Per fi ! aquests
darrers dies he pogut gaudir de nou la pau del
poble, seure al pati amb la copa de vi, tot sentint la flaire de les
flors del llimoner. M’he estat rellegint Peter Mayle, “Lliçons de bona vida”,
un text que predisposa a gaudir de la tranquil·litat provençal. Sopar una senzilla escudella: brou, botifarra
negre, arròs i fideus. Alguns treballs, res de cansar-se, algun posar ordre a
les coses, en fi recuperar el tarannà perdut per la vida a ciutat, recuperar el
ritme i malgrat tot una sèrie de preparatius gastronòmics pels propers dies, la
tranquil·litat per davant.
Ahir el tradicional
sopar de casa en Jordi, es va desplaçar per gentilesa seva a la Fonda del Saumell,
de Vallbona d’Anoia, en Jordi, propietari i ànima del local, ens havia
preparat, malgrat ser el seu dia lliure, un senzill i excel·lent àpat: amanida,
patates adobades, brasa de cansalada i botifarra, torrades amb tomàquet, sorbet
de maduixa i postres de músic. Ben regat amb vi negre i mistela, tot plegat
productes ecològics o de proximitat En fi
la bona vida està començant a fer-me efecte ja que fins i tot m’han vingut
ganes de posar aquestes lletres.
