Avui tindré la joia
de poder dormir al poble, val a dir que en plegar de treballar he anat cap
allà. El dia ha estat ennuvolat, encara
que no tant ventós com ahir i finalment la pluja ha fet aparició, però com en
un somni o miracle, quan he arribat a casa, al Bedorc, el sol ha fet aparició i
s’hi ha estat fins fer-se fosc. Em direu
que això és el que està passant darrerament, però jo crec en els senyals i els
somnis.
Com no podia ser d’altre
manera, m’he cuinat una escudella, senzilla, que com fa temps que no vaig per
casa no hi ha gaires coses a cuinar. El dia
ha estat més aviat fred, que és una bona novetat, ara mateix la temperatura al
pati es de 12ºC i demà al matí encara serà més baixa. L’escudella estava
plenament justificada. Un sofregit de
porro amb una bona dosi de vi ranci n’ha estat la base, un poc de brou (que
tenia congelat), aigua, sal i una bona porció de botifarra negre, tot bullint
una estona i al moment he posat arròs i fideus i una mica d’alfàbrega trinxada,
com acomiadant l’estiu. Tot cuit i posat al plat una mica de parmesà ratllat,
que no s’han de perdre les referències. Un préssec al vi de postres i el carajillo
al Cafè, amb la Silvia, en Jordi i en Paco, han acabat d’omplir el dia, un de més,
però amb un tarannà molt més relaxat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada