Altre cop dilluns, tornem a començar.

Els dilluns tenen un no se que d’ensopits, una mica de melangia si voleu, però cal tirar-los avall com la resta de dies i no capficar-s’hi massa.  Res com un bon llibre i una copa del vi adient, però sobretot un sopar que agradi.

He fet crema de carabassa i a més del sofregit de ceba habitual i les patates, he fet cas d’en Salvador, del mercat de Piera, a qui vaig comprar verdures dissapte i em va dir que ell hi posava una picada d’avellanes, he fet doncs una picada amb all, avellanes i un poc de pebre vermell, desfeta en vi ranci i l’he abocat en bullir el conjunt, l’hi ha donat un punt molt agradable i saborós.  De segon hi havia hamburguesa (per variar) i avui m’he limitat a fer una bona salsa per acompanyar-la.   En un casso he posat oli i he fet enrossir ametlles trossejades (resto de arrebossar panellets, que he trobat al armari) remenant sovint perquè quedessin torrades per igual, desprès he posat porro abundant, trinxat molt finet i l’he deixat sofregir amb un bon raig de brandi català. Ja ben sofregit he afegit brou amb una mica de farina deixatada, per espessir i he deixat bullir cosa de 20 minuts, al final l’he realçat amb una mica mes de brandi i un poc de pebre negre, ha quedat molt exquisida. Després de fregir l’hamburguesa, he posat un bocí de pa a la paella deixant-lo enrossir be (¡visca el colesterol!).  Per beure he encetat un rosat de Costers del Segre, Cabernet i Merlot, 2009 potser un pel vell, que ja virava a color coure, però encara força interessant.  

Ja hem acabat amb el cap de setmana.

El dissabte, va ser un dia força relaxat, al matí varem anar a mercat, a Piera, a comprar verdures ¡ecològiques! i és que ja hi ha un parell de parades que les ofereixen, son verdures de la comarca i els seus productors les porten personalment a vendre, una magnífica iniciativa.  El sopar va ser senzill, verdura bullida, de col i patata i uns bunyols de bacallà, que havia comprat la Teresa al nostre bacallaner de la Boqueria (be, en realitat compra la massa preparada i a casa tan sols cal fregir-la amb ajut d’una cullereta).  Després cap al ball de Festa major, força lluït i distret.  Vaig anar a dormir a més de les tres i no tenia esma de posar-me a escriure.

El diumenge no ha estat tant tranquil , ja que hem estat netejant l’enrenou causat per uns quants ratolins, a les cases de poble, ja se sap.  El dinar com sempre d’aperitiu i arròs a la cassola (amb cap de costella, bolets (congelats) i carxofes) que ha quedat molt gustós.  Per sopar he fet trinxat de col i patata, sense rosta, tan sols amb uns alls laminats i enrossits, amb això i alguns bunyols de bacallà que van sobrar ahir ja he estat apanyat i ara a dormir ràpid, que demà cal tornar a matinar.  

Bedorc, comença la Festa Major (Gloriós Sant Sebastià!).

En plegar de treballar, directe cap al poble, per fí!, el Dani que havia pujat a migdia ja tenia la llar encesa i s’estava be a casa, cal dir que no ha estat un dia precisament fred.  Per la tarda, en anar a Piera a comprar el sopar, la posta de sol ens ha copsat. Hem parat el cotxe per fer la foto, en un altre moment l’hagués maridat amb un vi negre intens i aromàtic, però no ho tenia a mà.  Per sopar hem preparat una sopa de verdures, ceba, api, nap, xirivia, pastanaga, porro, col, tot ben trinxat, aigua i un raig d’oli del Berdorc, en fer una estoneta que bullia he posat una pilota: carn picada de vedella, sal, pebre, canyella, nou moscada, all trinxat, un raig de vi ranci, ou batut i pa ratllat.  Enfarinada i modelada cap a l’olla, ho hem deixat bullir força estona, fins que no hem tornat del Cafè on hem anat a fer el tomb i la cervesa.

