Dilluns de poble, sopar dels habituals.

Ja torno agafar el ritme de viure al poble, ha estat un hivern llarg i l’estovament de viure a ciutat s’ha fet notar, sembla que soc molt acomodable, doncs, però hi ha coses que tiren fort i cal seguir-les. Avui tocava sopar “de solters” (encara que la majoria no ho som), a casa en Jordi com de costum, l’amanida, el pa amb tomàquet, pernil ibèric, embotit, formatge i unes croquetes que he preparat jo, a partir de pollastre rostit, comprat ja fet i envasat al buit. 

En una paella he preparat un bon sofregit de ceba, en oli i mantega, he afegit un poc de suc del pollastre i un cop reduït farina en abundància, he passat pel pimer el sofregit i els pits de pollastre amb una mica de llet.  Posat de nou a la paella, amb la llet suficient, una bona dosi de paté de jabugo, mes llet, sal, pebre i nou moscada he deixat coure uns pocs minuts i ho he posat a refredar, per modelar les croquetes, simplement passades per pa ratllat, ou batut i de nou pa ratllat, fregides en oli del Bedorc han estat a punt (les han trobat força bones) i el sopar s’ha acabat amb les habituals galetes, xocolata i l’enganyifa habitual del Whisky de l’ampolla negre. Un sopar perfecte, amb els bons vins de sempre.     

Diumenge, mig sol i mig pluja.

Hem estat alguns dies sense Internet, per una averia d’una antena, de la xarxa que ens hi dona accés, aquí al poble, fent un resum diré que el divendres vaig sopar un tall d’empanada de carn, al Cafè, darrer sopar dels antics cafeters, ja que el local passarà a altres mans. Això ha comportat que hagi estat tancat i ens hem organitzat ahir per veure el partit, a casa en Marc i la Iolanda. Tots varem portar coses per sopar i la cosa va ser un excés: pizza, truita de patates, sonsos fregits, empedrat de llenties, pernil, formatge, pa amb tomàquet, postres dolços, vins, cervesa i cubates amb el partit.

Avui he muntat el vermut a casa amb la mateixa colla, ja que acostumen a fer-lo plegats al Cafè. I hem estat de sort ja que els solet ens ha fet companyia tota l’estona a la terrassa.  Per dinar, ja només la família, el habitual arròs de carn i verdures.  A la tarda la pluja i els trons han fet acte de presencia i les temperatures han baixat prop de 6 ºC de cop.  Per sopar he menjat un bon plat de l’escudella de congre sec que vaig fer el dissabte per dinar. L’escudella es fa fent bullir amb aigua els cigrons i el congre, prèviament remullats des de el dia abans, quan ja son cuits s’afegeix un sofregit de ceba amb vi ranci, una picada d’all i safrà i fideus per fer una escudella mes aviat espessa, es una sopa força agradable.  

Dimarts i dimecres,dos dies més al cabàs.

Sembla que les bones intencions de treballar no sempre surten bé, però que hi farem.  El dimarts no es pot dir que sopés, vaig fer una berenar tard, de bikini de pernil, emmental i camembert, abans de anar a veure el Barça i a mig partit varem picar un poc de xoriço i pa per acompanyar les cerveses, Visca el Barça, com de costum una gloria de partit. Amb les celebracions vaig arribar tard a casa i directa al llit.

Ahir va ser un dia més tranquil, encara a BCN, vaig preparar unes patates guisades, en oli, a la cassola vaig ofegar unes potes de sípia trossejades, desprès hi vaig posar all, ceba, al cap d’una estona concentrat de tomàquet, julivert, un poc de vi blanc. Fet el sofregit, en afegir les patates tallades a daus, vaig aromatitzar amb nou moscada, clau d’olor, comí, canyella i pebre vermell, cobertes d’aigua van coure fins ser toves i un pel desfetes, van quedar força gustoses.  De segon tocava hamburguesa i la vaig fregir (en l’oli en que havia fregit cansalada per berenar) ben aplanada i rossa com acostumo a fer, en treure-la de la paella hi vaig posar la part verda d’una ceba tendre, uns pocs segons a foc viu i un bon raig de brandi tipus francès, que vaig reduir ràpidament abans de abocar-ho damunt l’hamburguesa.  Hem vaig acabar el vi negre de Garnatxa i Samsó i enganxat llegint un llibre se’m va fer tard per escriure res.    

Dilluns, fi de vacances, tot torna a la normalitat.

