dilluns, 29 d’abril de 2013

Un llibre curiós, una feina ben feta.


Aprofito aquests dies de pluja, per posar-vos una nota de la presentació d’un llibre que va tenir lloc fa ja més d’una setmana al Bedorc.  Porta per títol: “ELS PAPERS DELS PARELLADA, el Bedorc, segles XIV a XX”, i es tracta d’una recopilació de documents privats d’aquesta casa pairal, des de el 1336 fins 1939, el treball de desxifrar i ordenar tot aquest material ha estat fet per l’amic Joan Romeu conjuntament amb Antoni Escudero (historiador comarcal) i Alex Carafí (propietari dels documents, que ha volgut donar-los a conèixer perquè no es perdés aquesta petita historia del nostre poble). Hi ha des de testaments i certificats de tota mena fins a dades de pagaments, factures i fins i tot versets satírics de lo molt be que endrapaven els frares caputxins de Barcelona:
                             ...“Dels rustits y empenadas
                                  rebotan fora los buchs
                                  y les barbas dels bons sucs
                                  jo contemplo ben untades.”
Un dels documents m’ha cridat l’atenció, es tracta de les despeses de les noces de Ramon Parellada amb Maria Almirall, amb una despesa de més de 400 lliures (comenten els autors que equivalia al sou de 2 anys i mig d’un pagès ben pagat) la data del document setembre de 1789, dins l’apartat de menjar a més de pagar una coquesa i criats pel servei la compra inclou: 3 galls d’indi,pinyons, confits, avellanes, “tocino”, congrets, pa blanc, bacallà, canyella, “ observem que no hi ha compra de vegetals, que segurament la casa n’era auto proveïda,  jo m’imagino els galls d’indi rostits en cassola a la catalana amb pinyons, panses i prunes seques(fetes a casa), canyella i una bona picada d’avellanes.  No fa pas massa dies rellegint uns articles de Nestor Lujan dels anys vuitanta, comenta sobre el gall d’indi, que feia furor a París al segle XVIII, de la mà de Grimod de la Reynière i Brillat Savarin, és curiós que en aquestes dates, un pagès nostrat, de masia rica, estigués tant al dia de les llaminadures franceses.  Es per això que aquest tipus de llibres son importants, per dades com aquesta.

4 comentaris:

Jordi Romeu ha dit...

Ho veus? ni bacallà ni carbassó, que savis eren els antics! je je.

Jordi Romeu ha dit...

Rellegeixo i constato que si que compren bacallà... ja veig que no deurien ser avantpassats meus!

Joan Romeu ha dit...

Bona tarda,
Gràcies per haver mostrat interès pel llibre i per la crítica benevolent. És veritat que no vam trobar documents que continguessin cap recepta d'època, tot i que, tal com dieu,sí que s'hi troben variats forniments que els habitants de la casa compraven regularment als adroguers de la contrada. Tot allò que no podia produir l'heretat: Arengades, bacallà, congre, fideus, sèmola, cafè...també espècies i fruits secs, així com ( a cal confiter)tota mena de dolços per a les festes: anís, rosquilles, borregos, bolados, carquinyolis, xocolata, panellets de yema i torrons.
Jordi: al llibre sí que hi surten avantpassats nostres (i de les dues bandes per cert)
Ens veiem, Gràcies altre cop.
Joan

Cuina Cinc ha dit...

gràcies!