A les portes de la tardor.

Aquests dos darrers dies, malgrat que el sol s’hagi deixat veure cap al tard, han estat grisos i boirosos, ben ennuvolats i amb pluges a molts llocs (pel que em diuen, al Bedorc no ha plogut, els rovellons ens els haurem de pintar a l’oli aquest any). Tot plegat ha estat com un avançament de la Tardor, que comença aquest cap de setmana. He estat al poble la majoria de dies, no m’he atrevit encara a encendre la llar, que amb tot i que la temperatura ha baixat, encara no fa prou fred. El que si vaig fer el dilluns, pel sopar habitual a casa en Jordi, va ser un potatge de col.  Un sofregit de porro, pernil curat i vi ranci, després aigua i la col trinxada petita, a mig coure les patates a daus petits, cigrons ja cuits i una picada d’all i safrà, va quedar força agradable i avui per sopar n’he menjat un resto que va quedar.  El dimecres varem sopar al bar, que la Silvia havia estat a Navarra i havia portat un formatge artesanal del Roncal, que era una meravella, amb l’amanida que varem demanar, pa torrat, confitura de pebrot de la Laura i uns panadons que jo vaig portat d’aperitiu va estar un sopar perfecte.

Demà em toca tornar a Barcelona, a passar el cap de setmana, que es festa major allà i cal fet acte de presència, que hi ha dinars de família pel mig i passejades per veure els actes que s’hi organitzen, trobaré a faltar la tranquil·litat del poble, vaja.