La sopa ha anat a taula acompanyada de pa i formatge ratllat i després cap a la sala del poble, Bingo (mai tenim sort), però gresca i amics tant com vulgueu, en plegar les taules i ja només els irreductibles, musica i ball a tot drap, fins que n’he tingut prou i he decidit posar el blog, encara que fos tard.      

Ahir varem gaudir i avui ens hem distret.

Si, varem gaudir veien el partit i celebrant la victòria del Barça, el millor de tot és que el Madrid va quedar ben retratat, o millor dit filmat, si aquests van quedar retratats, altres simplement han quedat malament, permetent que algú amb llicencia federativa es comporti d’aquesta manera i segueixi autoritzat a jugar a futbol.  No vaig perdre el temps sopant, com havia anat al Ateneu Barcelonès a una presentació de llibres de Comanegra (la editorial que publica els meus llibres de cuina) vaig aprofitar per menjar un tall de truita de patata i ceba amb unes llesquetes de pa amb tomàquet al jardí de l’entitat, amb una copa de vi per tirar avall i vaig anar d’hora al Mesón Burgales a agafar lloc per veure el partit com cal.   Barçaaaa!!!!-

Avui amb la Teresa hem anat a la inauguració d’una exposició col·lectiva de dones de diverses nacionalitats a La Galeria, de la Laura i en Isidre, que sempre ens avisen quan hi ha aquests actes, certament era interessant i variada tant d’estils com de tècniques, ha estat força distreta ja que en aquests llocs sempre et trobes coneguts que feia temps que no veies.  En arribar a casa i amb poques ganes de pencar m’he preparat un entrepà: dues llesques de pa de pagès sucades amb tomàquet i oli del Bedorc, una truita a la francesa i un trinxat de llom embotxat pel damunt, el motiu de trinxar-lo és que amb aquest tipus de pa tou quan mossegues una rodanxa d’embotit dur acostumes a arrossegar-la sencera, mentre que en aquesta manera no hi ha problema.  Hi he begut una cervesa, que havia d’encetar ampolla de vi i m’ha sabut greu deixar-la oberta a la nevera tot el cap de setmana, per que demà ja vaig cap al poble, que és Festa Major (d’hivern) i cal ser-hi malgrat el fred.       

Tot segueix el seu curs i una escudella antiga.

Sembla que el hivern ha donat un respir, ahir i avui no hi havia glaç al cotxe, és d’agrair, però no penseu que vull que el hivern s’acabi, no estaria be.  Les coses han de ser quan toca i ara és temps de fer fred, de que geli i nevi, però que voleu un està acostumat a rondinar per les incomoditats, com tothom.  Dissabte, no us ho vaig explicar, però vaig anar a la Boqueria, amb una idea fixa, comprar congre sec, ahir el vaig posar a remullar amb un grapat de mongetes i avui l’he cuinat.

He preparat una escudella que feia la meva avia (i també la meva mare), està recollida en el Cuina Catalana de Veritat, si be hi ha altres receptes d’escudelles de congre sec, més elaborades, la que feien a casa era absolutament senzilla i jugava amb la qualitat del producte (i segurament també amb l’amor amb que es cuinava).  He posat el congre i les mongetes (ja remullats) a bullir, en una olla amb aigua freda, un parell d’alls i una fulla de llorer, en ser cuites les mongetes he afegit un sofregit de ceba fet amb oli abundant i vi blanc i també arròs i fideus en quantitat suficient, he salat el conjunt i ho he deixat bullir fins al punt de l’arròs i els fideus (l’avia no posava el sofregit, sinó un bon raig d’oli i tant sols hi posava arròs, es veu que jo he sortit una mica trenca coses).  L’escudella estava deliciosa, m’ha recordat temps antics, de quan tot era al seu lloc i al hivern les menges de cullera eren plat diari.