Dijous, de nou al poble, un soparet a casa.

Ahir vaig passar pel Pipa Club, el Barça bé, com cal. Per sopar entrepà, un bikini, al racó de la plaça Sant Jaume, més ben protegit que mai, ja que estava tapissada de policies, deu ni do quin gasto per tant poca gent, no hi seran quan algú estiri el bolso a una iaia, no, i em pregunto si aquests senyors no es podien trobar a un hotelet de les afores de qualsevol lloc, més barato de protegir, clar que potser ho fan per provocar, com que ja no ens queixem de res...

Avui de nou la calma serena del poble, lluny de les tonteries pròpies de la gran ciutat, que com deia en Rafael Nogueres Oller es creu senyora i no passa de bagassa.  M’he preparat un brou amb les rampoines que tenia a la nevera: dos cuixes de pollastre rostit, que vaig congelar fa uns dies, un tros de pernil, un tros de llonganissa un xic seca, ceba, porro, pastanaga, api i mitja col que he comprat avui, un parell d’hores al foc i la darrera mitja hora amb unes patates pelades i senceres.  Amb el brou, força gustós, he fet escudella d’arròs i fideus i per “la carn d’olla” he fet el següent: he aixafat les patates, la col trinxada al colador i ben escorreguda, del pollastre la carn neta, triada i trinxada, en la paella oli i all picat, en ser ros he afegit el pollastre i he donat uns tombs, després la patata i la col, amb sal i pebre abundant, tot ben remenat i a daurar com un trinxat qualsevol.  El vi negre de la zona comprat al endoll a la cooperativa ha estat un bon acompanyant del àpat i després al Cafè a fer la xerradeta de rigor i poca gresca més, que vull dormir un poc per encarar el cap de setmana.    

Tanquem el mes de les festes.

I ho hem fet amb més festes.  Ahir al matí, encara al poble vaig aprofitar per plantar al pati l’alfàbrega i altres herbes de consum. Al vespre ja a BCN em vaig dedicar un bon sopar, de primer una daufinoise, en una safata de forn untada amb mantega capes de patata tallada amb la mandolina, amanides amb sal i pebre i capes de formatge emmental, acabant amb aquest darrer, regat tot amb llet fins casi cobrir i posat al forn fins que la llet s’evapora i el sobre queda ben torrat, es un plat que ens encanta a tots.  De segon vaig rescatar un tall de carn magre fumada, del congelador i en una paella amb oli vaig posar all tendre i xampinyons a lamines fines, afegint de seguida un poc de brandi tipus francès, un cop evaporat un polsim de farina, vi blanc i el tall de carn, amb uns pocs minuts de reducció a foc no massa fort estava al punt.

Avui ha estat un dia tranquil, amb aperitiu llarg i arròs dels diumenges, amb lo qual no tenia massa gana per sopar.  En comprar el pa al matí m’he encapritxat d’un panet de Viena, mida gran, per sopar m’he preparat una hamburguesa, a partir de carn picada, adobada amb pebre, sal, nou moscada, all trinxat molt fi i unes gotes de brandi, amb un poc de farina per que quedes ben compactat.  El panet (que he posat uns minuts al forn, que quedes ben torrat) un cop obert pel mig, l’he ruixat amb oli i a la part de baix he posat rodanxes fines de tomàquet, la part superior  l’he untada amb mostassa fosca.  L’hamburguesa, com de costum ben aplanada, l’he fregit amb oli a la paella i en girar-la he posat formatge ratllat al damunt, que s’ha mig fos.  Un bon vi de Catalunya, Garnatxa i Samsó, m’ha ajudat a tirar avall i he conclòs l’àpat amb un tall de Camembert.  

Diumenge al poble, sopar a casa i Barça con ens agrada.

El dia un xic ennuvolat al matí ha estat finalment preciós, un bon solet i una temperatura agradable.  El dinar d’aperitiu amb guacamole que han preparat l’Arnau i l’Alba i altres coses i un arròs a la milanesa.  Tarda de lectura i cervesa al Cafè cap al tard, la tranquil·litat que dona tenir festa demà, en fi un dia rodó, que el Barça ha acabat d’omplir, ja se que no ha estat res de l’altre mon però ens mereixíem un partit així.

Per sopar tenia un platet ja fet, en base a costellò de porc adobat que compro ja cuit, un sofregit de ceba i tomàquet, amb un brot de farigola, pebre vermell i vi blanc, aigua i les patates escairades, cuit fins que les patates ja es desfan, el vi de la terra i un poc de formatges de postres i altre cop al Cafè, fins tard que era dia de xerrera, amb bona diversificació de continguts, demà ja veurem, vull anar a cercar l’alfàbrega que planto cada any, el meu aroma de l’estiu.  

