Continua l’humida calor, un sopar fàcil, i una estona de Cafè.

Avui sant Bartomeu, el consigno per ser patró dels carnissers, que antuvi no eren tinguts en bona estima per la gent benestant, ja que podia arribar el cas en que haguessin de fer de botxins.  El dia ha estat dur per la feina i la calor, que encara no ens deixa, per això tenia ganes de menjar quelcom agradable per sopar.

He preparat un arròs caldós, a la cassola he posat en oli un all sencer, que he retirat un cop daurat, amb l’oli ben calent he posat sípia trossejada petita i en ser un xic feta, he afegit ceba, pebrot verd i l’all reservat, trinxat, a mig fer el sofregit: tomàquet trinxat i un parell de cullerades de Marie Brizard, passat lo suficient el sofregit, una mica d’aigua i brou de peix (que tenia congelat) i en bullir el conjunt l’arròs suficient per que quedés caldós al final.  Ha quedat exquisit, per esperar-lo he fregit uns bunyols de bacallà de cal Miqueló.  De postres hem tirat de formatges varis, que tenim un bon assortit tot d’una, el vi, un negre  reserva, envellit de debò en bota, un vi que no entraria a les normes Parker, per l’aspror dels tanins i que a mi m’encanta.   

Un dia més al cabàs, hem sopat força bé.

La calor ha estat d’allò més insuportable, al contrari de dies passats avui no corria ni una gota d’aire i la nit promet ser dura, ja que a més la humitat ha augmentat considerablement.  Al matí dins el tarannà de la feina ha vingut l’Angel (un altre Angel, de qui encara no he parlat mai). Sempre m’agrada veure’l, ja que tenim edat i desitjos similars, el primer que m’ha dit en arribar: “Pere, ens fem vells”, i es clar he estat d’acord amb ell. Però penseu que l’Angel és enòleg, responsable de més d’un celler i a més fa de pagès per compte pròpia: vinya, horta i si no m’equivoco olivera, en fi lo de fer-se vell no vol dir deixar res, si no al contrari.  Hem quedat que l’any que ve l’hi faré arribar planter d’en Pep Salseta, per que com jo es deleix pel bon tomàquet.

Sopar a casa amb els nois i família, els he preparat una amanida de patata, bullint-la ja tallada a rodanxes i deixant-la refredar escorreguda.  Al moment he preparat un oli adobat amb all, un xic de tomàquet, alfàbrega, rovell d’ou dur, sal i pebre negre.  He posat capes de patata amb la salsa entremig i per damunt rodanxes de ceba (unes cebes petites i allargades, d’en Tomàs), la clara del ou dur trinxada ben fina, uns bocins de salmó fumat i més salsa.  Cal dir que no n’ha quedat per demà, bona senyal que diria l’avia.  De segon, han cuit unes botifarres (de vedella), de bolets i escalivada, que ens hem repartit com a bons germans, encara que no ho fóssim (lo de germans, és clar).  I llavors quan ja semblava la cosa acabada i beneïda, l’Alba ha tret els formatges que havien comprat en el seu viatge pel sud de França, he tret un altre ampolla de vi i la festa ha continuat.   

Anuncien que la calor s’acaba, però de moment no s’ha notat.

Un dia més de calor emprenyadora i humida, ha aportat cap a la fi una posta de sol força maca. M’hi he pres un vi ranci jove, d’una cooperativa del Montsant, que tenia encara alguns reflexes vermellosos i anava al dit amb els colors de la posta, uns daurats que han anat cap a vermells i ocres.  He picat uns picos (bastonets de pa cruixents) i una mica de llonganissa.

