Avui tomaqueres, dia ocupat i sopar sense massa feina.

Fa dies que no dono la tabarra (a la Silvia) amb les tomaqueres del pati, però com podeu veure a la foto , es mereixen si més no un comentari, una no para de madurar i la de cor de bou ja ha fet unes flors precioses (és més tardana aquesta), pel que fa a la petita de tomàquet cerisse, ja te quatre tomàquets de la mida d’una arbequina.  El dia ha estat ocupat amb la posta en marxa de la connexió a Internet a casa, amb l’ajuda inestimable d’en Xavi, ja tinc ADSL a casa, fins ara anava fins al cafè (que te wifi gratuït) per posar-vos aquest blog, quan era al poble.  Dinar de diumenge, aperitiu i sípia amb pèsols, migdiada, nova sessió de filmació, per part de l’Arnau, en aquest cas al celler de casa, en fi un dia força entretingut.

Per sopar m’he menjat un bol de la crema de porro i carbassó de l’altre dia, aquest cop freda de nevera, amb daus de pa fregit.  De segon la resta de croquetes de Cal Miqueló, congelades, be, això per la Gemma i per mi, la Teresa ha continuat amb les seves verduretes a la planxa, però fent seguidors ja que l’Arnau i l’Alba, s’hi han apuntat, que ahir es van quedar amb ganes a la vista del plat, que us vaig posar la foto.  El carajillo al Cafè i poca cosa més, que vull llegir una estona abans d’anar a dormir.

Vacances, força feina pel matí,tarda de cine i sopar acurat.

Matí de compres, que tenim família el cap de setmana, he intentat que fos ràpid, però he fracassat estrepitosament, temps just de fer el dinar i poca cosa més.  A la tarda ja he preparat el brou de peix per sopar, en una olla, amb oli, he posat ceba a tires i rodanxes de tomàquet, all, comí, un bri de farigola.  Al damunt peix variat abundant (he buidat el congelador), ofegat tot a foc viu uns minuts he afegit aigua, sal i un bon raig de Marie Brizard (em sap greu, Silvia, però amb les sopes de peix...) prop de tres quarts de bullir i ja ha estat.  A la tarda hem anat a la pineda (si!, la famosa pineda del Bedorc) a filmar algunes escenes per la pel·lícula de l’Arnau, ja us en parlaré en un altre moment.  M’agrada’t per que feia temps que no hi baixava, i es clar he aprofitat per anar a saludar un parell d’arbres, vells coneguts.

Per sopar he posat oli en una olla i he fregit ràpid uns daus de rap, he afegit el brou colat i en bullir he tirat arròs suficient i unes cues de llagostins pelades i trossejades, en ser cuit l’arròs cap a taula. La Teresa seguint el seu règim s’ha fet un platet de verdures a la planxa i hamburguesa, que no he pogut resistir de retratar. De segon m’he fet un ou passat per aigua. Que feia temps que no en menjava, si vols gaudir d’un ou (ecològic i fresc) aquesta és una de les millors maneres (alguns sibarites, posen els ous, sencers, el dia abans en un pot hermètic, amb una tòfona fresca i un cop cuit,en obrir-lo, hi ratllant una mica de tòfona crua), de tota manera sol també és força agradable, simplement amb sal i pebre.  Vi blanc (la triada clàssica del Penedès), força aromàtic i cap al Cafè, que avui crec que hi haurà bona festa.

Un dia perfecte, força fresc i sopar al Cafè.

De manera increïble les coses han rotllat avui perfectes, com si s’acabés un cicle i en comencés un altre, temes que feia dies o setmanes que no quallaven, avui han quedat resolts.  Magnífic, és un bon auguri per un començament de vacances, per que finalment he arribat al punt àlgid de l’any i a partir d’aquest moment : ¡estic de vacances!, això simplement vol dir que treballaré igual (o més) però més content (una tonteria com qualsevol altre, vaja).  De tota manera m’ho he pres de bon rotllo i fins i tot hem anat a sopar al Cafè amb la Teresa (que també comença vacances) i la Gemma (que com tota la quitxalla, fa dies que en fa).

He menjat poc, uns pebrots del piquillo, freds, farcits de tonyina i altres coses, amb maionesa; cervesa, vi i per celebrar les vacances un cubata, que fa temps que no en prenc.  A més demà toca comprar teca de cara a vacances i per sort avui ja he encarregat els préssecs a la Nuria, de Sant Jaume, que per cert, el poble fa la seva festa major aquest cap de setmana, com toca i amb un bon repertori.

