divendres, 27 de juliol de 2012

Recuperant el temps perdut.

Manllevo expressament a en Proust, el títol del post, però així van les coses, dintre d’aquest temps d’impasse que he tingut, hi ha hagut alguna cosa rellevant que no vull deixar de comentar-vos.  Fa temps que en Gus (ànima emprenedora que organitza la Festa de la Diversitat, a Piera, i que és veí meu al Bedorc) em deia que allà hi havia cuina de tot el mon i que tan sols i mancava la Catalana.  El handicap estava establert i calia posar fil a l’agulla. Vaig veure que havia de posar, no sols un plat català, sinó que a més tenia que ser un plat de la zona.  Ho vaig tenir clar des de el primer moment: el conill a la Màcali-Mócoli, plat antic que ve recollit al llibre de Frai Sever d’Olot del segle XVIII, i conservat al Bedorc, amb tot una historia que explico detalladament al CUINA CATALANA DE VERITAT.  De coincidència, els amics de Piera per d’Independència, en van oferir espai al seu estand de la ANC (Assemblea Nacional Catalana), i allà vaig anar amb el meu conill i els meus llibres.  El més interessant va ser que diverses persones que van passar, coneixien el plat (el feia la seva mare o la seva avia) i tots interrogats discretament tenien a veure amb el Bedorc o els seus entorns, cosa que em va confirmar plenament la meva teoria respecte al plat.  La part més distreta del tema, va ser el dinar de diumenge, per tots els que estàvem allà i pel convidat d’honor, en Toni Albà, que venia fer una xerrada per d’Independència de Catalunya.  A la foto que us poso hi surt també en Jordi, creador tècnic d’aquest blog. Tinc que agrair a en Toni que en acomiadar-nos, ho fes, en conya, tot imitant en Ferran Adrià.
No tinc més remei que posar-vos la recepta del plat, que no m’ho perdonaríeu (versió personal, que és una fusió de les receptes que he recollit). El conill trossejat, cal fregir-lo lentament en oli, fins que sia ben daurat.  Paral·lelament cal fer un sofregit de ceba abundant, que passarem pel pimer juntament amb: avellanes passades per la picadora o el morter, alls crus a raó de vuit o deu per conill, pebre vermell dolç en quantitat important, i pebre vermell picant al gust que qui el fa, mig got d’anís i altre mig de moscatell, un got de vinagre de vi potent, així com l’oli de fregir el conill. Barrejarem el conill i la picada en una cassola de terrissa i ho farem coure uns vint o trenta minuts, cal que la salsa sia espessa, amb un marcat gust agredolç, i embolcalli els talls de carn.  Bon profit.