Aniversaris varis, festes a taula.

Varem fer ahir dinar familiar a l’engròs, per celebrar els 90 anys del meu pare, us poso la foto perquè veieu amb quina filosofia s’ho pren. L’àpat el varem fer en el nostre restaurant xinès predilecte, el Zaho Yang (Còrsega, 391), que ens va preparar un festival dels seus plats especials, varem començar amb una amanida de xampinyons d’or amb cogombre i una altre verdura exquisida que no he pogut identificar, canelons xinesos de carn i gamba, dinsum de gingebre i d’arròs amb soja al vapor, panadons fregits, arròs saltejat amb verdures, llobarro al vapor amb ceba tendre i gingebre, carn saltejada amb mongetes de soja negra i pebrots. 

 En fi un viatge impressionant i de cloenda el pastis, el cava i un rato de Karaoke pel jovent.

Avui amb els de casa ha tocat fer dinar diferent pels 27 anys de l’Arnau, un bon pica-pica amb dàtils Jumbo farcits de crema de formatge, els habituals canapès de sardineta, un altres de formatge de cabra amb codonyat, i pa de pita per anar sucant a l’humus (crema de sèsam i cigrons) al baba ghanouge (crema d’albergínies) i al tzatziki (crema de iogurt i cogombre), menges habituals a orient mitjà i Grècia.  De plat de cos un braç de gitano de puré de patata (Ei, unes magnífiques patates del bufet) farcit amb carn picada saltejada amb ceba, pebrot i xampinyons, vi ranci, pebre vermell, nou moscada. I finalment el pastis de fruita, com un mosaic gaudinià que ha preparat la Teresa.  El sopar tindrà que ser senzill després de tants festivals, amb una sopeta de brou amb verdureta i arròs ja farem.