Avui al poble, sopar a casa i el cafè a la terrassa.

La terrassa del Cafè del Bedorc és ara, en aquesta època un bon centre de reunió de la gent del poble, normalment hi sopem i tot.  Com podeu veure a la foto avui era força animada (podeu cercar en Wally a la foto, que hi era).  De tota manera no era un dia massa indicat, ja que l’aire fresquet ha acabat sent fins i tot molest.  De tota manera jo avui he sopat a casa i no més hi he anat a fer el cafè.

He preparat una crema sofregint, en oli, ceba i porro abundants i un poc d’all, ja fet he afegit aigua suficient, unes fulles d’alfàbrega i de menta, carabassó i patata a daus i una cullerada de Ras el Hanout (barreja d’espècies marroquí ) una mitja hora de bullir i ben passat pel pimer amb un raig de llet, acompanyada amb daus de pa fregit ha quedat força curiosa.  De segon he fregit unes croquetes de carn d’olla de Cal Miqueló, que eren força bones i que guardo congelades per ocasions com avui, acompanyades amb pa amb tomàquet i vi del Penedès, que m’ha servit per acompanyar també una mica de Gorgonzola per cloure l’àpat.  I a dormir aviat que demà es el darrer dia de feina i solen ser moguts.

Encara a BCN, sortir tard i menjar quelcom.

Aprofitant que encara soc a ciutat he mirat el dia a l’Amades, 20 de juliol, Santa Margarida (perquè l’associo a Goethe?), sembla ser que era una santa molt relacionada amb els balls, aquí a Catalunya,  i m’he recordat d’un poema que vaig llegir fa anys dedicat a una Margarida i que sempre m’ha quedat gravat, per la seva senzillesa:

M’agradaria  escriure el teu nom

 amb paraules color maragda,

perquè així les ones

sempre me’l recordessin. 

El dia, o més ben dit la nit ha estat un poc “destroyer”, si més no pel meu tarannà habitual: el quinto al bar dels toreros (Diputació-Marina, encara que actualment portat per xinesos, com tantes altres coses), tot seguit al Ginger, raviolis de gorgonzola amb la seva salsa de formatges, vi, carajillo i alguna cosa més.  Passada ràpida per La Palma, que ja tancava i l’Ascensor, força animat.  De tornada ja no he pogut resistir la temptació de parar al Groucho, com de costum xerrada de fons amb el personal, i algun xupito de Whisky. I poca cosa més, que demà cal matinar, ¿la bona noticia? : tant sols em falten dos dies per començar vacançes!

Sant Arnau, el vent i un platillo força bo.

De nou a ciutat, llegeixo en l’Amades, que avui és sant Arnau o Arnús, advocat dels músics de corda, ja que segons tradició n’era constructor, de tota manera diu la llegenda que podia tocar qualsevol instrument sense saber música, ja que en agafar-los sonaven sols.  També se`l té per advocat dels vents, ja que aquests surten d’un forat, que es tanca amb una porta, la clau de la qual guarda el sant.  Es deia que calia acabar abans d’avui les feines del batre, ja que el vent para en sec el dia d’avui i no es pot ventar el grà.  No ha estat ben be així, ja que ha bufat de valent tot el dia, potser el sant estava tocant en una orquestra de platja i amb la farra s’ha deixat la clau. De tota manera és bo que recordem:

Un parenostre a sant Arnau

perquè ens tanqui el vent amb clau.

Per sopar m’he preparat un platet de salsitxes, fent-les fregir de primer en oli ben rosses, un cop apartades, en el mateix oli he fet un sofregit de ceba i xampinyons, la ceba ja transparent he afegit un poc de farina i després de remenar unes voltes, un bon raig de brandi català, i aigua, pebre negre, una mica de canyella en pols i una punta de clau d’olor, també en pols.  Retornades a la paella les salsitxes, he fet coure el conjunt uns 15 minuts a foc suau, deixant la salsa lligadeta. Per acompanyar-les he bullit una patata amb pell i un cop pelada, encara calenta l’he xafat i barrejat amb mantega i formatge emmental, sal i pebre, deixant un puré força bo.  Tot regat amb l’Ull de Llebre (criança de 12 mesos) de la Terra Alta, que va quedar a la nevera de l’altre dia.