Recuperant el temps perdut.

Manllevo expressament a en Proust, el títol del post, però així van les coses, dintre d’aquest temps d’impasse que he tingut, hi ha hagut alguna cosa rellevant que no vull deixar de comentar-vos.  Fa temps que en Gus (ànima emprenedora que organitza la Festa de la Diversitat, a Piera, i que és veí meu al Bedorc) em deia que allà hi havia cuina de tot el mon i que tan sols i mancava la Catalana.  El handicap estava establert i calia posar fil a l’agulla. Vaig veure que havia de posar, no sols un plat català, sinó que a més tenia que ser un plat de la zona.  Ho vaig tenir clar des de el primer moment: el conill a la Màcali-Mócoli, plat antic que ve recollit al llibre de Frai Sever d’Olot del segle XVIII, i conservat al Bedorc, amb tot una historia que explico detalladament al CUINA CATALANA DE VERITAT.  De coincidència, els amics de Piera per d’Independència, en van oferir espai al seu estand de la ANC (Assemblea Nacional Catalana), i allà vaig anar amb el meu conill i els meus llibres.  El més interessant va ser que diverses persones que van passar, coneixien el plat (el feia la seva mare o la seva avia) i tots interrogats discretament tenien a veure amb el Bedorc o els seus entorns, cosa que em va confirmar plenament la meva teoria respecte al plat.  La part més distreta del tema, va ser el dinar de diumenge, per tots els que estàvem allà i pel convidat d’honor, en Toni Albà, que venia fer una xerrada per d’Independència de Catalunya.  A la foto que us poso hi surt també en Jordi, creador tècnic d’aquest blog. Tinc que agrair a en Toni que en acomiadar-nos, ho fes, en conya, tot imitant en Ferran Adrià.

No tinc més remei que posar-vos la recepta del plat, que no m’ho perdonaríeu (versió personal, que és una fusió de les receptes que he recollit). El conill trossejat, cal fregir-lo lentament en oli, fins que sia ben daurat.  Paral·lelament cal fer un sofregit de ceba abundant, que passarem pel pimer juntament amb: avellanes passades per la picadora o el morter, alls crus a raó de vuit o deu per conill, pebre vermell dolç en quantitat important, i pebre vermell picant al gust que qui el fa, mig got d’anís i altre mig de moscatell, un got de vinagre de vi potent, així com l’oli de fregir el conill. Barrejarem el conill i la picada en una cassola de terrissa i ho farem coure uns vint o trenta minuts, cal que la salsa sia espessa, amb un marcat gust agredolç, i embolcalli els talls de carn.  Bon profit.     

Reprenent la vida

Ahir les coses van començar a tornar a la normalitat, vaig tornar a anar a treballar després de cinc setmanes de baixa laboral, per l’esquinç a la cama.  Ha estat un període, com d’hibernació, com de vida purament vegetativa, encara no se perquè. Menjar, beure, dormir, llegir..., qualsevol cosa menys fer res creatiu, es curiós....  He estat pensant, per quin motiu no em venia de gust posar res al blog, he tret conclusions, d’alguna manera el fet de sentir-me obligat a fer-ho, em molestava i per altre banda hi havia també un sentiment com d’avorriment, de cosa massa repetida, és clar al cap de gairebé dos anys d’explicar sopars, et dona la impressió de que t’estàs repetint (i probablement es cert), penso, per altre banda, que l’aspecte didàctic, d’aprofitament de recursos, d’idees, etc. que havia volgut donar a aquest blog, ha estat ja profusament assolit.  Crec que ha arribat el moment de donar-l’hi un altre tarannà, per que en cap moment m’ha passat l’idea d’abandonar-lo simplement. Seguiré explicant-vos coses de cuina i vins, potser amb una altre freqüència, sense obligar-me a res, però coses que pensi que son interessants de debò, o de les que em vingui de gust parlar.    

Per no deixar-vos del tot freds, us diré ( potser per darrera vegada) que per sopar he menjat crema de verdures (ceba, porro i esparrecs verds, ofegats en oli i mantega amb brandi tipus francès i desprès mongeta tendra, carbassó i patates, nou moscada, miso i aigua, bullit uns 30 minuts, tot passat pel pimer amb una mica de llet, a taula pebre negre), de segon una vedella amb peres molt simple que vaig fer fa uns parell de dies: la carn a talls petits, ben fregida, sofregit de ceba, un poc de pera i porro, nou moscada, clau i pebre negre, amb licor xinès de canyella, aigua, vi ranci i a bullir fins que la carn es cuita, cap al final afegir trossos de pera a quarts amb pell i tot.