Les pluges han
propiciat aquest any una bona florida de bolets, en especial rovellons, en l’entorn
del poble, no passa cada any ni de lluny. Ahir dilluns pel sopar habitual a
casa en Jordi ( ja estava avisat) vaig
tenir que cuinar un bon munt de rovellons que havia collit en Juan Manuel, majoritàriament
rovelló de sang (lactarius sanguiflus). Vaig
fer de primer una escudella amb un bon sofregit de ceba, els bolets, herbes de
Provença, pebre negre i vermell, all i julivert, en bullir una estona l’aigua
uns grapats d’arròs, va quedar deliciosa, cal dir que hi havia una bona
quantitat de rovellons. Varem continuar
amb una bona amanida, del hort d’en David i tot seguit els reis de la festa,
els rovellons, part fets al forn i part a la planxa (òbviament algú es va
queixar de que no haguéssim encès la llar per fer-los a la brasa, però no va
venir pas a fer-los ell....) amanits amb l’all i julivert corresponent van ser
un veritable festí. Les galetes i el xocolata habituals, més els vins i licors
van allargar la sobretaula més del que era acostumat, cosa que vam decidir era
efecte directa de la toxicitat dels bolets. Per cert em sembla que en Jordi no
tornarà a proposar que cuini a casa seva, en vista de com va quedar la cuina al
final, encara que sort que te renta
vaixelles.
Avui de nou a ciutat
(la meva vida és darrerament un anar amunt i avall, que deu ni do) he preparat
un potatge senzill i molt gustós, que ja he fet un parell de cops: un sofregit
de ceba, amb un poc de vi ranci, aigua miso, sal, una col trinxada fina. En arrencar el bull patates a daus petis i
una picada d’all i safrà, prop d’acabar la cocció cigrons ja cuits. Es molt
senzill de fer i el gust és notable. I a dormir que demà tenim sopar al poble,
segona tanda de bolets i cal anar preparat.
1 comentari:
Per aquí es la festa del camagrocs, tot i aixo que estic fen una sopeta de fredolics per llepar-se els dits. Petons.
Publica un comentari a l'entrada