Adéu vinyes, adéu.

Com passa cada anys per aquestes dates, voltant, degut a la meva feina, pels paratges vinícoles, veig sovint algun camp on s’ha arrencat la vinya, la terra llaurada i erma i un munt de ceps cremant.  A mi se’m parteix el cor, ja se que per un pagès una vinya amb masses anys no es rentable, pel fet de que produeix poc raïm i s’estima mes plantar-la de nou, encara que passi uns anys sense collir res. Que us penseu: la vinya no es pas plantar i collir, com altres coses.  En part la culpa es també del encariment de la ma d’obra, darrerament agreujat pel zel de les inspeccions burocràtiques (Treball, Hisenda, etc.) i com que els vells ceps en vas sols es poden collir a mà, tothom vols passar-se a l’emparrat i collir a màquina.   Si em sap greu, no es per raons merament romàntiques, com ara la bellesa dels ceps molt antics de soca retorçada, sinó que els ceps d’aquestes edats solen donar vins de extraordinària qualitat que deixarem de tastar.

Com que feia fred i em venia de gust una mica de caliu, he anat a sopar al cafè, amb la Silvia, la Neus i la Olga i com no amb la devota seguidora del meu bloc i coprotagonista del meu llibre de cuina dels nens: la Xiao Min. I també en Xavi, que ha pres la seva cerveseta amb nosaltres abans d'anar a sopar.  Avui, sorpresa!, hi havia plat especial: espàrrecs a la planxa amb bacon, que seguint les teories de la Olga he acompanyat amb un ou ferrat, força be, si mes no per la possibilitat de variar, del vi ni en parlo (he pres cervesa, la desesperació te sortides rares a cops), el carajillo que no falti i una bona conversa per matar la nit.

Elogis del llibre CVINA i peix per sopar.

He rebut, per mitjà de la editorial Comanegra, felicitacions pel llibre de la cuina del vi, de part de Imma Pulido, periodista especialitzada en temes de vi. Molt agraït i encara mes per la ressenya del llibre que ha publicat a la seva pagina web, podeu consultar-la.  Es d’agrair la seva perfecta comprensió del llibre i el seu entusiasme.

Volia sopar lleuger, desprès dels estralls d’ahir i he preparat all i pebre de bacallà fresc.  En una cassola de suquet, he posat oli i dos alls sencers deixant-los daurar força i retirant-los abans que es cremessin.  He posat a continuació all tendre trinxat i nyora remullada i trossejada i ho he deixat rossejar un xic, abans d’afegir el fumet de peix que havia fet amb el cap del bacallà (simplement ofegar ceba i el cap en oli, afegint pebre vermell en tirar l’aigua, bullir 30 minuts).  He afegit patates tallades escairades, julivert i sal.  En ser cuites les patates he posat el peix a tacos grossos (salat i ruixat amb suc de llimona una estona abans), tan sols cal deixar-lo tres o quatre minuts, que quedi fort.  Expressament he fet el plat llarg de brou, per poder-me menjar de primer una sopa de pa, escaldada amb el brou.  Per beure un rosat de trepat, de la Conca, que tenia al boteller, que he refredat oportunament i que encara degusto en escriure això.   

Tast de vins, tard i sense gracia, la resta no ha estat mal .

Ja se que m’hi poso tard, a explicar tot això, però tinc motius, avui hi havia el tast de vins d’Agullers (c/Agulllers) que cada any organitza la Vinateca Vila, he quedat força decepcionat, ja se que he arribat tard i cada cop ho comencen mes d’hora, però m’ha semblat com molt desangelat, abans, fa anys, sempre hi trobaves alguns cuiners de renom que hi anaven, ara no.  Es una llàstima per que era una fira força interessant i ja veig que va a menys.  Com que hi he anat amb la Jan hem seguit desprès al seu local, el Ginger, on ens hem trobat amb en Ramón de Mercaders, en David i tota la resta de gent.  Desprès he compartit sopar amb en Joan, la brandada de bacallà (sempre gloriosa)  i uns tortel·lini de bolets que hi cantaven els àngels.

Mes tard, es a dir uns vins mes tard, que al Ginger no n’hi falten mai vins magnífics a punt de degustar,  he tingut que signar uns llibres de cuina per unes amistats d’en Jordi, en fi que entre copes i tastos se’m ha passat la nit i ara ja, fins demà, que dormiu a gust com jo.

La cuina dels antics i savis mestres i una escudella diferent.