Per sopar he preparat un suc de tomàquet, tot passant tomàquets pel pimer, junt amb aigua, sal, oli, pa sec, alfàbrega, una mica de salsa de soja i oli de sèsam.  Ben refredat ha estat l’entrant, de segon una truita de ceba i carbassó per tots, amb pa amb tomàquet, cal fer lentament la ceba i afegir després el carbassó i deixar-lo fer suaument.  El preparat s’afegeix als ous batuts amb sal i pebre i es fa la truita al gust.  Es una truita suau, lleugera i que a casa meva ha estat sempre tradicional. He acompanyat amb el criança negre del Penedès d’ahir i de postres hem picat gorgonzola de Cal Miqueló, amb una mica de pa de coca de l’Arseni.  Després he anat a fer la cervesa amb els resistents de la barbacoa d’en Jordi, poca estona i cap a casa, a curar el inoportú constipat que m’ha agafat (a base d’infusió de gingebre amb mel i llimona).  

Un altre dia de molta calor i celebració a la fi, sense volgué.

Avui, 21 d’agost, eren sant Bonós i sant Maximià, patrons de Blanes, segons l’Amades.  Per sort no em van posar per nom al sant del dia, que avui és el meu aniversari.  No tenia gens de ganes de celebrar res, una xifra anodina, que no m’inspira, però és clar calia fer un dinar per la família i he optat per uns canapès, a tall d’aperitiu (tartaleta de cranc, salmó fumat amb maionesa i tomàquet, sardineta sobre pa d’escalivada amb tomàquet), després una vichyssoise, feta amb tota correcció segons les normes clàssiques, i de tall un rotllo menorquí, cuinat en paella, com el feia la meva mare, (farcit d’estiu: pebrot, olives, ou dur) servit fred i acompanyat amb una maionesa amb mostassa.  De postres assortiment de galetes i carquinyolis i un pastis glaçat de trufa que havia comprat la Tere i que m’ha obligat a realitzar el ritual del buf d’espelma, que voleu.  

Tarda de sofà i migdiada, i després he anat al Cafè a fer la cervesa de la tarda, i com sigui m’han firat i m’he acabat quedant a sopar, unes verdures al forn, bones però un xic picants de pebre, en fi que hem acabat brindant amb cava pels meus maleïts anys, la conversa però ha estat força animada i distreta.  Demà serà un altre dia.

Excursió a la Garrotxa, un bon dinar i sopar lleuger.

De bon matí hem anat cap a la Garrotxa, que na Rosa Maria i en Joan ens havien convidat a dinar, al apartament rural on estan de vacances, molt a prop de Santa Pau, al peu de la Serra de Finestres, voltats d’algun prat, forces vaques i molt bosc, el meravellós bosc de fulla caduca de la zona, roures, faig, algunes alzines, en fi un lloc encantador.  Desprès d’una bona remullada a la piscina, que venia de gloria amb la calor del dia, una cervesa d’aperitiu, amb fuet, patates, olives.  I el dinar, entrant d’amanida de tomàquet i ceba (tomàquet de cor de bou, pare benet i una varietat que no conec, com un pare benet allargat i prim, força agradable), acompanyat amb bull del poble i un paté d’ànec al Sauternes, amb un blanc d’un petit celler del Empordà, fresc i aromàtic.  Després el plat estrella, que hem preparat al moment: els fesolets de la Santa Pau (garantida l’autenticitat) saltejats amb botifarra de perol, amb un negre empordanès, garnatxa i merlot, d’un altre celler petit, que també conec.  De tant bons que estaven els fesols, fins i tot se’m ha passat per alt fer la foto, us poso unes quantes que hem fet després d’una mica de repòs al jardí i la visita, que era obligada al poble de Santa Pau.  En marxar a les 7 de la tarda el termòmetre de la farmàcia marcava els 35,5ºC.

Per sopar, després de la calorada de tornada i amb més set que gana, mentre la família gaudia de les llenties de l’altre dia, jo he picat una mica d’amanida i m’he fet un pa amb tomàquet, amb un pa curiós que hem comprat a Banyoles i me’l he menjat amb embotit de cap de porc que vaig comprar ahir a Cal Miqueló, una mica de meló (chanteloup) i ull de llebre del país. I cap al Cafè, a gaudir de la fresqueta de la nit i la conversa.