diumenge, 9 de desembre del 2012

Repassant la setmana.

El dimecres a l’Ascensor, emocionant retrobada amb alguns companys de teatre, de quan érem...diguem que més joves. L’Angel em va fer un bon regal, una bossa curulla de pells de bacallà, si ja se que em direu que em decanto per les modernitats, però en aquest cas em guia més l’afany de aprofitament integral que altre cosa.  Com sabeu està de moda fer-les fregides i cruixents, com si fossin pell de porc (cal dessalar-les 24, eliminar restes de carn adherida i fregir-les a foc suau). Aprofitant el trossos amb una bona part de bacallà enganxada, un cop dessalats els vaig tallar a dus ben petits i vaig preparar un sofregit posant primer all laminat i enrossint-lo, després ceba trinxada i una nyora remullada feta a bocins, al cap d’una estona el bacallà, vi ranci i una fulla de llorer.  Cal que no quedi sec per tal que la gelatina de la pell s’incorpori al sofregit. La resta és fàcil aigua, sal amb prudència, pèsols i patates a daus. El platet es d’allò més saborós.
Dijous a la nit, al Ginger punxava en Marcos i alguns companys seus, una audició magnífica i una alegria: em va presentar una parella de lectors habituals d’aquest blog, els primers que conec en directa (que fossin ja amics meus) em va fer molta il·lusió.  El divendres sopar tast  (també al Ginger) amb la Carol i en Joxemari. El motiu era portar-li un llibre meu de la cuina del vi, en agraïment al llibre que ella m’havia regalat, “El otro mundo del vino” de Gonzalo Gonzalo, un petit productor de la Rioja, dels pocs que encara fan el vi com es feia abans, una visió molt personal i destroyer d’aquest mon, que em va encantar.  La Carol va portar una ampolla de l’autor del llibre, un vi que captivava al moment, aromes pregons i tanins marcats, sense emmascaraments ni concessions, ens va lligar amb els formatges, la pasta del dia i un pastis de carn i albergínies (com sempre la cuina del Ginger era impecable). A més em va regalar al marxar una ampolla de verema tardana, del mateix celler, que guardo curosament per un moment adequat (un foie per exemple).   I os deixo que cal preparar el sofregit per l’arròs del diumenge, si tinc temps mes tard us posaré alguna recepta mes del cap de setmana.

3 comentaris:

Carol ha dit...

Siempre un placer querido Pere :-)
Un besico, Carol.

Jordi Beumala ha dit...

Meravellós l'afer amb les pells de bacallà...brutal!
Molt bé Pere...

breakawaysc ha dit...

Un plaer també per nosaltres haver-te conegut, per fi, Pere.
Quina casualitat lo de les pells de bacallà, ho vaig veure l'altre dia en una parada de la Boqueria i no sabia que estés de moda.
Per cert, gràcies per la foto!
Iu