Rovellons i més rovellons, aquest any si!.

Les pluges han propiciat aquest any una bona florida de bolets, en especial rovellons, en l’entorn del poble, no passa cada any ni de lluny. Ahir dilluns pel sopar habitual a casa en Jordi ( ja estava avisat)  vaig tenir que cuinar un bon munt de rovellons que havia collit en Juan Manuel, majoritàriament rovelló de sang (lactarius sanguiflus).  Vaig fer de primer una escudella amb un bon sofregit de ceba, els bolets, herbes de Provença, pebre negre i vermell, all i julivert, en bullir una estona l’aigua uns grapats d’arròs, va quedar deliciosa, cal dir que hi havia una bona quantitat de rovellons.  Varem continuar amb una bona amanida, del hort d’en David i tot seguit els reis de la festa, els rovellons, part fets al forn i part a la planxa (òbviament algú es va queixar de que no haguéssim encès la llar per fer-los a la brasa, però no va venir pas a fer-los ell....) amanits amb l’all i julivert corresponent van ser un veritable festí. Les galetes i el xocolata habituals, més els vins i licors van allargar la sobretaula més del que era acostumat, cosa que vam decidir era efecte directa de la toxicitat dels bolets. Per cert em sembla que en Jordi no tornarà a proposar que cuini a casa seva, en vista de com va quedar la cuina al final, encara que sort  que te renta vaixelles. 

 Avui de nou a ciutat (la meva vida és darrerament un anar amunt i avall, que deu ni do) he preparat un potatge senzill i molt gustós, que ja he fet un parell de cops: un sofregit de ceba, amb un poc de vi ranci, aigua miso, sal, una col trinxada fina.  En arrencar el bull patates a daus petis i una picada d’all i safrà, prop d’acabar la cocció cigrons ja cuits. Es molt senzill de fer i el gust és notable. I a dormir que demà tenim sopar al poble, segona tanda de bolets i cal anar preparat.