Com que no hi ha més remei que tornar a la feina, més val que ens posem al dia.  Dissabte varem anar d’excursió amb la colla, cap a Vimbodí primer i a dinar a Cal Gayà, a Prenafeta, com fem de tant en tant, ja que s’hi menja molt bé: cargols en salsa (exquisits), escudella i peus de porc a la brasa, amb mongetes i allioli, un àpat de poble com cal. El sopar ràpid, a mig partit (visca el Barça), verdura de bròquil i patata i uns tallets de bacallà fregit.

El diumenge amb més família a casa, un bon aperitiu i el xai de Pasqua, braons guisats amb carxofes, pèsols i patates i de postres no podia faltar la Mona, per la Gemma. Al vespre sopar a casa la Pilar, per inaugurar el nou espai del celler, força màgic i ben muntat per fer-hi àpats. Tots varem portar coses i a més de la pizza, que vaig fer a la tarda, teníem brandada de bacallà, quiche de porros, ous durs farcits, embotits varis i altres coses per picar. Vi i cava per amanir-ho i una bona xerrada sobre el ben menjar.

Aquest matí, amb el dia encara ennuvolat, però el terra ja sec, he anat a fer el meu cistellet de farigola, ben florida, pel gasto de l’any i encara han caigut alguns espàrrecs de marge i és que amb la humitat de les darreres pluges tot creix a un ritme insòlit i els camps tenen ja el verd de la primavera esclatant de vida.  Tornada a Barcelona per la tarda i després d’un bany ritual de sals de l’Himàlaia i brots de farigola fresca, m’he fet una senzilla sopa de pa: un sofregit de ceba, tomata i api, amb un xic de sucre (per matar l’acidesa d’aquests tomàquets fora de temporada i collits verds que trobem al súper), després uns daus de pa de pagès torrat, unes voltes i herbes de Provença i un bon raig d’Oloróso, més l’aigua suficient, tot a bullir mitja hora a foc baix i passat pel pimer.  Al plat hi he afegit a bocins un tall de bacallà fregit que va sobrar de disapte, amb dos bons plats d’això i uns bons tragos de vi negre de Garnatxa i Samsó que miraculosament he trobat a la nevera, he estat ben enllestit.  

Divendres Sant, un bon moment de tornar al blog.

Ja sé que us he tingut sense noticies uns dies, diré simplement que estava de vacances, però del tot, en realitat tampoc m’he matat massa en el que menjava i no ha estat d’interès general explicar-ho. Avui, si que he començat el dia amb bons auspicis gastronòmics i ja que la pluja ho ha permès he anat a collir una mica de farigola (de Divendres sant, com cal) però era massa mullada per fer una collita seria, per guardar, diumenge o dilluns si tot es més sec ja veurem.  També hem collit alguns espàrrecs, que ara estant en ple apogeu.  Aquest any he fet cas de la Iolanda i he fet arròs de bacallà, en lloc del tradicional amb pèsols i carxofes.  Un aperitiu amb montaditos i l’arròs ha estat perfecta. L’arròs, pels col·leccionistes de receptes: En l’oli posat a la cassola, un parell d’alls sencers, que un cop ben rossos han anat al morter amb un poc de sal i safrà, per afegir en arrencar el bull.  En el mateix oli un sofregit de ceba, pebrot verd, nyora remullada, al cap d’una estona trossos de bacallà remullat, tallats petits, amb l’idea de que es desfessin, finalment aigua, pebre vermell, la picada, bròquil, carxofes, tot tallat a bona mida i en bullir, l’arròs.  De bon matí havia posat a coure uns cigronets de l’Anoia (remullats com cal), amb una ganya de bacallà, i que han acabat a la cassola amb el seu suc de cocció, com també he posat, cap el final un bon tac de bacallà remullat per persona, que era plat únic.

A la tarda uns vins a casa en Marc i la Iolanda, amb en Joan, la Rosa Maria i la Teresa, han posat una mica de color al dia i el sopar, a casa, ha estat de restes: Verdura del brou saltejada amb alls, que va sobrar del sopat de ahir nit, bacallà esqueixat amb ceba tendre i tàperes en vinagre, pa amb tomàquet, croquetes varies que tenia congelades, “picadillo” de carn del brou amb sofregit d’alls, xampinyons, tomàquet, vi blanc i un poc de curry. En fi un sopar agraït que he acompanyat amb un negre de Garnatxa i Syrah, fet a Tarragona, que ha resultat força agradable.      

