No acostumo a posar
el blog a mitja tarda, més aviat dec tenir desesperat més d’un seguidor, amb el
meu costum de fer-ho de matinada. Però és que d’aquí a poc tinc que marxar cap
al poble, per raons tècniques, quan un es belluga amb vehicles vells (força
vells) a cops cal pagar-ho i no sols amb diners. Total, que haure de fer nit
allà (Deu meu!, amb el bar tancat per vacances), be, m’enduc l’ebook i Santes
Pasqües.
En primer lloc vull agrair a en Jordi Beumala (del blog: tot és bo el que a l’olla cou) el suport dels seus comentaris en el meu blog i aprofito per felicitar-lo pel seu guardó en el concurs de receptes de cervesa, m’agrada el plat per la seva oportunitat en emprar els productes de temporada, com cal, d’alguna manera l’hi dedico l’escudelleta que poso avui, feta amb el brou que mencionava al darrer blog, simplement amb arròs i fideus i unes mandonguilletes fetes amb carn de vedella, sal, pebre negre, nou moscada, brandi tipus francès i farina.
Avui per dinar he
fet un plat que se que serà grat a alguns dels seguidors, de tendències
vegetarianes: arròs integral amb
verdures: un sofregit en oli a base de ceba, porro, pastanaga, pebrot verd,
pebrot vermell, tomàquet concentrat, amb ajut d’una mica de vi blanc sec. Afegir
aigua, miso i una picada d’all i julivert. En bullir l’aigua cal tirar l’arròs integral i
al cap de 20-30 minuts la resta de verdures: mongeta tendre, carbassó, carxofes
i uns bolets (ceps i rovellons) que ja tenia saltejats,deixar encara 20-30
minuts més i cap a taula. Si no esteu acostumats
a treballar amb aquest tipus d’arròs us diré que cal posar si fa no fa la
mateixa quantitat d’aigua que pel bomba, però no us l’adsorbirà fins que
comenci a ser cuit (uns 40 minut al menys) i cal vigilar força curosament el
moment final de cocció, per tal que no exploti per excés d’aigua. Suggeriment: el podeu tractar com un rissoto, afegint
en tancar el foc mantega de vaca i formatge ratllat.
2 comentaris:
Faig un arrós integral molt semblant però reconec que em desespera bastant la seva llarga cocció i aixo que la meva paciència es reconeguda passada fronteres, jajajj !!
Petons.
P.D. : Aniré a xafardejar el blog del teu amic.
Caray quina bona pinta! Les meves no se si seran tan bones, però de ben segur que no hi posaré mantega de vaca!!
Mar
Publica un comentari a l'entrada