Dissabte de poble, bon dinar i millor sopar.

Ahir vaig acabar sopant al Cafè, amb els habituals, uns “rejos” (jo no ho sabia, son una mena de potes de calamars, arrebossades i fregides) amb pa amb tomàquet, i una bona sobretaula quer va acabar lo suficientment tard, per no tenir ganes de explicar res.  Avui ha estat un matí de compres i preparació de dinar, uns espagueti al “fungi” i un xai a la provençal, un dinar satisfactori.

Al vespre he preparat una crema de carbassó, un sofregit no molt fet de ceba i porro abundants, carbassó en quantitat, aigua i sal.  Al passar-ho pel pimer una bona dosi de formatge emmental. L’hem menjat acompanyat amb crostons de pa fregit (estàvem la Tere i jo sols, que el jovent s’havien muntat un sopar oriental) i de segon he fet, al moment, una truita d’alls tendres, l’all passat per la paella molt lleugerament i barrejat amb l’ou batut, la truita l’he deixada un xic crua (“baveuse” que en diuen els francesos) que és com ens agrada a tots dos, amb el seu pa amb tomàquet i unes postres de formatges ha estat un sopar feliç.  Vi negre de la terra (comprat a granel en una cooperativa) i cap el cafè a apurar la nit, avui estaven cantaires, amb guitarra i tot i bé, allà els he deixat.  

Diguem que ha estat una setmana de vacances.

Des de dijous passat sense posar-vos res, ha estat com si em prengués unes vacances, els dos partits han tingut a veure en el tema, beure per oblidar que estàs emprenyat, es força pitjor que celebrar res. El dilluns, Sant Jordi, vaig fer festa, com cada any, va estar bé, si de menjar parlem: esmorzar al bar de la Moritz, dinar al Gelida, amb la Jan, en Pep, en Joan i en Ramón (fideus a la cassola, cap i pota, mel i mató, porró de vi per cap, una passada).  Sopar al Vasconia, del carrer Gimnàs, amb la Iolanda i en Marc, la Berta i la Teresa (croquetes, tigres, patates braves, empanada, estofat, el vi això si, més moderat). Ahir premi de consolació que va fer que reviféssim una mica, estava al Bedorc i varem celebrar la única cosa possible a casa amb en Jordi, en Marc i el Juan Manuel, una vella reserva de vi negre d’un celler molt proper al poble ens va fer companyia.

Avui, ja refet, encara al poble, m’he cuinat un arròs, ¿recordeu el romesco de llagostins i cloïsses?, abans de menjar-lo vaig tenir la paciència de pelar els llagostins i reservar clofolles i caps, amb els que vaig fer un fumet, que vaig barrejar amb el suc i patates sobrants del guiso, i un  cop passat pel pimer, el vaig congelar. Avui simplement he bullit un poc d’arròs amb aquest suc i les cues dels llagostins tallades i alguna cloïssa que vaig reservar.  Ha quedat un arrosset perfecte i amb dos plats  i una mica de formatge ja he fet el sopar. Desprès he anat al Cafè, que ses Noies sopen els dijous, avui no més la Silvia i la Olga, però entre el futbol i el safareig ens hem estat fins ben tard.    

Dijous, sopar fora de casa.

Ahir com havia anunciat, fumada de concurs al Pipa i desprès...prefereixo no parlar-ne, no se si son pitjor les celebracions o el beure per oblidar, però tots estem segurs que remuntarem.  El sopar va ser un entrepà de salsitxes amb ceba i mostassa del meu predilecte de la plaça Sant Jaume.

Avui hem sortit a sopar amb la Teresa, per commemorar el casament (bastants més anys que una cadena perpetua), la intenció era anar al bar de la Moritz, a la Ronda, però el temps d’espera per tenir taula era massa dilatat i hem acabat al clàssic del costat de casa, el Alt Heidelberg.  Hem compartit una amanideta Fleischsalat (berlinesa i cogombres en vinagre) i després la Tere ha tingut el capritx de Steak Tàrtar i jo me decantat per un Goulash amb la seva guarnició i no cal dir que era un xic picant i encara rai que havia demanat una gerra Maximilian (550 cc) de la cervesa de la casa. I a dormir tot seguit, que demà ja és divendres i cal encarar el cap de setmana descansats.