Ahir va ser un dia difícil, avui, deu n’hi do.

Si dic que ahir va ser un dia difícil, vull dir que va ser un dia gastronòmicament intens, matí de compres a la Boqueria i altres indrets, aperitiu a casa amb un formatge francès pura delicadesa, que vaig comprar a les Granges Viader, (de retruc de comprar-hi els galets de Nadal, d’en Santmartí el fideuer de Caldes de Montbui). Per dinar ens varem desplaçar fins al barri de Sant Martí de Provençals, de la ma de l’Anna i en Joan del Pipa Club, que ens van portar al restaurant d’un centre cultural gallec.  Sopa d’all impecable, panada de tonyina d’una lleugeresa no gaire habitual, un pop a la gallega que ratllava en lo diví i un lacón que no es quedava curt, i encara de postres un pastis de mousse d’orujo.  Tot ben regat de vi de Ribera Sacra i cervesa (a més tot això a preu de menú, !quina glòria¡).  Cap al tard tenia la Tastúlia del Ateneu, varem parlar del dinar de Nadal i altres àpats de festa i el tast va ser un pit d’indiot, cuinat com lacón amb salsa de fruits secs, que va encantar al personal . En sortir la copa de comiat amb unes amigues que havien vingut i tenia encara ganes de més i vaig sortir a donar el tomb. Quan vaig tornar a casa era ja massa tard per explicar res.

Avui han continuat les compres i he passat un moment pel nou local de la Moritz a la Ronda, a fer l’aperitiu, realment impressionant, i la carta una veritable bogeria, que penso estudiar i tastar amb més calma.  Cap al tard nova presentació del llibre del Angel (Barbaritats) a Can Jorba (perdó, al Corte Inglés de Portal de l’Angel). He continuat de festa i he acabat fent un mos de raviolis farcits d’espàrrecs amb crema de formatge al Ginger, punxava en Mingus B. Formentor, des de el seu ordinador, al racó de la barra de vins, música de la meva època, que voleu i cada dimecres varia d’estils, una bona i recomanable audició, per acabar de pair.     

Diada tranquil•la entre compres i cuina.

He aprofitat el matí per comprar algunes coses, pel dinar de Nadal i també he anat a mirar els vins al Vila, no m’he decidit encara que compraré, he aprofitat per donar un tomb pel barri, tant diferent de dia, amb les botigues obertes, del que veig al vespre quan hi vaig de copes.  Al ser dia laborable no hi havia gaire gent enlloc i fins i tot m’he parat a prendre una cervesa amb unes croquetes al Haití, de Jaume Primer.

A la tarda he preparat un estofat de vedella amb la resta de les llenegues, que servirà pel dinar de demà, també he cuinat la salsa de fruits secs per la Tastúlia de demà a la tarda al Ateneu Barcelonès.  Per sopar no m’he complicat la vida i simplement he fet bullir arròs i fideus amb la resta de l’olla aranesa de divendres (que havia congelat i que era més que res brou), a taula m’hi he posat formatge ratllat (parmesà) i he pres un vi negre de la D.O. Catalunya, un Garnatxa i Carinyena del 2009, he estat llegint una estona, per pair i cap a dormir, que demà haig de seguir amb els temes de cuina.

Diumenge, un altre dia perfecte, ple de bolets i Barçaaaa!!!!

Malgrat anar a dormir tard anit, m’he llevat a temps de veure el Barça, i l’esforç ha estat sobradament compensat, ¡Quina glòria!.  En fi que he quedat a punt per cuinar una sopa de fredolics, comprats a la Boqueria, he seguit la meva recepta del Cuina Catalana de Veritat, un bon sofregit de ceba, els bolets ofegats i en bullir l’aigua una picada de all, safrà, julivert i avellanes, deixatada amb vi ranci,  no he posat pa, com és habitual, si no que fet el brou sol i en ser hora de dinar hi he posat arròs, ha quedat molt bona i és que la quantitat de bolets era un poc exagerada.  Un petit aperitiu d’entrada i de segon una mica de carn, amb rovellons fets al forn, amb all i julivert. 

Però no era tot, el sopar també ha estat boletaire, ja que l’Arnau i l’Alba, que havien passat el cap de setmana al Bedorc, han tornat amb un cistellet de llenegues, precioses, una part de les quals he transformat ràpidament en un remenat, simplement ofegades amb all i julivert i amb els ous batuts al final, estaven perfectes i les he acompanyat amb una llesca de pa torrat fregada amb all i amanida amb oli, en fi ara que s’acaba la tardor, els bolets ens surten per les orelles.

