Per fi divendres, un sopar diferent.

Després de tants dies de vacances, tornar a treballar es fa una mica dur i l’arribada del divendres (tarda) és inspiradora, no se com ha estat però en algun moment del dia m’ha vingut al cap una preparació que feia temps que no elaborava: les patates Dauphinoise, en la meva particular versió d’aquest clàssic francès, el que cal fer és untar una safata de forn amb mantega i anar posant capes de patata tallada amb mandolina (ben fina, com per fer patates de xurreria) ben adobades amb sal, pebre, nou moscada i formatge emmental (o qualsevol altre de fondre) acabant amb una bona capa de formatge, mantega i ruixant el conjunt amb una barreja de llet i crema de llet. Cal coure al forn cosa d’una hora fins que el líquid s’ha evaporat totalment i la superfície queda torradeta.  El plat original, per tenir contents als puristes i segons recepta d’en Raymond Oliver, suprimeix el formatge, unta amb all la safata i canvia la nou moscada per farigola. El plat és bo de totes dues maneres.  L’he acompanyat amb unes escalopes de galta de porc fregides a foc molt suau, per que quedessin meloses i un vinet negre de bon cos que tenia per casa. També he aprofitat per posar el brou per la setmana, dintre de poc estarà llest i tinc pensats un parell de bons plats per demà, que serà un altre dia, un bon dia : dissabte.