dimecres, 9 de maig de 2012

No han estat vacances sinó mal de queixal.

  Doncs si, des de divendres, aguantant un queixal del seny rondinaire, això vol dir menjar-ho tot picat i passat pel pimer, a més antibiòtics, desinflamatoris i analgèsics, que equival a no poder beure vi ni cap tipus d’alcohol.  En fi el malson de qualsevol gormand, i es clar us podeu imaginar que no tenia gens de ganes d’explicar misèries. De tota manera, en anar minvant les molèsties, he pensat que tal vegada us aniria bé tenir algun exemple del que es pot menjar si mai us hi trobeu.  Una sopa per exemple feta amb el brou de pollastre que tenia, bullint-hi pa sec, al cap de deu minuts trencar el pa amb el batedor de varetes i tirar-hi ous batuts amb un xic de llet i formatge ratllat, tot remenant mentre es va quallant l’ou i alegrat amb cebollí trinxat.  També ja que cal cuidar l’estomac en casos així, el clàssic arròs bullit amb alls, oli, sal i farigola, deixant-lo ben cuit i tou, que no cal mastegar. 

Ja una mica restablert, una reconversió de la habitual hamburguesa del dimarts en una pilota, cal barrejar la carn picada amb un rovell d’ou, un raig de vi ranci, pebre, nou moscada, all i julivert trinxats, lligat tot amb pa sec ratllat, bullida en un cassó amb aigua, miso, vi ranci, ceba i api. 
  Una part d’aquest brou espessit amb una mica de farina i afinat amb julivert trinxat i vi ranci, fa de salseta d’acompanyament i la carn queda força tova.
Avui ja quasi amb normalitat, m’he fet un pastis de salmó, tres llesques de pa de motlle, ben untades per totes bandes amb maionesa, i a dins salmó fumat, rodanxes fines de tomàquet i tàperes en vinagre, cal deixar-lo unes hores a la nevera, per que el pa quedi ben tou amb d’humitat dels altres ingredients.  De la beguda ni en parlo, ja arribarà l’hora de la venjança, que divendres tinc hora al dentista.