DIADA, 11 DE SETEMBRE 2012, PER D’INDEPENDÈNCIA.

Com cada 11 de Setembre, des de fa molts anys, el poble del Bedorc, puja al cim del Figarot a reposar la bandera de Catalunya, malmesa per les inclemències del temps de tot un any, aquesta senyera llueix permanentment al cim del turó, recordant-nos cada jorn quin és el nostre lloc i el nostre país. Aquest any la concurrència fou notable 141 persones i alguns gossos, varen ser allà, la nova bandera va ser alçada i desprès del Cant dels Segadors a la balconada que dona al poble, l’esmorzar habitual va fer el delit dels assistents. I ho explico així com a narrador extern, perquè si fins ara n’era jo el responsable, he activat el relleu generacional necessari i aquest any (si bé he ajudat en el que ha fet falta) el responsable ha estat en Jordi Poch, un jove del poble que estudia cuina i a qui agraden aquest tipus d’esdeveniments populars (ja va agafar el relleu, en la festa major, a l’hora de fer els espagueti de matinada i ho va fer de forma excel·lent).

 I corre cuita cap a Barcelona, que no es podia faltar a la convocatòria de la tarda.  Just a temps per fer un mos, amb la Tere i el Dani, al asiàtic de Plaça Castella, al costat de casa, desprès varen anar a fer els cafès a casa i van anar arribant la resta d’amics, per anar plegats a la “Mani”, be, més que “mani” va estar una concentració inoblidable, ja que com tothom poc varen bellugar, en fi us poso quatre fotos, que ja ho teniu prou vist tot plegat.  Visca Catalunya! Visca l’Estat Català.