Dissabte, Carnestoltes, que ja no és el que era.

Com sempre algunes compres al matí, per dinar arròs de peix, que he fet amb brou de peix i la resta de la sipia amb verdures de diumenge, que tenia congelats, també hi he fet un sofregit de ceba, porro, all, tomàquet sofregit (de pot) i unes carxofes trossejades, ha quedat molt bo.  De segon he fet una variant del xai a la provençal, en la safata de forn he posat ceba a tires i unes rodanxes fines de tomàquet al damunt els talls de xai (tallats com per a la brasa) i els he ruixat amb una barreja d’all, herbes de Provença i unes fulles d’api passades pel pimer amb una bona dosi d’oli, sal pebre negre i en repartir-ho he anat posant també damunt dels talls força pa ratllat, per que l’oli no s’escolés, ben torrada aquesta superfície ha quedat gloriós. De postres la Teresa ha fet bunyols de quaresma, avançant-se una mica al calendari, molt aconseguits, que era un vici menjar-los.  Amb una certa pena m’he acabat el Sumoll del Baix Penedès, gaudint-lo fins la darrera gota.

A la tarda hem anat a veure la rua de ciutat vella, en fi, amb aquesta dispersió de la festa que ja fa forces anys va encetar l’Ajuntament han aconseguit anular el Carnestoltes, recordo encara, fa uns quants anys les desfilades per les rambles amb molta gent disfressada, suposo que ho han fet amb la dèria habitual de controlar el personal, ja que repartint-ho pels barris i posant-ho a mans de les associacions de veïns s’estalvien un munt de vigilància i maldecaps, però han aconseguit matar l’esperit de disbauxa exaltada i total que tenia aquesta festa.  Per sopar hem fet seitons arrebossats, que havia comprat la Teresa, la massa ben simple: farina, oli, aigua, sal i un poc de julivert trinxat, han quedat cruixents i saborosos acompanyats amb pa amb toàquet. De primer m’he acabat l’escudella d’ahir i he estat bevent el Terra Alta de l’altre dia.    

Divendres per fi, m`he dedicat el tast del vi.

La millor manera de començar el cap de setmana era encetar una de les ampolles, que em van regalar l’altre dia, un negre, Sumoll del 2009, fet al Baix Penedès, un vi fantàstic amb tota la personalitat que dona aquesta varietat que s’ha anat oblidant al nostre País i que ara per sort alguns cellers, com el d’aquests amics, estan recuperant, si els nostres vins han de tenir un futur gloriós ho serà per aquest tipus de vins, arrelats de sempre a casa nostre més que per altre cosa, els hem tingut sempre aquí i tenen una personalitat pròpia i diferent que els hi dona un valor inestimable.  He gaudit del vi amb tota plenitud, acompanyat primer d’un mos de botifarra d’ou i uns bastonets per entretenir la gana i després acompanyant dignament el sopar (em sembla que he passat de mitja ampolla entusiasmat com estava del seu sabor).

Per sopar m’he fet escudella barrejada, que avui no tocava fer sopar per tots, l’he fet ben senzilla: ceba i api trinxats, a l’olla amb aigua, sal, oli del Bedorc i miso, uns bocins de botifarra i de cansalada per arrodonir i al cap de 15 minuts de bullir arròs i fideus com de costum.  A taula el formatge ratllat per no perdre les bones costums, un parell de plats de sopa i una mandarina de postres i llest, avui no hi ha presa per anar a dormir, que demà no cal matinar.   

Dijous.... Dijous Gras per més dades.

El prefaci d’ahir amb la Cassola havia de tenir un contrapunt més casolà, avui la Tere no s’ha oblidat pas de comprar la botifarra d’ou (per cert les autèntiques no son tant grogues, com veureu a la foto, les grogues acostumen a portat portar algun colorant). I és clar calia fer alguna truita i he preparat una de gran per tots plegats, de ceba, carbassó i patata.  La ceba a tires ben sofregida amb ajut d’una mica de brandi, cap al final el carbassó laminat i cuit poc, paral·lelament he bullit les patates laminades en aigua i sal uns pocs minuts i les he barrejat amb les altres verdures al final.  Els ous batuts amb sal i pebre i barrejats amb les verdures han anat a una paella (un altre paella neta i antiadherent)  tapada i a base de paciència posant i traient del foc fins que ha estat cuita sense cremar-se de fora.

L’he acompanyat de la botifarra d’ou i una llesca de pa torrat fregada amb all i ruixada d’oli del Bedorc.  He recordat que a casa quan era petit el plat habitual tal dia com avui era una truita redundant, ja que duia a dins ni més ni menys que la botifarra d’ou.  

Dimecres, trobada culinària.

 

Ahir al capvespre vaig anar al restaurant Allium (c/ Del Call 17) convocat pel Pep Salsetes, ja que s’hi feia una presentació d’un plat tradicional del carnestoltes: La Cassola i alhora la presentació d’un embotit elaborat amb  la mateixa base.  La trobada va estar força bé, vaig conèixer en Jordi Casas, propietari i chef del lloc que ha posat tota la seva il·lusió (i també els diners) per fer el restaurant que l’hi agrada, tinc que passar-m’hi un dia d’aquests amb més calma per tastar la seva cuina.  Pel que fa a la cassola es tracta de una sèrie de carns (xai, porc en especial cap i peus, pollastre) que han bullit a l’olla amb les verdures habituals del brou i un cop cuits i triturats (carn i verdura) es barregen amb mel, canella i ous batuts, en realitat la versió definitiva d’en Pep empra tan sols les clares muntades i el resultat es un soufflé realment exquisit. Es va comentar en la xerrada prèvia al tast que l’Amades parla de la cassola com plat tradicional de Dijous Gras a Barcelona, la gent preparava la cassola a casa i la portava a coure a les fleques, amb la qual cosa els carrers s’omplien d’un aroma potent de canyella, peculiar de la diada. 

L’embotit preparat a partir d’aquests mateixos components era certament bo i al parer de molts, inclòs els autors calia fer-la un xic mes gran, com un bull o un bisbe i des de el meu entendre, jo picaria més grossos els components, que fes mes mosaic al se tallat. En Pep va portar una cassola amb la seva versió i els del restaurant en van preparar una altre de diferent, probablement més propera a la original en deixar les carns una mica mes grosses i emprar els ous sencers, cal dir que totes dues eren realment molt bones i van estar acompanyades de Cava, que hi quedava força bé.

Com que vaig romancejar encara pel barri una estona vaig arribar tard a casa i em vaig fer una truita d’all tendre i llom embotxat, que vaig menjar amb pa amb tomàquet, i rematar amb un tros de Camembert molt fet que hi havia a la nevera.  Vaig anar directa a dormir, que era tard de debò.       

Els dimarts, deuen ser de Mars, Guerra!, en el bon sentit de la paraula.

Ha estat un dia prou feliç i fins i tot màgic, al matí 5 graus menys, estàvem a 1º sobre zero, lo de màgic per la gent que he retrobat al vespre.  He baixat al barri per dur oli del Bedorc a un amic que me’n havia encomanat.  He tret el cap per l’Ascensor i (primera màgia) he trobat en Rafa Taixés, amb un amic seu molt aficionat a la dialèctica, que m’ha tingut una bona estona entretingut , he passat per casa la Nebras a deixar-l’hi uns papers, (amb tot això el barça guanyava per 0-1) he anat a passar la mitja part al Ginger, uns vins i unes ametlles, però hi havia en Thierry, que m’ha tingut força temps xerrant i bé. Final del partit al Mesón, avui si que podem dir: Baaaaarçaaaa!!!!!!!!!, i la cosa no s’havia acabat, de nou al Ascensor,  hi havia en Marc amb la seva colla de navegants (patrons d’iot), que estaven planejant les seves sortides a navegar (quina enveja).

Tard he arribat a casa, he refregit amb una mica de cansalada la verdura de coliflor, patata i mongetes que havia fet la Tere, i l’he acompanyada de braó de porc rostit que tinc a la nevera. Per beure la resta de vi que quedava d’ahir, tot somiant, que aquest matí un amic d’un celler del Baix Penedès m’ha obsequiat amb un parell d’ampolles especials, de vinyes del País, Sumoll i Macabeu, que penso tastar amb la deguda tranquil·litat, el cap de setmana, si aguant-ho fins llavors.