Encara algun bolet i uns bons platillos.

Cap de setmana a ciutat, dissabte al mati alguna compra a la Boqueria i au a cuinar tot el dia, vaig fer per dinar un platet força bo, unes cols de Brussel·les, bullides en aigua i sal una dotzena de minuts (ja se que direu que encara és aviat per aquesta verdura i es cert que aquí es fan mes cap al hivern, però, pel que vaig esbrinar, aquestes venien dels Països Baixos, és com dir que eren autentiques, de Brussel·les, potser allà son més primerenques), per altre banda en el paellot vaig fregir alls abundants a bocins grossos, en ser rossos vaig posar porro a rodanxes fines i rovellons petits sencers i mitjans trossejats. Un cop ben ofegat el conjunt, les cols ben escorregudes, uns tombs i cap a taula, va quedar realment bo, pels qui agraden aquestes cols, és clar. El dinar el varem completar amb unes costelletes de cabrit arrebossades, que agraden a tothom.

  A la tarda vaig posar a coure el brou, hi vaig fer coure una pilota, que servirà de tall per algun dia de la setmana, també vaig preparar una crema de verdures per sopar, aprofitant l’aigua de coure les cols, ceba, pastanaga, api, xampinyons, carbassó, patata, amb oli, sal, miso i en passar-ho pel pimer uns formatgets en porcions.  Em vaig prendre un descans per veure el Barça abans de sopar i avui he continuat el matí a la cuina, una samfaina complexa, amb ceba, porro, pebrot, tomàquet, albergínia, carbassó, oloroso sec, allargada amb un poc de farina i brou de l’olla.  M’ha servit a l’hora de sopar per coure unes rodanxes de tonyina de costa, enfarinades i fregides prèviament, tan sols uns minuts i deixades reposar una bona estona abans de menjar, que la salsa penetrés el peix i el fes melós.

  La carn del brou (bou i peu de vedella, tallada a bocins) l’he posat en una salsa feta amb un sofregit de ceba i all, orenga i vi ranci, després tomàquet sofregit (de pot), i un parell de culleradetes de concentrat de tomàquet, un poc de brou amb farina dissolta en fred i al cap d’una estona en ser la salsa ja feta, olives farcides tallades a rodanxes i la carn d’olla, una mica de xup-xup i ens ha servit de tall pel dinar, després d’un bon plat d’escudella de galets, ben espolsada amb parmesà.  

 

Tenia que passar: més bolets.

Faig la nota amb una mica de retard, fins ara (torno a escriure de nit i tard, això es bona senyal) no havia tingut una mica de tranquil·litat d’ànim per explicar-vos el sopar de dimecres passat, la cosa va anar de que havíem quedat amb en Jordi de fer una truita a casa meva, amb les llenegues i els camagrocs que havien quedat el dilluns, venien també en Paco i en Juan Manuel. Jo, perquè no quedes tot en un pa amb tomàquet vaig fer una mica de sopa d’all, al estil de Burgos, amb pernil i xoriço i ou batut, però en ser les vuit del vespre va aparèixer en Juan Manuel amb un bon cistellàs de rovellons i llenegues.  I ja va estar liada la cosa: varem sopar un poc de sopa d’all, després un saltejat de rovellons amb algunes llenegues, que va preparar en Juan Manuel tot fregint una cabessa d’alls, pelats i sencers, fins a ser ben rossos, després va posar els bolets i un bon raig de vi blanc (xarel·lo del Penedès), el plat va resultar d’una rara excelsitud, amb el seu suc vermellós i fosc (de fet encara en tinc una bona porció al congelador, que faré servir un dilluns d’aquests). 

