Diguem que ha estat una setmana de vacances.

Des de dijous passat sense posar-vos res, ha estat com si em prengués unes vacances, els dos partits han tingut a veure en el tema, beure per oblidar que estàs emprenyat, es força pitjor que celebrar res. El dilluns, Sant Jordi, vaig fer festa, com cada any, va estar bé, si de menjar parlem: esmorzar al bar de la Moritz, dinar al Gelida, amb la Jan, en Pep, en Joan i en Ramón (fideus a la cassola, cap i pota, mel i mató, porró de vi per cap, una passada).  Sopar al Vasconia, del carrer Gimnàs, amb la Iolanda i en Marc, la Berta i la Teresa (croquetes, tigres, patates braves, empanada, estofat, el vi això si, més moderat). Ahir premi de consolació que va fer que reviféssim una mica, estava al Bedorc i varem celebrar la única cosa possible a casa amb en Jordi, en Marc i el Juan Manuel, una vella reserva de vi negre d’un celler molt proper al poble ens va fer companyia.

Avui, ja refet, encara al poble, m’he cuinat un arròs, ¿recordeu el romesco de llagostins i cloïsses?, abans de menjar-lo vaig tenir la paciència de pelar els llagostins i reservar clofolles i caps, amb els que vaig fer un fumet, que vaig barrejar amb el suc i patates sobrants del guiso, i un  cop passat pel pimer, el vaig congelar. Avui simplement he bullit un poc d’arròs amb aquest suc i les cues dels llagostins tallades i alguna cloïssa que vaig reservar.  Ha quedat un arrosset perfecte i amb dos plats  i una mica de formatge ja he fet el sopar. Desprès he anat al Cafè, que ses Noies sopen els dijous, avui no més la Silvia i la Olga, però entre el futbol i el safareig ens hem estat fins ben tard.