Sembla mentida, que el fet d’estar de vacances m’anul·li la capacitat creativa d’aquesta manera, visc i gaudeixo de les coses, que se’m ofereixen fetes, però em fa realment molta mandra posar-me a escriure quelcom. Ara ho he fet i aprofito per explicar-vos alguna coseta d’aquestes vacances forçades a BCN. Ahir varem anar amb la Teresa a passejar per la Barceloneta, més pels carrers, que no pas per la platja, que el sol picava de valent, la cervesa a un bareto desconegut, l’aperitiu al “Vaso de Oro”. Em va agradar per que no hi havia pas gaires turistes de fora pel lloc (es agradable comprovar que alguna cosa ens deixen als de casa). Per dinar havíem quedat amb l’Angel, que per indicació seva havia de signar un dels meus llibres a la xef del Cañete, i allà mateix varem fer l’àpat, deu ni do: encenalls d’albergínia a la mel, ous estrellats amb patates i sobrassada, tonyina a tacos a la planxa, musclos amb cítrics, bunyols d’espinacs, fesolets amb xipirons, en fi una llarga i esplèndida degustació de la bona ma de la Tati, la xef, que te força pressent que la cuina catalana de sempre està tornant a renéixer.
El tema de fer l’aperitiu, m’ha agafat fort aquests dies de lleure, fins i tot estant a casa, aprofito la tranqui-la i fresca galeria del pis, per fer el petit mos una estona abans del dinar, prenc vi ranci fresc, cervesa, gaspatxo... i sempre pico alguna tonteria: ensaladilles, montaditos, salmorejo,... No us penseu que la mandra m’impedeixi cuinar, em passo forces hores a la cuina ja que mengem a casa habitualment, avui per sopar he fet una mongeta tendre saltejada amb ceba i cecina i uns ous remenats amb tomàquet, que junt amb uns panadons coreans, comprats a la Boqueria, han estat un bon àpat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada