diumenge, 2 de desembre de 2012

Uns quants dies de mandra.


Si, certament, la mandra torna a fer-me seu, un munt de dies sense posar res al blog, potser tampoc no tenia massa a explicar-vos, però podria haver posat que aquesta setmana vaig passar un parell de nits al poble, aguantant el fred i les gebrades, un dels dies vaig anar a sopar al Cafè i l’altre vaig tirar d’una escudella que tenia congelada, per tal de aconseguir que fos més líquida vaig bullir ceba i daus de pernil amb una mica d’aigua i la vaig afegir a l’escudella per escalfar tot plegat.  Ahir a la tarda, de nou a BCN vaig posar l’olla gran al foc per fer un brou per la setmana, els ossos i les carns ben torrats a la mateixa olla com de costum les verdures habituals (ceba, porro, pastanaga, nap, xirivia, api, col i en aquests cas un bon bocí de carabasa). Avui hem menjat uns raviolis amb el brou i després un fricandó que en lloc de moixernons portava ceps i trompetes de la mort secs, que va comprar la Teresa fa poc.
Per sopar he preparat una crema de verdures bullint las de l’olla uns 15 minut en aigua a mb una bona porció de miso i passant-les després pel pimer, a taula acompanyades de formatge ratllat. De segon, amb la carn de bou del brou he fet una pasta de croquetes força suculenta i le posat en una safata de forn per gratinar-la amb formatge i pa ratllat. Encara m’ha sobrat un parell de litres de brou per la setmana i algunes racions de crema i pasta de croquetes. En fi una olla ben aprofitada.