Tornada a ciutat, sopar de gust, a casa.

Tot i el dia ennuvolat, no he tingut que aguantar gaire pluja, tan sols un lleuger plugim en algun moment i segons la tele demà ja gaudirem de sol, si més no fins diumenge, tant de bo sigui cert.  He baixat a BCN, he aprofitat per prendre el meu bany ritual amb sals de l’Himàlaia i sàndal tibetà, m’he quedat ben relaxat i amb ganes de preparar-me un bon plat per sopar.

En un cassó he posat a sofregir, en oli del Bedorc, ceba i all trinxats, mig fets he afegit uns xampinyons laminats i un poc de vi blanc i un cop fets un bon tros de sobrassada (de Mallorca), uns tombs per desfer-la, afegint a continuació patates escairades, aigua per cobrir-les i la sal necessària. Mitja hora de cocció i estaven a punt.  He fet un ou ferrat i l’he posat al damunt, per menjar-ho he trinxat l’ou al plat i ben barrejat ha quedat molt saborós, acompanyat amb el cosechero de l’altre dia.  Es curiós que hagi menjat avui sobrassada, que feia temps que no en menjava i en obrir el correu després de sopar, n’hagi trobat un missatge d’una antiga i apreciada amiga, que feia 15 anys que no veia i que viu a Mallorca, m’ha alegrat força i després direu que la màgia gastronòmica no funciona.

Dilluns, sopar a casa en Jordi i segueix la pluja.

Semblava al matí que volia fer bon dia, fins i tot ha sortit el sol una estona a migdia, però la cosa s’ha anat espatllant i no ens ha estalviat la ruixadeta, ara en tornar del sopar queia un plugim finíssim, d’aquell que el Bascos en diuen “xirimirri” (o quelcom semblant) que a estones curtes resulta fins i tot agradable, i és el responsable dels prats verds d’aquella terra.  El sopar no ha estat potser tan animat com de costum, penso que tots tenien al cap el nou president del govern (d'Espanya), que en el primer discurs ja amenaçava de tocar les autonomies, en fi ja veurem.

Com us vaig dir, ahir vaig cuinar una escudella amb els ossos de pernil que en Jordi m’havia donat el dilluns passat, vaig triar els menys rancis i els vaig posar a bullir en aigua poc més d’una hora, després vaig afegir ceba, api, pastanaga, tot ben trinxat, al cap de vint minuts, col (berza) trinxada, uns quinze minuts més tard carabassa i patata tallades a daus petits i en acabar de coure tot plegat mongetes cuites.  Trets els ossos he afegit a l’escudella els bocins de tall, sense greix i la sopa un cop rescalfada ens ha servit d’entrant, de segon hem picat pernil, pa amb tomàquet i amanida de ceba i tomàquet.  Un “cosechero” d’en Jordi i les galetes i el xocolata (85% de cacau) com de costum, cafès i els whiskys com sempre, mentre rèiem amb el Polònia, una mica de safareig com és habitual i a dormir que ja toca. 

Avui cap al poble, matí remullat i tarda tranqui-la, tot cuinant.

He anat al matí cap el Bedorc, he sortit de Barcelona amb sol i en arribar a Sant Sadurní queia un bon aiguat, en fi a mullar-se toquen.  Però res és etern, i cap a migdia fins i tot ha sortit el sol una estoneta, he anat a fer la cervesa al Cafè com de costum i dinar a casa, amb l’Alba i l’Arnau, que eren al poble des de ahir.  Una mica d’aperitiu i arròs caldós de rap, carquinyolis de postres. A la tarda una mica de lectura i anar a votar, amb la Rosa i en Xavi, que tampoc ho havien fet al matí.  M`he posat a preparar un brou de pernil i verdures per demà (sopar d’en Jordi) i he continuat llegint.

Per sopar m’he escalfat una tassa de brou que tenia congelat i he cuit una pizza, comprada, d’una marca triada i no massa habitual, que ha resultat increïblement bona, primeta i cruixent com a mi m’agraden, unes nous de postres i vi negre del país.  He anat al Cafè, on estaven sopant la Silvia i en Jordi, a fer el carajillo i veure els resultats de les eleccions, en fi, tot com deien les previsions i encara sort que a Catalunya el vot català ha estat majoritari, de tota manera envejo els bascos, allà els partits espanyols no s’han menjat un rosco.    

Encara a BCN, amb aquesta pluja que no ens deixa.

