He aprofitat aquest
matí, la meva nova faceta de jubilat, per anar a la presentació de premsa de la
exposició: “Jordi Benito, Interiorisme i
Accionisme” al Arts Santa Monica, ha estat un bon recordatori i també la
possibilitat de veure, de la ma d’en Joaquim Pibernat, comissari de la
exposició, obra d’en Jordi, que no havia conegut directament.
He recordat moments viscuts, fa anys és clar,
i vull deixar constància, ja que aquest és un blog de cuina, de que malgrat que
tothom tenia en Benito per poc menjador, era un veritable sibarita, amant de la
cuina de tota la vida, que es delectava amb la cua de bou guisada (un dels seus plats preferits) que menjava a l’Amaya
o al Senyor Perellada i fins i tot a casa meva. També l’escudella i carn d’olla era plat del
seu gust i alguna menjada havíem organitzat a casa, per cert que la cosa més
divertida en temes de menjar era la predilecció per un vi de Ribera de Duero,
força bo, del celler Emilio Moro, no era pas per temes de gust que el prenia,
deia que l’hi feia gracia per que recordava un cantant dels discs de vinil que
es deia Emilio el Moro, casualment em va arribar fa temps un disc a les mans, d’aquest
cantant no gaire conegut. Aquesta tarda a les 20.00 hi ha la inauguració
oficial de l’exposició, que restarà oberta fins el 27 d’Abril.
Ahir en sortir a
passejar per la Boqueria, en va venir de gust menjar pèsols i en vaig comprar
un grapat, que em vaig cuinar per dinar, en sopa, ben senzilla: all tendre un
poc ofegat en oli, els pèsols, aigua, sal i arròs, un xic caldós, a taula un
poc de formatge ratllat com de costum.
Avui el dinar han estat unes croquetes (excel·lents)amb pa amb tomàquet,
al Haití del carrer Jaume Primer. El cafè
i xarrup al jardí del Ateneu, un dels bars mes macos i tranquils de BCN, això
de no treballar comença a posar-se’m molt be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada