El primer miracle el del 4-0 del Barça. quan
ja ho donàvem tot per perdut, amb intervenció directa de la Moreneta desviant
la pilota al pal. El segon ha estat la confirmació absoluta de la meva
jubilació parcial, fins i tot ja he cobrat la primera paga com pensionista. Finalment
el tercer miracle es que estigui escrivint aquestes línees, ja el meu estat d’ànim
no esta encara del tot recuperat dels darrers temps d’impasse. El motiu més evident per fer-ho ha estat un
plat que vaig cuinar, fa un parell de dies, que en quedar tant bo no vull
deixar de compartir-lo amb vosaltres.
Aquests dies i com una manera de no pensar
gaire, m’estic llegint els relats de l’inspector Montalbano, de Andrea
Camilleri, en que el protagonista no para de menjar plats de pasta amb peix,
amb sardines, amb cloïsses, etc. es doncs aquesta una recepta d’inspiració
siciliana. Al mercat, vaig comprar mig
quilo de cloïsses i poc més de 300 grs. de gamba llagostinera, que em vaig
entretenir a pelar. Amb els caps i
clofolles vaig preparar un fumet, amb ceba ofegada, pebre vermell, un bocinet d’anís
estelat i un litre d’aigua . Vaig obrir en un cassó les cloïsses i els suc al
vaig posar al fumet que va coure uns tres quarts d’hora. En el wook gran vaig ofegar tres fondos de
carxofa tallats a talls molt fins i un poc d’all i ceba tendres, sense
deixar-ho coure massa. Hi vaig afegir el fumet i una bona cullerada de farina
desfeta en aigua freda, als 15 minuts de coure la salsa i vig posar pebre
negre, les cues de gamba pelades i al
cap d’un minut les cloïsses remenant be i apagant el foc. Els espagueti (600
grs)bullits en aigua i sal, escorreguts, els vaig incorporar a la salsa i ben
remenats cap a taula. No recomano posar-hi
formatge ratllat, el plat és exquisit tal qual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada