Després de tants
dies de vacances, tornar a treballar es fa una mica dur i l’arribada del
divendres (tarda) és inspiradora, no se com ha estat però en algun moment del
dia m’ha vingut al cap una preparació que feia temps que no elaborava: les
patates Dauphinoise, en la meva particular versió d’aquest clàssic francès, el
que cal fer és untar una safata de forn amb mantega i anar posant capes de
patata tallada amb mandolina (ben fina, com per fer patates de xurreria) ben
adobades amb sal, pebre, nou moscada i formatge emmental (o qualsevol altre de
fondre) acabant amb una bona capa de formatge, mantega i ruixant el conjunt amb
una barreja de llet i crema de llet. Cal coure al forn cosa d’una hora fins que
el líquid s’ha evaporat totalment i la superfície queda torradeta. El plat original, per tenir contents als
puristes i segons recepta d’en Raymond Oliver, suprimeix el formatge, unta amb
all la safata i canvia la nou moscada per farigola. El plat és bo de totes dues
maneres. L’he acompanyat amb unes
escalopes de galta de porc fregides a foc molt suau, per que quedessin meloses
i un vinet negre de bon cos que tenia per casa. També he aprofitat per posar el
brou per la setmana, dintre de poc estarà llest i tinc pensats un parell de
bons plats per demà, que serà un altre dia, un bon dia : dissabte.
3 comentaris:
Felicitats per la constància
Les patates Dauphinoise les vaig menjar al dinar de reis i em va sorprendre moltíssim...tan simple, oi? a més hi ha infintat de variants possibles.
M'ha fet molta gràcia trobar-les per aquí....
Molt bé, Pere!
Buenu que? que haurem d'esperar molt?
Publica un comentari a l'entrada