Comencem la setmana (amb un poc de retard).

Ahir dilluns tocava sopar a casa en Jordi, com de costum, vaig portar uns canapès, en David la habitual amanida i en Paco una bona cassola de un magnífic estofat de vedella, varen venir la resta d’habituals, en Josep Mª, en Juan Manuel i en Joan. Les postres com sempre de galetes i xocolata i els vins i licors de costum, no varem allargar massa la cosa i vaig estar llegint fins que em va entrar la son.

Avui he baixat a ciutat, que demà tinc visita al metge, per l’esquinç de la cama. Per sopar l’Arnau s’ha encaparrat en que féssim amanida de patata, i com que s’hi ha posat a trinxar les coses no m’ha semblat malament, aquí la calor es nota més que al poble i ve gust quelcom fresc.  Les patates a rodanxes bullides en aigua i sal, ja fredes posades en una safata, es posa per damunt una mica de salsa verda i després es van repartint la resta d’ingredients, avui eren: salmó fumat, ceba tendre, olives, tàperes en vinagre, espàrrecs, clara d’ou dur trinxada, els rovells de l’ou dur serveixen per fer la salsa, junt amb all cru, julivert, cebollí, sal i oli d’oliva del Bedorc, que s’escapa al final també per damunt la resta de coses, resulta un plat agradable i de bona presentació.  

HA ESTAT UN LLARG SILENCI

Molts us pensareu que he abandonat aquest blog i no m’estranya, han estat molts dies sense dir-vos res, però que voleu, a cops un no te esma per comunicar res.  Dins aquestes tres setmanes he tingut que preparar dos àpats per 50 persones, de alt compromís, això comporta un estres elevat i si hi sumeu un esquinç a la cama, que m’impedia bellugar amb normalitat, comprendreu que, en arribar el vespre, el que un te no son precisament ganes d’escriure, sinó de dormir o evadir-se llegint algun llibre de novel·la fantàstica. Dilluns passat quan tot semblava de nou encarrilat un fortíssim mal de queixal (suposo que era conseqüència de l’extracció) em va deixar anorreat, va durar dos dies (dos dies de cuina tova que us explicaré més endavant) i justament el dimecres, quan tot semblava al seu lloc va obrir-se’m de nou l’esquinç dels bessons, amb forts dolors.  Ahir vaig optar per anar al metge i posar fi a les penes, em va donar la baixa i ara he aconseguit una mica de serenitat i ganes de reprendre el fil de les coses, més tard us posaré un post amb els platets interessants d’aquest dies.