Faig la nota amb
una mica de retard, fins ara (torno a escriure de nit i tard, això es bona
senyal) no havia tingut una mica de tranquil·litat d’ànim per explicar-vos el
sopar de dimecres passat, la cosa va anar de que havíem quedat amb en Jordi de
fer una truita a casa meva, amb les llenegues i els camagrocs que havien quedat
el dilluns, venien també en Paco i en Juan Manuel. Jo, perquè no quedes tot en
un pa amb tomàquet vaig fer una mica de sopa d’all, al estil de Burgos, amb
pernil i xoriço i ou batut, però en ser les vuit del vespre va aparèixer en
Juan Manuel amb un bon cistellàs de rovellons i llenegues. I ja va estar liada la cosa: varem sopar un
poc de sopa d’all, després un saltejat de rovellons amb algunes llenegues, que
va preparar en Juan Manuel tot fregint una cabessa d’alls, pelats i sencers,
fins a ser ben rossos, després va posar els bolets i un bon raig de vi blanc (xarel·lo
del Penedès), el plat va resultar d’una rara excelsitud, amb el seu suc
vermellós i fosc (de fet encara en tinc una bona porció al congelador, que faré
servir un dilluns d’aquests).
Després encara ens
atrevírem amb la truita, engreixada amb més llenegues i alguns rovellons, amb
un bon sofregit de ceba i vi blanc, desprès al final all i julivert, cuits els
bolets fins a ser gairebé secs i amb la mitja dotzena d’ous corresponents, a foc
baix cuidant la cosa, al dir de tots va resultar divina. No cal que digui que
varem fer els honors a unes quantes ampolles de vi, be, la Silvia ens va ajudar
en aquest apartat, si be no va sopar per cosa del seu règim, en fi que,
contents com estàvem, no podíem fer altre cosa que anar al Cafè a fer el carajillo
i el xupito de Whisky per ajudar a pair.
Ah! i no se que cap de nosaltres s’hagi sentit malament, és per això que
diuen que a cops menjar molts bolets, que tots son tòxics..., tan de bon l’any
vinent ens en tornem afer un tip.
1 comentari:
Jajjaja, regim !! Des-de quan una truiteta de bolets engreixa i el vi no, molt llesta la sogre. Petons.
Publica un comentari a l'entrada