornat a mirar-me l’Amades, feia temps que no ho feia i casualment avui és Santa Paula, que entre altres patronatges ostenta el de les mocaderes, les dones, especialistes,  que en la matança del porc s’ocupaven de dirigir tota la fabricació d’embotits i salats.

Per sopar volia alguna cosa diferent i he preparat un arrosset de carxofes.  He preparat, en oli del Bedorc, un sofregit amb all, ceba tendre, porro i un poc de pebrot vermell, tot trinxat ben fi, un cop ben fet he afegit els fons de les carxofes, nets i polits, fets a bocins no massa grans i els he deixat una estoneta abans de posar aigua suficient i un pols de cúrcuma per donar color.  En bullir l’arròs necessari i unes mandonguilles fetes ràpid amb carn picada de vedella simplement amanida amb sal, pebre negre, nou moscada i un pols de farina.  En tenir l’arròs cuit al punt l’he acabat en la manera que feien a casa l’arròs a la milanesa, posant, amb el foc apagat, mantega de vaca i formatge emmental ratllat i remenant be el conjunt. M’he obert una ampolla de Rioja del 2008, que he trobat al boteller, la devia portar algun convidat, que jo no acostumo a comprar-ne.    

Dimarts, seguim la setmana i un sopar distret.

Sembla que el hivern dona una treva, avui tampoc hi ha hagut gebrada, això facilita l’arribar a treballar i dona un respir de bon dematí, permet començar el dia més relaxat i animat. Ja veieu els dies son certament d’una monotonia avorrida, però ¿que hi podem fer?, jo si més no, demà a la tarda, tinc primer fumada de concurs al Pipa Club i després, com tothom el Partit, no està mal....

Per sopar he preparat de primer una crema de col llombarda, amb patates, col xina (per suavitzar) i ceba grana, que vaig comprar dissabte a Piera.  He sofregit la ceba primer i després la resta d’ingredients, amb ajut d’una mica de vi blanc, en posar aigua i sal he afegit una cullerada de mostassa desfeta en brandi tipus francès. Poc més de mitja hora bullint i en passar-la pel pimer, un poc més de mostassa i una mica de crema de llet i (ja se que em criticareu per afrancesat, però quan s’enceta un pot de crema de llet cal gastar-la ràpid abans no es passi), a taula el rajolí decoratiu i una mica de pebre.   De segon he fregit, en oli del Bedorc, una llesca de pa de pagès (retallada rodona) i a continuació he fet un ou ferrat de la mateixa mida, en treure’l he posat a la paella dues culleradetes de salsa de calçots, que tenia a la nevera, dues voltes i per sobre l’ou, és realment un bon ou ferrat. He continuat amb el rosat d’ahir, que no s’hi desdeia pas. I a dormir, que ja farem el tronera demà.