Ahir vaig arribar massa tard a casa i amb poques ganes de fer res que fos ficar-me al llit, ho sento, de tota manera no tenia cap sopar que explicar doncs tot el que vaig menjar va ser un parell de croquetes al Vasconia (força bones, per cert).  Avui al matí, de compres a la Boqueria, plena com sempre de guiris consumint en els xiringuitos, en fi un fàstic. Aperitiu al Castells i compra d’espagueti a la Rívali de carrer Bonsuccés.  Els he fet amb salsa de bolets.  Tenia previst anar avui a la tarda cap el Bedorc, però amb la pluja m’ha fet mandra i m’he quedat.

Després de berenar un poc he anat a veure el Barça al Mesón Burgalés, he pasat per la palma, l’ascensor i els darrers vins al Ginger. En arribar a  casa tornava a tenir gana i com que a la tarda havia posat a fer brou, m’he escaldat una sopa de pa, tot posant, en un bol, capes de llesquetes de pa alternades amb formatge ratllat, pebre, bull negre, bocins de la verdura del brou i un ou sencer que es quallés amb el brou bullint que he tirat al damunt.  Unes figues de postres i tot acompanyat amb un “cosechero” que he comprat al matí a la Boqueria.      

Bedorc, sopar al Cafè, amb “ses noies”.

Dia gris, poc agradable i frescot, acabo de mirar el termòmetre i marcava 12ºC, he anat al poble a relaxar-me un poc i preparar el cap de setmana.  Avui segons l’Amades es Santa Gertrudis, advocada contra les rates i depredadors dels sembrats, explica que a Martinet, a manera de màgia anti-rates, feien una foguera al camp amb llenya verda que fes força fum i hi rostien una rata, de manera que les que estàvem per allà s’assabentessin del fet i fugissin per por que no els passes el mateix (o sia de màgia res, pura intimidació directa). El que no explica és si al final es menjaven la rata rostida i fumada o no, ¡no us esgarrifeu!, que estem parlant de rates de camp que mengen grà i la nòmina de animals que s’han menjat al país es força amplia (alguns com l’esquirol i l’eriçó fins i tot es poden catalogar d’exquisits) i tinc noticia dels toixons i fins i tot les garses, que son animals carronyers.  

He anat a sopar al Cafè, que és dijous i ses noies no fallen. La Silvia, la Neus, l’Olga i la Xao Min, també s’ha apuntat a darrera hora en Josep Mª, en fi força xerrera i el sopar, magre ell, ha estat una truita de patates amb pa amb tomàquet, be lo de pa és un dir, més aviat una mena de goma en forma de baguette, sembla mentida que tenint un forn de convecció no cuidin el tema, en fi hi ha gent a l’hostaleria que deu ni dó. Vi de la casa amb sifó, el carjillet de costum i demà serà un altre dia.  

Ciutat encara, Pipa club, sopar senzill.

He anat a fer una gestió pel Pipa Club i és clar he acabat allà fent la copa i la xerrada amb els habituals.  Avui el tema anava de la impossibilitat de manifestar, a les eleccions, quelcom que no estigues prèviament triat, inscrit i regulat.  Una falla important en un sistema democràtic, si un s’ho mira des de fora.   El vot en blanc, ha quedat clar que no era una forma de protesta en cap manera, sinó tot el contrari, per definició (i així és en la pràctica) es un recolzament al que triï la majoria (els vots en blanc es sumen al més votat, si no ho he entès malament). El que a tots ha estranyat es que ningú no hagi capitalitzat el vot nul, com a forma d’expressió de un descontent amb els qui és presenten, un vot nul prèviament publicitat i conduit, donaria una mesura del descontent social regnant, moviments com el 15M o els antisistema tindrien una mesura real del seu seguiment. L’abstencionisme com s’ha proposat, pot ser fruit de tantes coses i de gent sense consciencia social, que tan sols tindria valor significatiu si arribés a cotes per damunt del 70%.  En fi la cosa està al caure i pel que pinten les enquestes anem de cara a una dictadura (democràtica això sí). Us sembla forta la paraula, si una sola persona o grup pot decidir el que es fa, la paraula és força escaient, son coses que la democràcia permet, que voleu ara.

Per sopar, una mica tard, he menjat la crema de carabassa, que havia fet la Teresa, força bona, simplement amb un raig d’oli d’oliva i pebre negre. De segon una hamburguesa, en entrepà de pa amb tomàquet, bé avui tan sols he posat un bon raig de brandi català en fregir-la. Per beure m’he dedicat una ampolla d’un negre criança del 2005, una vella reserva Empordanesa, Garnatxa, Cabernet, Ull de Llebre i Merlot, ajuntats amb saviesa per donar un vi excel·lent dels d’abans d’en Parker.