dimecres, 23 de maig del 2012

Dos dies de bons sopars, al poble.


Dos dies de vents forts i ahir no va faltar la petita ruixada, com volent fer patent que “pel maig cada dia un raig”. La tranquil·litat del lloc invita a preparar platets suculents i ahir em vaig fer un Cassó (peix de la família dels taurons, que m’encanta) en all i pebre: separada l’espina del tall la vaig posar a sofregir en oli juntament amb una bona quantitat d’all laminat. Just començat a enrossir vaig afegir les patates escairades, uns tombs i una bona quantitat de pebre vermell (dolç), un raig de brandi català, julivert trinxat, sal  i l’aigua corresponent, amb les patates ja cuites, uns minuts tan sols, el tall de peix i després de reposar una estona cap a taula.
Avui m’he complicat un poc més les coses, de primer un estofat de pèsols i farcellets d’enciam.  He començat posat en una cassola, amb aigua i sal bullint, unes fulles grans d’enciam Meravella, a les que he rebaixat amb el ganivet el gruix del tronxo. Un minut tan sols, per poder-les treballar i he embolicat els farcells lligant-los amb una tira de cebollí (us poso la foto dels ingredients per facilitar la comprensió). A la cassola amb oli un sofregit de ceba i porro (la part més verda) ajudat amb vi blanc, afegir els farcellets, els pèsols, un parell de fulles de menta fresca, un bocí de pell de taronja seca, una mica de sucre, julivert trinxat, patates tallades a daus molt petits, un raig de vi blanc i aigua a just cobrir.  Amb 20 minuts de cocció i els suc reduït ha estat llest.  De segon he fregit ben enfarinats uns talls fins de Cassó, que ahir vaig posar a marinar a la nevera (amb oli, sal, pebre vermell i un xic de vinagre), el Xarel·lo del país (que he emprat per cuinar) ben fresquet ha combinat be amb tot això.