M’estic llegint un llibre per mi encantador, “La cuina de dos grans mestres” d’en Josep Lladonosa i Giró.  En Lladonosa parla en aquest llibre, com no, de la seva gran passió pel seu ofici: la cuina i recull dades, tècniques  i receptes dels seus dos grans mestres: Auguste Escoffier i Ignasi Domenech.  Dels llibres del primer, com diu es una llàstima que no s’hagin editat mai en català ni gairebé en castellà.  Tot al contrari del que passa amb el nostre ínclit  Domenech de qui s’han reeditat diverses vegades els mes importants i seria bo que algú reedites l’obra complerta.  M’ha agradat repassar aquestes receptes de la cuina antiga i de llarga elaboració que a cops em dona per preparar.

Potser inspirat per tot això com que era al poble i sopava sol, m’he preparat una escudella de macarrons.  He posat a l'olla un resta de brou, aigua i una bona cullerada de miso així com un raig de conyac tipus francès.  Hi he afegit unes fulles d’api i unes tiges de cebollí trinxades, una culleradeta de pasta d’anxoves, dues de concentrat de tomaquet i uns daus petits de pernil curat.  En arrencar el bull he tirat unes mandonguilles de carn de botifarra i al cap de 15 minuts he afegit els macarrons.  Abans de servir-ho, amb els macarrons ben cuits i refredat un parell de minuts he abocat tot remenant sense parar ou batut amb formatge ratllat, que ha donat consistència al brou.  Amb un parell de plats d’aquesta escudella i un vi negre del país ja he estat be.  Com que avui el cafè es tancat, aniré a veure en Xavi, per saber si ha collit gaires bolets aquest fi de setmana que he estat fora.

Mes dades de les ratafies.

La trobada d’ahir, el concurs de ratafies, es va fer a Can Pericas, una bonica masia de Marata (Les Franqueses del Vallès), l’amo de la casa, en Jordi al igual que en Cesc i algun altre dels assistents son musics i formen part del grup de musica tradicional “Xo fred no val re”, la Gemma que feia de jurat es cantant d’un altre grup també de musica tradicional “De Calaix” i el seu company, va comentar que havia estat  al nostre poble El Bedorc, fa anys en un dinar que jo havia fet per un amic comú, en Joaquim, el que son les casualitats per que a mes va dir que recordava els meus articles de cuina, ja fa molts anys a la revista El Llamp.  Pel que fa a les Ratafies i pels que no ho sapigueu son begudes a base d’aiguardent (ja qui empra orujo o anís sec i dolç) on es maceren nous verdes i gran varietat d’herbes i especies (fins a 40 tipus diferents segons els puristes) la maceració cal fer-la en garrafes de vidre, posats a sol i serena varies setmanes.

Cap al tard he tornat al poble i com no, he anat a sopar al cafè, un entrepà de truita i el vi ja sabeu negre i amb sifó. El carajillet i cap a casa, que vull llegir una estona un llibre sobre cuiners que m’ha passat avui el meu pare, cap a dormir que demà cal matinar.

Concurs de ratafies i Barça!!!!!!!!

De bon matí he anat cap a Marata, al Vallès, tenia que fer de jurat d'un concurs de ratafies casolanes.  De la ma d’en Cesc ànima de la trobada, m’he trobat tastant fins a nou ratafies diferents, amb la bona companyia de la Gemma i la Assumpció, dones coneixedores  i bevedores de ratafia, que m’han guiat en aquest mon difícil per mi.  Certament que totes eren bones i ha costat decidir les millors.  Després de repassar-les d’anada i tornada, ja rèiem massa i el personal feia gresca però jo crec que hem triat honestament les tres millors.   Tot seguit hi havia un dinar impressionant: crema de carabassa i moniato amb guarnició de bolets i gerds frescos!!, amanida verda amb bolets i vinagreta de trompetes de la mort, vedella amb bolets i un parell de pastissos de postres.  Vins varis, cava i mes ratafia, en fi....., un dinar com Deu mana, si es que ho fa.

De tornada a BCN, directa a veure el Barça, quina gloria, desprès he passat pel Vasconia, d’en Miguel, hi he fet el ¿ressopó? : tigres, croqueta i una cosa que no trobareu enlloc del mon actualment, amb tot i ser una guarnició clàssica de principis de segle: els ous durs a rodelles, arrebossats i fregits.  Finalment les respectives copes al Ascensor i al Ginger i la passada ràpida pel Grouxo, al costat de casa i... a dormir.