Una tardor que és i no és.

Les abundants boires matinals prometien un dia de perfil tardorenc perfecte, però no ha estat així, a migdia el sol ha escalfat l’ambient i tot se’n anat en orris, la temperatura ha pujat i no es pot dir que, de moment, faci una nit fresca aquí al Bedorc, potser la cosa anirà canviant i demà al matí gaudirem de nou de la tardor.  La verema ja enllestida, fa bullir encara els vins als cellers, però ja ens prenem les coses amb més tranquil·litat, de tota manera la collita més curta que els darrers anys farà que els vins es belluguin ràpid i no deixarem d’estar actius les properes setmanes.

Malgrat la pujada de temperatures, jo segueixo amb el meu tarannà d’escudelles i me’n he fet una per sopar: un sofregit, directe a l’olla, de ceba i tomàquet ajudat amb vi ranci, un cop fet aigua i brou a parts iguals, botifarra negre i un poc de patata tallada a daus petits, en bullir l’arròs i els fideus corresponents, i en estar llesta un ou dur trinxat i un poc d’alfàbrega fresca també picada, a taula el formatge ratllat i una bona copa de vi negre.  He sopat aviat, que no havia berenat, i he anat cap el Cafè, a xerrar amb ses noies, que avui es dijous i sopaven allà.