Dilluns, sopar de “solters” al Bedorc.

El diumenge va passar sense pena ni gloria, aperitiu al Cafè, desprès també a casa, més complert, amb el segon d’arròs a la cassola habitual (cap de costella, bolets i carxofes). A la tarda els amics, a casa a fer uns vins i una bona xerrada, i en acabar cap el Cafè a sopar (aletes de pollastre macerades i fregides, força bones, amb pa amb tomàquet), un tip de dormir, santes vacances! I avui quatre compres i gestions, per la comarca, dinar a casa d’escudella barrejada (encara el brou de col del dijous), migdiada, llegir una estona i preparar el sopar per la colla.

Avui el sopar dels dilluns era a casa en David, uns entrants d’amanida, pernil i embotits, unes carxofes a la brasa i jo he portat una cassola de botifarres, fàcil de fer i molt gustosa: les botifarres fregides en oli retirades i tallades pel mig , en l’oli de fregir, una quantitat important d’all tendre trinxat no massa fi (per quinze botifarres un manat i mig), a continuació uns xampinyons tallats a bocins un poc de vi ranci i vi blanc, sal, pebre negre i herbes de Provença. Un poc d’aigua i patates a daus, temps de coure-les i fora. Érem 7 i s’ha acabat la cassola, amb els seu pa, vi abundant i postres de galetes, fruites seques, xocolata del bo, cafès i Whisky, en fi un sopar com cal.  

Masses dies sense dir res, però tinc excusa.

Si, la veritat és que entre vaga i començament de vacances, m’he deixat anar una mica, en realitat dimecres vaig fer sopar al pipa, una sípia amb pèsols, el dijous vaig passar el dia al poble, que ja en tenia ganes i vaig sopar a casa amb en Jordi, un bullit com cal, tassa de brou i col i patata (del bullit) amb botifarra i salsa romesco. El divendres la Teresa va portar pèsols i favetes, que vaig cuinar com de costum, amb ceba i all tendre, un xic de menta i una mica de vi blanc. Les vaig acompanyar amb la resta de botifarres del dijous.

Avui ha estat un matí de compres, encara, per dinar els macarrons habituals i un xic d’aperitiu amb la pizza de l’Arnau, (cosa rara que la pugui tastar, però està molt bona). El sopar ha estat realment cuidat, vaig comprar el divendres, tot treballant, uns calçots en una cooperativa del Baix Penedès, i a més un bon amic del lloc em va regalar un vinet blanc, un Xarel·lo irresistible, vull dir que no pots deixar de beure’l, de segon he preparat una quiche, sofregit de ceba i xampinyons, amb un poc del vi blanc, sal, pebre i nou moscada. Escampada la massa brisa, (comprada feta, que estic de vacances) he posat el sofregit, cecina de vaca de Lleó, formatge emmental abundant i els ous batuts amb una mica de llet.  Ha quedat gloriosa.  Una mica de Camembert al seu punt, ha fet les postres perfectes del àpat i ha lligat de meravella amb el Xarel·lo.  I que més us puc dir, que dormiré fins que no pugui més i hem quedi a punt per uns pocs dies de festa, que espero gaudir a tot cor.    

La setmana avança lenta, un soparet gustós.

He anat a fer unes compres per el sopar de demà, que aquest cop em toca a mi fer el sopar  mensual del pipa, i en arribar a casa he començat ja a fer les preparacions prèvies.  No obstant m’he entretingut a fer una escudella d’arròs amb sípia.  La sípia tallada ben menuda, l’he posada en l’oli ben roent, al cap d’unes voltes he afegit ceba trinxada, una cullerada de tomàquet concentrat i l’he deixat fer a foc suau.  He afegit una mica de raspadura d’anís estrellat, un poc de pebre vermell, un altre de farigola i un raig de vi ranci, al cap de poc l’aigua necessària i en bullir: l’arròs, per deixar una sopa encara caldosa, al tancar el foc hi he tirat un xic d’all tendre, la part verda, trinxat molt fi.

De segon hi havia la inevitable hamburguesa i l’he aplanat com de costum, un cop fregida ben rosa, en el oli he posat all tendre tallat a rodanxes i en donar una volta ràpida un bon raig de vi negre, a foc viu, en menys d’un minut de reducció ho he abocat damunt la carn.  He emprat el negre que estava i estic bevent encara: el Garnatxa-Samsó de la D.O. Catalunya, que bec sovint i que m’encanta.