Després encara ens atrevírem amb la truita, engreixada amb més llenegues i alguns rovellons, amb un bon sofregit de ceba i vi blanc, desprès al final all i julivert, cuits els bolets fins a ser gairebé secs i amb la mitja dotzena d’ous corresponents, a foc baix cuidant la cosa, al dir de tots va resultar divina. No cal que digui que varem fer els honors a unes quantes ampolles de vi, be, la Silvia ens va ajudar en aquest apartat, si be no va sopar per cosa del seu règim, en fi que, contents com estàvem, no podíem fer altre cosa que anar al Cafè a fer el carajillo i el xupito de Whisky per ajudar a pair.  Ah! i no se que cap de nosaltres s’hagi sentit malament, és per això que diuen que a cops menjar molts bolets, que tots son tòxics..., tan de bon l’any vinent ens en tornem afer un tip.   

Rovellons i més rovellons, aquest any si!.

Les pluges han propiciat aquest any una bona florida de bolets, en especial rovellons, en l’entorn del poble, no passa cada any ni de lluny. Ahir dilluns pel sopar habitual a casa en Jordi ( ja estava avisat)  vaig tenir que cuinar un bon munt de rovellons que havia collit en Juan Manuel, majoritàriament rovelló de sang (lactarius sanguiflus).  Vaig fer de primer una escudella amb un bon sofregit de ceba, els bolets, herbes de Provença, pebre negre i vermell, all i julivert, en bullir una estona l’aigua uns grapats d’arròs, va quedar deliciosa, cal dir que hi havia una bona quantitat de rovellons.  Varem continuar amb una bona amanida, del hort d’en David i tot seguit els reis de la festa, els rovellons, part fets al forn i part a la planxa (òbviament algú es va queixar de que no haguéssim encès la llar per fer-los a la brasa, però no va venir pas a fer-los ell....) amanits amb l’all i julivert corresponent van ser un veritable festí. Les galetes i el xocolata habituals, més els vins i licors van allargar la sobretaula més del que era acostumat, cosa que vam decidir era efecte directa de la toxicitat dels bolets. Per cert em sembla que en Jordi no tornarà a proposar que cuini a casa seva, en vista de com va quedar la cuina al final, encara que sort  que te renta vaixelles. 

 Avui de nou a ciutat (la meva vida és darrerament un anar amunt i avall, que deu ni do) he preparat un potatge senzill i molt gustós, que ja he fet un parell de cops: un sofregit de ceba, amb un poc de vi ranci, aigua miso, sal, una col trinxada fina.  En arrencar el bull patates a daus petis i una picada d’all i safrà, prop d’acabar la cocció cigrons ja cuits. Es molt senzill de fer i el gust és notable. I a dormir que demà tenim sopar al poble, segona tanda de bolets i cal anar preparat.

Ja hem passat Tots Sants.

Varem celebrar, aquesta festa entranyable, el Sanheim dels Celtes, amb significat motl similar al que encara perdura, la varem celebrar com cal, amb castanyes i moniatos al caliu i els inevitables panellets, en varem fer amb la Teresa un parell de quilos, tot seguint les instruccions del Cuina Catalana de Veritat i eren força bons. D’entrant ja que era un sopar vaig fer un bon trinxat de col i patata, amb alls fregits i una mica de cecina de Lleó, ningú no va voler segon plat, que entre castanyes i panellets neu ni do les calories consumides.  Els dies i les festes van passant i ara estem com aquell que diu mirant cap a Nadal i ja començo a pensar que cuinaré aquest any.

 Si ahir varem fer dinar de pa amb tomàquet i pernil amb tota la colla, al poble, que per la festa major m’havia tocat el pernil i calia compartir-lo.  Val a dir que el varem completar amb un brou de pernil, amanides i uns rovellons saltejats, collits del mateix matí, pels voltants del poble, gentilesa d’en Xavi (un dels millors boletaires que conec),  avui tocava dinar de diumenge a BCN, amb aperitiu i arròs de bolets. Un sofregit de ceba i pebrot sec remullat, vi ranci, ceps i trompetes, més la resta dels rovellons d’ahir, ha quedat un arròs fosc i notablement gustós. Com que de bon matí he posat l’olla del brou a bullir, per sopar menjarem la carn d’olla, reconvertida: les verdures passades i allargades amb brou, com una crema i la carn transformada en pasta de croquetes, posada en una safata i gratinada amb formatge i pa ratllat.