Cuina de mercat.

Aquests dies, acostumo a donar un tomb per la Boqueria, una manera com un altre de fer-me a l’idea de estar jubilat.  Es parla sovint de cuina de mercat, sense parar esmena en que no es tracta de comprar qualsevol cosa que hi trobem, si no que cal tenir molt present quins son els productes de temporada i quins no.  Ja sabeu que estic força en contra de que el mercat s’hagi convertit en un parc temàtic i un aplec de xiringuitos, si vull picar quelcom vaig a algun dels bars de tota la vida, amb una sola excepció: els bunyols de bacallà que compro al meu bacallaner habitual i que amb la seva copeta de vi blanc del Empordà composen, un cop a
casa, un excel·lent aperitiu.

L’altre dia, seguint els meus paràmetres vaig composar un plat rigorosament de temporada: la sípia amb pèsols, ambdós productes en plena saó, primer cal fregir, a foc alt, en una cassola la sípia trossejada amb oli d’oliva, després incorporarem alls tendres abundants trinxats no massa fins, afegirem un bocí de pell de taronja seca i un raig de vi blanc (vaig emprar un Chardonnay del Empordà).  Un cop fet el sofregit els pèsols esgranats i un poc de patata, aigua suficient i una picada d’all i safrà.  Una estoneta de xup-xup fins que sia tot cuit, senzill, fàcil i molt bo.

Altre cosa que compro de tant en tant, aprofitant que malgrat tot segueixen havent proveïdors de qualitat en el mercat, son els lletons (les “mollejas” dels castellans) un producte que no és del grat de tothom però que a mi m’encanta.  Cal posar-les tallades en una paella amb l’oli ben calent, fer coure uns minuts amb ajut d’una mica de vi blanc, sempre a foc viu, quan vol aclarir l’oli afegir un bon trinxat d’all i julivert, un minut i cap a taula.  Tant serveix de plat amb unes patates fregides com d’aperitiu.