De la ganduleria i cuines varies.

No tinc més remei que deixar-vos tractar-me de gandul, després de tants dies sense dir res,puc objectar, però, que no és ben be ganduleria sinó més aviat un estat d’impàs, com si estigués esperant quelcom que no arriba.  El que m’ha mogut a parlar és en aquest cas una senzilla recepta que vaig preparar ahir, una mena de prova personal.  Hi havia bledes per sopar i a mi les bledes m’agraden quan son recent collides, això dissortadament a ciutat no és pas possible i vaig fer el següent, per disfressar-les una mica. En una paella fonda vaig preparar un sofregit amb oli i ceba a tires fines amb un raig de licor xinès de canyella. A mig fer vaig afegir pinyons i poma tallada a daus petits, ja confitat tot plegat vaig posar les bledes, trinxades molt fines i vaig deixar estofar el conjunt fins que les bledes eren ja cuites i la fortor va desaparèixer.  Les vaig acompanyar amb un simple puré de patates i van quedar força bones.

Avui ha estat un dia de activitat intensa (això és el que no s’ha de fer estant de vacances però a mi em passa habitualment).  El fet de buidar per netejar el congelador gran, al poble pel matí, ha fet que em passes la tarda cuinant a BCN, tot el que calia aprofitar i no conservar més.   Ha estat un brou per la setmana, una caldereta de xai desossat (els ossos han anat al brou, amb carn de vedella i les herbes habituals) amb ceba, pebrot, herbes de provença, pebre vermell, cebetes, bolets i patates.  Una mousse de filets de peix congelats, ben ofegats amb ceba, anís en gra, pebre vermell i brandi... després barrejats a la termomix amb ous, llet, pa ratllat, concentrat de tomàquet, sal i pebre i cuits al forn en un motlle al bany maria, servits amb maionesa i salsa romesco.

  La Torta de la Serena, es un formatge que ven l’amiga Katring (formatgeria La Seu, al carrer Dagueria), és del tipus del Vacherin Mont d’Or o la Torta del Casar, que es mengen buidant amb una cullera la part interior, molt cremosa, el sobrant (la pell amb una bona part de formatge) tinc costum de congelar-lo, per fer un magnífic plat, que he fet per sopar. He bullit mongeta tendre, pastanaga, cebetes de platet i carbassó en aigua i sal, ben escorregudes (el brou de coure ha anat a l’olla del brou) i posades en una safata de forn les he ruixat amb un pesto força diluït amb oli d’oliva i després he cobert la superfície amb llonzes fines del formatge esmentat, un cop de grill, cal fondre però no torrar i cap a taula