Formatges, torrons, neules i demés postres van
cloure l’àpat junt amb un bon reguitzell de bons vins i caves. Entre l’escudella i el rostit alguns varem fer
el que se’n diu el “trou Normand” un glop generós de Calvados pres d’un cop,
que prepara l’estomac per seguir menjant sense problemes. I acomplerta un any més la tradició tindre ara
un parell de dies de merescut descans.
Basat en la idea de l'amic Jordi Romeu. Escriuré cada dia el que he menjat per sopar, amb recepta i foto si s'escau. No sempre els que ens dediquem a la cuina mengem plats exquisits, ben al contrari els nostres àpats casolans son sovint simples i pot ser bo que hom ho sàpiga i n'aprengui. Mengem be amb coses tradicionals i senzilles d'aquesta cuina nostra. Bon profit!
dijous, 27 de desembre del 2012
Un bon Nadal.
dimarts, 25 de desembre del 2012
Preparant Nadal.
dimecres, 12 de desembre del 2012
Acabant el repàs amb alguns plats més.
diumenge, 9 de desembre del 2012
Repassant la setmana.
El dimecres a l’Ascensor,
emocionant retrobada amb alguns companys de teatre, de quan érem...diguem que
més joves. L’Angel em va fer un bon regal, una bossa curulla de pells de
bacallà, si ja se que em direu que em decanto per les modernitats, però en
aquest cas em guia més l’afany de aprofitament integral que altre cosa. Com sabeu està de moda fer-les fregides i
cruixents, com si fossin pell de porc (cal dessalar-les 24, eliminar restes de
carn adherida i fregir-les a foc suau). Aprofitant el trossos amb una bona part
de bacallà enganxada, un cop dessalats els vaig tallar a dus ben petits i vaig
preparar un sofregit posant primer all laminat i enrossint-lo, després ceba
trinxada i una nyora remullada feta a bocins, al cap d’una estona el bacallà,
vi ranci i una fulla de llorer. Cal que
no quedi sec per tal que la gelatina de la pell s’incorpori al sofregit. La resta
és fàcil aigua, sal amb prudència, pèsols i patates a daus. El platet es d’allò
més saborós.
Dijous a la nit, al
Ginger punxava en Marcos i alguns companys seus, una audició magnífica i una
alegria: em va presentar una parella de lectors habituals d’aquest blog, els
primers que conec en directa (que fossin ja amics meus) em va fer molta il·lusió.
El divendres sopar tast (també al Ginger) amb la Carol i en Joxemari.
El motiu era portar-li un llibre meu de la cuina del vi, en agraïment al llibre
que ella m’havia regalat, “El otro mundo del vino” de Gonzalo Gonzalo, un petit
productor de la Rioja, dels pocs que encara fan el vi com es feia abans, una
visió molt personal i destroyer d’aquest mon, que em va encantar. La Carol va portar una ampolla de l’autor del
llibre, un vi que captivava al moment, aromes pregons i tanins marcats, sense emmascaraments
ni concessions, ens va lligar amb els formatges, la pasta del dia i un pastis
de carn i albergínies (com sempre la cuina del Ginger era impecable). A més em
va regalar al marxar una ampolla de verema tardana, del mateix celler, que
guardo curosament per un moment adequat (un foie per exemple). I os
deixo que cal preparar el sofregit per l’arròs del diumenge, si tinc temps mes
tard us posaré alguna recepta mes del cap de setmana.
dimecres, 5 de desembre del 2012
Un parell de plats interessants.
Ahir varem tenir
sopar al poble, el habitual dels dilluns a casa en Jordi. Amb un sobrant dels rovellons i llenegues que
havia preparat l’altre dia en Juan Manuel i que havia guardat al congelador, el
saltejat era simple i saborós: alls abundants i vi blanc. Vaig començar fregint unes salsitxes ben
roses i retirant-les, a continuació un bon sofregit de ceba, porro i all, amb
ajut de vi ranci i vi blanc, a mig fer els bolets ja descongelats i al cap d’una
estona una bona porció de carxofes tallades a bocins petits, un poc de pebre
vermell, l’aigua necessària, sal i en bullir: l’arròs. Va quedar, al dir de tots realment bo.
Avui a BCN, m’he
fet uns canapès, amb una mica d’amanida russa posada sobre pa torrat, amb una
mica de pebrot escalivat i anxova, per acompanyar la cervesa habitual, mentre
preparava una senzilla crema de verdures (ceba, api, pastanaga, carbassó,
tomàquet concentrat, patata, amb una mica de tandori, miso i oloroso, les
verdures un xic ofegades). De segon hi havia hamburguesa i ja sabeu... l’he
convertit en unes mandonguilles: sal, pebre, conyac, pebre vermell i farina,
ben pastat i arrodonides. Fregides ben rosses i sense treure de la paella he
afegit ceba tendre i pebrot vermell trinxats fins així com una mica de pernil
curat, a foc viu, no sofregit, un poc de farina, vermut negre, aigua i unes
olives farcides trinxades ho he deixat deu minuts encara amb el foc un xic viu
i al plat, ha quedat força curiós i bo el platet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)