Escudella i carn d’olla.

Per fi ha plogut com deu mana, tot un dia de pluges, més o menys intenses, donen esperances a una bona florida de bolets cap a final de mes. Amb tot la temperatura ha baixat i per això ahir en anar a comprar a la Boqueria vaig arreplegar lo necessari per fer un bon brou, de bou, que vaig tenir tota la tarda al foc. Per cert que la compra en va deixar ben remullat, fet una sopa, ja que era l’hora de la pluja més forta aquí a Barcelona.

I és que ja tenia el conegut mono d’escudella, que hem menjat avui per dinar amb la seva carn d’olla: col, patata, pastanaga, nap, pilota i la carn de bou naturalment, amanits simplement amb sal i oli del Bedorc, la delicatessen del moll de l’os, sobre una mica de pa i un pessic de sal, l’he gaudida a la cuina, en directe, amb un bon glop de vi negre.  L’escudella de galets, com cal, amb el seu parmesà ratllat, i de postres una coca que ha comprat la Tere al forn. En fi un dinar perfecte i una migdiada més perfecte encara. I han estat dos dies de cuina, per la setmana, llengua de vedella rostida amb rovellons, estofat de galta de vedella amb les seves patates, saltejat de vedella i verdures en wook, croquetes amb la carn sobrant del brou, nyoquis en carbonara de salmó, en fi una feinada.

Dies de pluja i vent.

Avui tindré la joia de poder dormir al poble, val a dir que en plegar de treballar he anat cap allà.  El dia ha estat ennuvolat, encara que no tant ventós com ahir i finalment la pluja ha fet aparició, però com en un somni o miracle, quan he arribat a casa, al Bedorc, el sol ha fet aparició i s’hi ha estat fins fer-se fosc.  Em direu que això és el que està passant darrerament, però jo crec en els senyals i els somnis.

Com no podia ser d’altre manera, m’he cuinat una escudella, senzilla, que com fa temps que no vaig per casa no hi ha gaires coses a cuinar.  El dia ha estat més aviat fred, que és una bona novetat, ara mateix la temperatura al pati es de 12ºC i demà al matí encara serà més baixa. L’escudella estava plenament justificada.  Un sofregit de porro amb una bona dosi de vi ranci n’ha estat la base, un poc de brou (que tenia congelat), aigua, sal i una bona porció de botifarra negre, tot bullint una estona i al moment he posat arròs i fideus i una mica d’alfàbrega trinxada, com acomiadant l’estiu. Tot cuit i posat al plat una mica de parmesà ratllat, que no s’han de perdre les referències. Un préssec al vi de postres i el carajillo al Cafè, amb la Silvia, en Jordi i en Paco, han acabat d’omplir el dia, un de més, però amb un tarannà molt més relaxat.   

Final de festa major.

La festa major del Cap i Casal ha finit (per fi !) com de costum amb el espectacle piro-musical, que com us podeu imaginar he vist còmodament per la tele, que ja estic força tip de carrers plens i aglomeracions de gent.  Ben envoltat de centenars de persones, vaig aconseguir veure l’espectacle de llums de la Sagrada Família, i força més ample (per sort), vaig gaudir d’un bon tast de vins a la Mostra de Vins i Cavas de Catalunya, d’Arc de Triomf, l’espai aquest any molt millor. Ahir, després d’un bon dinar de festa a casa en familia, un magnífic concert de tarda al Ginger va ser el meu fi de festa, que avui treballava, a la resta del país no és pas Festa Major.

Avui casualment, en tornar de treballar, la desfilada del bestiari nacional català, gegants i dracs, s’iniciava al meu carrer i he pogut gaudir del tema des de el balcó, sense empentes ni ofecs.  M’he començat a fixar, tot d’una en la gran quantitat, no sols d’animals comestibles que hi havia a la desfilada, si no també dels símbols alimentaris de molts dels gegants, es veu clar, que en aquest país, el tema de la teca és de primer ordre.  El tema de d’independència, com era d’esperar, també havia arribat a la desfilada, com arribarà a la resta de les coses a no molt tardar. Us poso una bona col·lecció de fotos, ja que avui no hi ha recepta.

A les portes de la tardor.

Aquests dos darrers dies, malgrat que el sol s’hagi deixat veure cap al tard, han estat grisos i boirosos, ben ennuvolats i amb pluges a molts llocs (pel que em diuen, al Bedorc no ha plogut, els rovellons ens els haurem de pintar a l’oli aquest any). Tot plegat ha estat com un avançament de la Tardor, que comença aquest cap de setmana. He estat al poble la majoria de dies, no m’he atrevit encara a encendre la llar, que amb tot i que la temperatura ha baixat, encara no fa prou fred. El que si vaig fer el dilluns, pel sopar habitual a casa en Jordi, va ser un potatge de col.  Un sofregit de porro, pernil curat i vi ranci, després aigua i la col trinxada petita, a mig coure les patates a daus petits, cigrons ja cuits i una picada d’all i safrà, va quedar força agradable i avui per sopar n’he menjat un resto que va quedar.  El dimecres varem sopar al bar, que la Silvia havia estat a Navarra i havia portat un formatge artesanal del Roncal, que era una meravella, amb l’amanida que varem demanar, pa torrat, confitura de pebrot de la Laura i uns panadons que jo vaig portat d’aperitiu va estar un sopar perfecte.

Demà em toca tornar a Barcelona, a passar el cap de setmana, que es festa major allà i cal fet acte de presència, que hi ha dinars de família pel mig i passejades per veure els actes que s’hi organitzen, trobaré a faltar la tranquil·litat del poble, vaja.  

Dies de poble i dies de ciutat.

Segueixo amb els passos canviats i ara els caps de setmana estic a ciutat, encara recordo el darrer cap de setmana que vaig ser al poble i en estar tota la família vaig fer una bona olla de verdures, col, cigrons, patata, pastanaga, bròquil, que vaig acompanyar amb salsa pesto (all, julivert, alfàbrega, pinyons, formatge ratllat, sal i oli del Bedorc).

 

Aquest darrer a BCN, vaig posar-me a cuinar per la setmana i apart d’una vedella amb bolets, la resta em va servir per fer un bon dinar de diumenge.  Havia aconseguit, a la Boqueria un bon tros de ventresca de tonyina i vaig preparar un Marmitaco, que em va servir d’aperitiu.  Cal fregir un parell d’alls sencers ben daurats i retirar-los, desprès en el mateix oli muntarem un sofregit abundant de ceba i pebrot, amb ajuda d’un poc de brandi, ben reduit afegirem patates escairades, pebre vermell, els alls reservats picats i julivert trinxat, aigua i a bullir, en ser cuites les patates, afegirem la tonyina a tacos i la deixarem bullir, tan sols un parell de minuts, per tal que quedi melosa.  

 Altre plat que vaig preparar van ser uns cigrons amb cap de vedella, els cigrons per una banda, un cop remullats des del dia abans, amb bicarbonat, bullits amb ceba i llorer. A part en la cassola un sofregit de ceba, porro i pebrot sec, ben caramel·litzat amb vi ranci, vaig afegir julivert trinxat i pebre vermell, així com l’aigua de coure els cigrons i a fer xup xup uns vint minuts, llavors vaig posar el cap de vedella a daus i els cigrons deixant coure el conjunt uns 7 o 8 minuts.  Per completar el tiberi dominical una bona safata de cuixes i espatlles de cabrit fetes al forn com de costum. I entre setmana, doncs cap al poble.