Ja hem passat Tots Sants.

Varem celebrar, aquesta festa entranyable, el Sanheim dels Celtes, amb significat motl similar al que encara perdura, la varem celebrar com cal, amb castanyes i moniatos al caliu i els inevitables panellets, en varem fer amb la Teresa un parell de quilos, tot seguint les instruccions del Cuina Catalana de Veritat i eren força bons. D’entrant ja que era un sopar vaig fer un bon trinxat de col i patata, amb alls fregits i una mica de cecina de Lleó, ningú no va voler segon plat, que entre castanyes i panellets neu ni do les calories consumides.  Els dies i les festes van passant i ara estem com aquell que diu mirant cap a Nadal i ja començo a pensar que cuinaré aquest any.

 Si ahir varem fer dinar de pa amb tomàquet i pernil amb tota la colla, al poble, que per la festa major m’havia tocat el pernil i calia compartir-lo.  Val a dir que el varem completar amb un brou de pernil, amanides i uns rovellons saltejats, collits del mateix matí, pels voltants del poble, gentilesa d’en Xavi (un dels millors boletaires que conec),  avui tocava dinar de diumenge a BCN, amb aperitiu i arròs de bolets. Un sofregit de ceba i pebrot sec remullat, vi ranci, ceps i trompetes, més la resta dels rovellons d’ahir, ha quedat un arròs fosc i notablement gustós. Com que de bon matí he posat l’olla del brou a bullir, per sopar menjarem la carn d’olla, reconvertida: les verdures passades i allargades amb brou, com una crema i la carn transformada en pasta de croquetes, posada en una safata i gratinada amb formatge i pa ratllat.