Avui dissabte, primer dia de vacances, un dia perfecte.

M’he llevat avui amb molta tranquil·litat, he passat per la Boqueria, per fer els encàrrecs i alguna compra ja, de cara al Nadal, he vist en Petràs, que com tothom es queixava de la mala collita d’olives, el mercat malgrat els turistes que el col·lapsen encara te unes vistes sensacionals i m’he comportat com un vulgar guiri fent la foto, però s’ho valia  .  Hem anat a dinar, amb la Teresa, al nou restaurant asiàtic de la plaça Castella, al costat de casa, força bé, hem sortit realment tips i per un preu més que correcte.  A la tarda he saltejat uns rovellons botó, per congelar-los de cara al aperitiu de Nadal i he fet una melmelada de figues (comprades a bon preu) que serviran pels esmorzars i per acompanyar el foie de Nadal, demà esterilitzaré els pots.

Per sopar m’he fet un entrepà de botifarra, soc maniàtic amb les menges tradicionals, i la botifarra m’agrada oberta i aplanada, ben cuita, que voleu ara. D’entrant he pres un brou  de l’olla aranesa d’ahir i de postres unes figues que he reservat en fer la confitura, el vi de Ribera (encara) i després he sortit a donar el tomb.  Ha estat be, he passat pels habituals, Ginger i Ascensor, i he acabat al redescobert Antiquari de tota la vida, amb en Mingui oficiant, i amb els amics de sempre, en Joan, en Pep el tapisser, i fins i tot la Nuria, que feia temps que no veia i que està exultant com sempre i alguns més.  La música realment ballable i una mica de foie per picar, cortesia d’en Mingui, en fi, si existeix un cel, no està tant lluny com diuen. I tot just he començat les vacances, i a més demà cal llevar-se d’hora per veure el Barça (ves per on...).    

Ja sé que no tinc perdó, era el sopar de Nadal del Pipa Club.

Dos dies seguits sense dir-vos res, ja se que no és de bon defensar, la cosa va anar així: el dijous vaig tenir que fer compra de vitualles cara al sopar de divendres, vaig arribar tard a casa i em vaig posar a cuinar la salsa per l’endemà, de sopar un entrepà d’hamburguesa, a peu dret a la cuina, mentre vigilava tot plegat i a més a dormir força tard.  El divendres des de les cinc de la tarda al Pipa Club, cuinant el sopar de Nadal pels socis, que aquests darrers anys sempre m’encomanen, amb l’afegit obligat de fer una Olla Aranesa i això vaig fer, de segon aquest any un semi-fred de llom fumat amb salsa de fruits secs, torrons de postres, vins i cava, cafès i copes, un sopar com cal, érem 28 a sopar. Amb tot va ser una vetllada tranquil·la i fins i tot vaig poder participar, de manera una mica simbòlica, en la fumada que es feia i que, a més de ser concurs, era un Homenatge al Dr. Font, recentment  traspassat, el premis i obsequis als participants eren part del seu llegat al club, a mi em va tocat una pipa tirolesa, us poso la foto que és ben curiosa. Amb tot això se’ns van fer les tantes de la nit i vaig arribar a casa molt cansat i sense ganes de posar-me al ordinador.  Ho sento.  

Tertúlia al Pipa i sopar sense fer-lo.

He anat al Pipa club a la tarda a ultimar les coses cara al sopar de divendres, hi ha una bona colla apuntada i cal ajustar-ho tot.  Com sempre els habituals entre copes tenien una bona conversa encetada, avui anava sobre temes molt tècnics entorn les pipes, des de com es feien els forats (o sia els conductes per on passa el fum, reconec que jo mai m’havia parat a pensar-ho, i és un tema complexa quan t’hi fixes). Fins als detalls del manteniment, neteja i polit que cal dedicar-hi per conservar-les.  En fi un veritable master sobre el tema, envoltat amb els aromes embriagadors dels diferents tabacs que es fumaven i la copa al abast de la mà.  Sé per que m’agrada aquest lloc, hi ha converses, no discussions, un parlar serè i respectuós amb els altres, en fi un petit paradís.

He arribat tard a sopar a casa, com és habitual, encara sort que m’havien guardat alguna cosa. Com que havia dinat fort, no tenia massa gana i he xafat un poc de verdura bullida (coliflor, mongetes i patates) fent un puré amb oli i pebre negre, per acompanyar el fricandó que havia preparat la Teresa, vi de Ribera que encara n’hi ha i un bocí de Camembert de llet crua com a postres i demà serà un altre dia.